El bipartidisme renova el compromís amb el pacte constitucional de 1978
MadridEl calendari s'ha fet feixuc a la política espanyola. La tardor es preveu intensa, aspra. La data del 9 de novembre, moment de consultar els catalans, ha pesat en la decisió del rei Joan Carles per abdicar ara, cinc mesos abans. Madrid espera superar la tempesta només amb esgarrinxades perquè a la primavera arriben les eleccions municipals i autonòmiques, l'hora en què el bipartidisme espanyol se la juga de veritat. La idea d'un nou pacte constituent s'ha instal·lat a Catalunya des de fa temps -la sentència de l'Estatut en va ser el detonant- però poc a poc també s'obre camí fora.
Per això, PP i PSOE han aprofitat el relleu monàrquic per revalidar el compromís amb l'acord fundacional de 1978. Els discursos del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, han estat pràcticament intercanviables. Menys per la part final: mentre els populars se senten còmodes amb la situació actual, el centreesquerra demana aprofitar "l'impuls" de proclamar un nou rei per obrir un "temps nou". Ara bé, només per fer retocs a l'edifici, sense canviar de casa.
Deixant el futur encarrilat
"El PSOE no trencarà el consens constitucional", ha deixat clar Rubalcaba, per subratllar que tant al govern com a l'oposició es comporten de la mateixa manera en els grans temes d'Estat (l'única clatellada que s'ha permès al PP, que el 2010 no va donar suport al dràstic pla de retallades). Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero haurien fet el mateix que Mariano Rajoy, ha dit.
Les paraules de l'encara líder del principal partit de l'oposició -el seu successor serà elegit en unes primàries el dia 13 de juliol- tenen ressonàncies de futur. Una cert aire de saudade, com una melancolia per un futur que ell ja no dirigirà. Per això, avui ha intentat posar els rails al nou líder socialista, davant la possible inquietud que generi el salt generacional entre l'establishment espanyol. Per reivindicar el compromís inamovible del partit -de tot el partit- amb la Constitució i amb la monarquia parlamentària ha recordat les paraules de l'antic dirigent socialista Luis Gómez Llorente acceptant la Corona. Ell va ser un dels pares d'Esquerra Socialista, branca socialista que reivindica la república i obertament enfrontada a la cúpula de la formació. El seu missatge: si el el pragmatisme ho exigeix, els principis fundacionals queden en un segon pla.
Espanya ja ha decidit
L'argumentació de fons és que Espanya ja va decidir fa més de 35 anys. Per tant, res a votar a l'Estat del segle XXI, fora dels comicis previstos de forma ordinària. Aquella Carta Magna, diu Rajoy, és un "nexe entre generacions". És part de la mateixa tesi que des de Madrid serveix per negar el dret a decidir dels catalans, quan s'afirma que els ciutadans ja van acceptar en un referèndum que la sobirania recau en el poble espanyol, indivisible. El bipartidisme, que ara reafirma l'adhesió a la Corona i a Felip VI, té claríssim que la monarquia és el principal "símbol de la unitat" d'Espanya. Cap referència tampoc a l'ombra negra del franquisme que va condicionar aquella Transició i que podria justificar la necessitat de repensar avui determinades coses.
Tot i que populars i socialistes han intentat emmarcar el debat al Congrés en una mena d'acta notarial, d'estricte compliment constitucional, és obvi que l'oportunitat històrica -mitjans internacionals segueixen amb atenció la sessió parlamentària- serveix per obrir el calaix d'aquestes últims dècades. Amb llums i ombres. Retrets del passat, idees de canvi per més endavant.
Per al bipartidisme és moment de reivindicar, a ulls del món, que aquesta ja no és una democràcia "en construcció" sinó "madura", amb seguretat jurídica i estabilitat política. El president del govern espanyol s'ha esforçat a evidenciar que els espanyols estan "tranquils" perquè no perceben cap buit de poder. Un raonament, però, que contrasta amb el procediment urgent amb què es tramita la llei orgànica, amb l'aval de més del 90% dels diputats al Congrés. La Moncloa que, no vol repensar res d'allò que va quedar ben lligat el 1978 sap, no obstant, que s'hi juga molt perquè vénen mesos difícils i la recuperació econòmica no vol soroll. Les empreses de l'Íbex són importants a l'Espanya del 2014. A més, necessita tenir l'entramat institucional musculat i a punt per encarar amb condicions el repte territorial. TVE ja va recordar fa poc que Felip parla català, amb aquesta carpeta en un lloc destacat de la taula de feina.
Duran i la Catalunya exclosa
En la fotografia amable i colorista que dibuixen els dos grans partits espanyols, l'abstenció de CiU els desconcerta. És significatiu que la intervenció del portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, hagi rebut retrets sonors des de les bancades de parlamentaris. Des de la legitimitat d'una formació que va tenir un paper actiu durant la Transició, Duran ha posat Rajoy i Rubalcaba davant del mirall, recordant-los com el nacionalisme català -força de govern- ha estat "exclòs" d'una democràcia que ells van ajudar a construir. La reunió del 24-F de 1981, on no van ser convidats, o la Loapa en són dos exemples. Expectatives d'aleshores que avui no s'han complert. Només cal girara la mirada als dos últims 11 de Setembre. Citant Miquel Roca, els ha recordat que "el pacte constitucional està finiquitat" i els ha convidat a refer-lo, aprofitant la nova etapa que ara es pot encetar. El període de "reflexió" que ha obert els últims dies, però, fa pensar que ja té ben poques esperances de canviar una Espanya que van perfilant els dos partits amb capacitat real d'arribar al govern, una Espanya amb poques ganes de terceres vies.
Pel secretari general de CiU, aquesta nova etapa passa de forma irrenunciable per la consulta.
La sessió d'avui és la cerimònia de la renovació d'uns vots i, alhora, la constatació d'un consens molt més dèbil que fa 35 anys. Sense la majoria política catalana i basca (l'independentisme té ara un pes impensable fa 35 anys) i amb una esquerra comunista lluny de les cessions que va fer Santiago Carrillo. Només UPyD apuntala ara el bipartidisme, més unit que mai en temes d'Estat, perquè el calendari s'ha fet feixuc a Madrid i cal reforçar les parets mestres de l'Estat, pensant en les tempestes que s'apropen. La sessió d'avui serveix també per això.