Rajoy ressuscita l’activitat legislativa després d’un any en blanc
No ha aprovat cap llei orgànica en tot el 2017, però en projecta nou per a l’any que comença
MadridLa maquinària legislativa del govern espanyol té molta feina pendent. En tot el 2017, amb el govern en minoria i centrat en el Procés, l’executiu de Mariano Rajoy no ha aprovat cap llei orgànica i la majoria de les iniciatives legislatives que ha tirat endavant han estat per imperatiu europeu i sota l’amenaça de sanció econòmica. Per això, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer servir l’atribut “d’inèdit” per al pla legislatiu que té previst per a l’any que s’acaba d’inaugurar.
Les condicions per al 2018 són les mateixes o, fins i tot, més adverses. Rajoy arriba al gener sense pressupostos generals de l’Estat, amb el PP qüestionat després de la desfeta en les eleccions catalanes que ell mateix va convocar i amb el seu principal soci de govern erigit com el seu màxim rival electoral. Té la mateixa minoria al Congrés i, per tant, les mateixes dificultats per aprovar iniciatives, però té previst tirar endavant 9 lleis orgàniques, 38 lleis ordinàries i 240 reials decrets, un total de 287 normes. Tot el contrari que l’any que s’acaba de tancar.
Però si el govern espanyol ha fulminat un rècord legislatiu aquest 2017 ha sigut el dels vetos. La portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, va obrir gairebé tots els discursos de les últimes sessions de control retraient a Mariano Rajoy la inacció i el bloqueig del govern espanyol en matèria legislativa: “Ha vetat 44 proposicions de llei de l’oposició”, li va recriminar fa uns dies a la cambra baixa. A l’abril ja havia aconseguit el rècord de vetos de la democràcia quan va superar les 27 iniciatives que havia bloquejat José Luis Rodríguez Zapatero emparant-se en la llei del Congrés que permet aturar iniciatives amb l'argument que eleven excessivament el pressupost. Una paret que tots els partits (excepte el PP i Ciutadans) intenten trencar a través d’un canvi de la mateixa norma que, de moment, s’ha de debatre al Congrés.
Sense saber fins a quin punt pot continuar ampliant aquest rècord, el que queda més clar són els objectius d’aquest 2018 legislativament “inèdit”. Els pressupostos de l’Estat i un nou finançament autonòmic es perfilen com les principals assignatures pendents i, alhora, les grans apostes de Rajoy per salvar la legislatura.
La resposta repressiva del govern espanyol arran de l’1 d’octubre va deixar l’executiu popular sense suports als pressupostos i Cristóbal Montoro s’ha vist obligat a prorrogar-los a causa del rebuig del PNB a negociar. Ara el govern es posa com a objectiu presentar el projecte del 2018 i el del 2019 en un sol any. Però el principal as pel qual apostarà Rajoy és la reforma del model de finançament, amb què intentarà donar resposta al sobiranisme català i a les altres comunitats autònomes que comencen a fer tocs d’alerta. Un nou estatut per a les Canàries i la regió de Múrcia està en tràmit, mentre que el del País Valencià continua encallat a la cambra baixa.
Desviar el focus del Procés
El Congrés ha mantingut el focus des de fa mesos en el conflicte català i ha centrat tots els esforços de Rajoy i els seus ministres. Per això, incapaç de donar-hi una solució, provarà aquest 2018 d’obrir el ventall i maquillar la imatge d’un govern que no només ha fracassat en el front de l’independentisme, sinó que també s’ha oblidat de fer reformes d’àmbit estatal. Per això pretén aprovar fins a 287 normes aquest any.
Però Europa continuarà imposant una bona part de les iniciatives. Si bé l’últim any el decret de l’estiba, el de les clàusules terra i el del mercat de valors eren obligacions comunitàries (que han costat milers d’euros en sancions pel retard), en el pla normatiu d’aquest 2018 l’executiu del PP també preveu un reguitzell de mesures derivades de directrius europees. Un total de 44 de les 287, i 4 de les lleis orgàniques. Entre les que va esmentar Sáenz de Santamaría hi ha la que pretén reforçar la mobilitat dels treballadors entre estats membres de la UE i que faciliti l’accés a les pensions. En matèria econòmica, també vol reformar la llei de les hisendes locals.
Després de l’any del 155, Rajoy no s’oblida del front judicial. L’executiu també farà canvis als cossos normatius més importants: el Codi Civil, el Codi Mercantil, el Codi Penal, la llei d’enjudiciament civil i la criminal i la llei orgànica del poder judicial. D’altra banda, el govern espanyol vol establir un marc normatiu per reduir l’emissió de gasos i treballar la transició energètica a mitjà i llarg termini.
Més enllà dels objectius de l’any nou –ja siguin complerts via decrets llei o amb el consens de la resta de grups parlamentaris–, Santamaría ja va deixar clar que a totes aquestes iniciatives s’hi havien de sumar les que ja es tramiten al Congrés. És el cas del pacte d’estat contra la violència de gènere i el pacte d’estat social i polític per l’educació, que el PP i Ciutadans volen aprofitar per controlar l’escola catalana i assegurar que no “s’hi adoctrina”. El nou any parlamentari no serà un camí de roses per a l’equip de Rajoy. Un dels focus serà la llei integral de lluita contra la corrupció, que coincidirà amb un 2018 judicial que arriba carregat de casos que esquitxen el PP.