DIA DE LA CONSTITUCIÓ

Rajoy refreda la reforma constitucional i prioritza pensions i finançament

El president espanyol planteja quatre grans reptes per a aquesta legislatura abans d’abordar els canvis en la Constitució que demanen la resta de partits

El president del govern espanyol ahir durant la celebració del Dia de la Constitució al Congrés.
Dani Sánchez Ugart
07/12/2016
4 min

MadridHi havia ganes de parlar de reforma constitucional, però Mariano Rajoy va aixafar la guitarra als que ho volien. El president espanyol va refredar ahir, en la recepció oficial al Congrés pel Dia de la Constitució, la possibilitat d’obrir el debat de renovar la carta magna que el seu propi equip acceptava amb resignació i que la resta de grans partits de l’oposició tenen ganes d’abordar en aquesta legislatura. No només no té cap pressa per refer el text, sinó que la reforma no és entre les prioritats del segon mandat de Rajoy. Abans vol solucionar els problemes del sistema de pensions, arribar a pactes d’estat en educació i violència de gènere i aconseguir tancar un nou model de finançament autonòmic.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Arribar a acords en aquests quatre fronts seria suficient per estar “més que satisfet”, segons va explicar en conversa informal amb periodistes el president espanyol, que va anticipar que l’os més dur de rosegar serà el del finançament de les comunitats autònomes, perquè és un tema que “no depèn d’ideologies, sinó d’on visquis”.

Tot i les seves intencions, poc podrà fer Rajoy per evitar que s’abordi la reforma constitucional. Ha perdut la majoria parlamentària, i la resta de grups podran forçar la creació d’una subcomissió al Congrés per començar els treballs de reforma. Però el seu partit és una baula imprescindible perquè aquest debat arribi a alguna banda, i ell no té cap intenció de liderar-lo. “Si reformem la Constitució hem de tenir molt clar per a què”, va reiterar, en la línia del que fa setmanes que diuen des de la Moncloa. Per a ell, aquesta pregunta no té una resposta clara, i el debat ha de passar a un segon terme.

Unitat d’Espanya

En cas de veure’s forçat a encarar el debat de la reforma constitucional, Rajoy demana establir unes línies vermelles que no puguin ser qüestionades. I totes van en la mateixa direcció: preservar la unitat d’Espanya. “La Constitució espanyola es pot reformar, com és evident. Ja es va fer dues vegades, i el PP sempre està disposat a considerar una reforma raonable, però cal tenir en compte què es vol reformar: quins temes es tracten i quins no”, va asseverar en una breu roda de premsa abans dels actes oficials del 6-D. Per a Rajoy, abans d’encarar qualsevol modificació cal fixar “què cal preservar”, i, per a ell, en primer lloc, el que cal blindar és “la unitat d’Espanya, la sobirania nacional i la igualtat entre els espanyols”.

El missatge cap a Catalunya és clar. Rajoy no vol que la reforma constitucional es converteixi en una modificació del model d’estat que pugui introduir elements que ell considera desestabilitzadors, com el dret a decidir, que demanen els sobiranistes i també Podem. De fet, ahir Carolina Bescansa, la secretària d’anàlisi política de la formació lila i representant del partit en la celebració per l’absència de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, va insistir que el dret a decidir s’hauria d’incloure en el “canvi” (i no reforma) de la Constitució. Si s’encarés ara el debat de la reforma, Rajoy tem que s’obrissin escletxes per canalitzar aquestes aspiracions, i la seva lògica el porta a preferir no parlar-ne. “Hi ha algunes operacions a la vida de les quals cal conèixer el principi i el final”, va concloure.

Un ministre del seu gabinet era encara més gràfic ahir a l’hora d’expressar aquests temors: “No s’han d’obrir portes que després no pots tancar”. I tant el PSOE com Ciutadans no deixen d’empènyer aquesta porta. Els dos partits van insistir ahir en la necessitat de reformar la Constitució, però Rajoy no ha de patir perquè es deformi el model d’estat ni la sobirania nacional si s’ha de jutjar pels discursos dels màxims representants de les dues formacions, que ell ha identificat com a socis prioritaris en aquesta legislatura. El president de la gestora socialista, Javier Fernández, va expressar que des del punt de vista jurídic “hi ha una sola nació” i una “única sobirania”, i el PSOE “no planeja canviar-ho”. El missatge també va adreçat al PSC, que considera Catalunya una nació. Albert Rivera, líder de Ciutadans, es va mostrar “convençut” que hi ha consens per a una modificació dins de la “defensa de la sobirania nacional”, perquè, va dir, “no reformarem la Constitució per trencar-la”. El president del partit taronja va afegir que cal assumir el debat del finançament autonòmic, però no “acontentar els que volen trencar Espanya”.

L’acord és total, doncs, en el fet que no s’han de tocar les línies bàsiques de l’organització territorial. Caldrà veure si també hi ha acord en el que sí que cal tocar, però a la vista de les paraules de Rajoy, el president espanyol serà difícil de convèncer. Conformat a abordar els quatre grans temes econòmics i socials que va definir com a prioritaris, Rajoy no es va atrevir a pronosticar si aquesta legislatura seria llarga o curta, però va valorar que l’acord amb el PSOE pel sostre de despesa dóna arguments per a l’optimisme. Segons ell, ha enviat un missatge molt positiu a l’exterior, i ara seria convenient trobar el mateix consens per aprovar els pressupostos. La negociació dels comptes, però, encara no ha començat, va dir, tot i que va admetre que té molts contactes amb els representants del PNB, que li podrien facilitar l’aprovació d’uns comptes sense els socialistes, si aquests no modulen la seva negativa.

Si la reforma s’aborda, anirà per llarg i es farà coincidir amb el final de la legislatura, per evitar un referèndum i una dissolució de les corts prematurs, segons van indicar diverses fonts de l’executiu. L’al·lèrgia de Rajoy a les consultes és total i s’ha aguditzat amb el cas italià: “Ara convocaré jo un referèndum!”, va ironitzar. Com de costum, el president espanyol prefereix no moure’s fins que sigui inevitable.

stats