Rajoy porta al TC la conselleria d’Exteriors sense escoltar Sánchez
BarcelonaTot i les proclames constants a la unitat d’acció, els partits estatals han trobat en el procés sobiranista un bon pretext per provar d’afeblir-se mútuament en la cursa per formar govern. El socialista Pedro Sánchez aprofita el pas enrere de Mariano Rajoy per ocupar el buit en el lideratge polític (que no pas institucional) espanyol. En canvi, el popular Mariano Rajoy vol demostrar que, encara que estigui en funcions, és ell qui porta la batuta. De fet, en el moment actual, tan important com ser investit president és construir un relat favorable per si cal tornar a les eleccions. En aquesta pugna, Catalunya s’ha situat al mig de l’estira-i-arronsa entre PP i PSOE.
Ahir el consell de ministres va decidir portar la conselleria d’Exteriors catalana, que dirigeix Raül Romeva, al Tribunal Constitucional. Ho argumenta per un suposat conflicte de competències i, apel·lant a l’article 161.2 de la Constitució, en demana la suspensió immediata. Conscient de la situació d’impàs en què es troba l’estat espanyol, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va provar de vendre una imatge de “normalitat”, recordant que aquest tipus de recursos -que proven de llimar els xocs entre administracions- són habituals, en un sentit i en un altre. Però és evident que el pas que es va fer ahir, un cop rebuts l’informe de l’advocacia de l’Estat i el dictamen del Consell d’Estat, té un gruix polític inqüestionable.
Contra la “internacionalització”
Per dues raons. La primera, perquè l’executiu espanyol no amaga que és un pas més en l’ofensiva jurídica per ofegar el procés sobiranista. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va subratllar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir al discurs d’investidura que el nou departament -la diplomàcia catalana no tenia rang de conselleria en el govern d’Artur Mas- havia de contribuir a “internacionalitzar” el projecte cap a l’estat propi. “Les relacions internacionals són exclusives de l’Estat”, va reblar Catalá.
L’intent de deixar sense funcions l’àrea de Romeva perquè “desaparegui com a tal” no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en el pla d’anar frenant cada iniciativa que prengui Catalunya per avançar cap a la independència. La Moncloa també ha demanat al TC que actuï contra la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament i ja ha anunciat que buscarà aturar les tres lleis de la desconnexió que Junts pel Sí i la CUP han posat a caminar. “L’Estat de dret no està mai en funcions”, va avisar el ministre.
L’altre element que evidencia la fonda motivació política de la decisió de Rajoy són els dards que, aprofitant aquesta iniciativa, va enviar Santamaría al secretari general del PSOE i candidat a president del govern espanyol. La número dos de Rajoy va contestar a l’exigència que, el dia abans, havia fet el socialista reclamant ser consultat abans de fer nous passos. No es tracta tant de diferències en el fons -el PSOE ha reiterat el seu suport al PP en el flanc jurídic- sinó de posar de manifest qui hi ha ara al timó. La vicepresidenta va acusar Sánchez de no interessar-se per la resposta al procés fins que Albert Rivera no es va posar en contacte amb Rajoy: una picada d’ullet al líder de Ciutadans en ple ball de les negociacions gairebé a la mateixa hora en què el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, instava el candidat socialista a triar entre ell o la formació taronja.
La relació amb els sobiranistes
En contrast amb les accions que promou el PP davant del TC, Santamaría va posar el focus en la cessió de senadors del PSOE a ERC i a Democràcia i Llibertat perquè tinguessin grup propi a la cambra alta. Una decisió que, va recordar ahir l’executiu espanyol en funcions, la direcció del carrer Ferraz va prendre de forma unilateral, sense consultar els conservadors. El PP reclama als socialistes que aclareixin si comptaran amb els vots independentistes, ja sigui a través del sí o de l’abstenció, per assolir la Moncloa.
Fins que no hi hagi nou govern, Sánchez vol aprofitar la situació per desplegar un discurs propi que combini la fermesa, que comparteix amb PP i C’s, i l’emergència dels plans de reforma constitucional que li permeten mantenir vies de diàleg obertes amb Podem.
Catalunya, paisatge de fons de les negociacions a Espanya.
Romeva: “Catalunya farà política d’acció exterior”
Després de la decisió de Madrid, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va demanar “tranquil·litat” perquè tot el que està fent el seu govern “està contemplat en el marc constitucional i de l’Estatut”. Des d’aquesta convicció, va avisar que “Catalunya ha fet, fa i farà política d’acció exterior”. La prova és que, ahir mateix, va rebre el cònsol general dels Estats Units, Marcos Mandojana. A través de Twitter, Romeva va dir sobre la trobada: “Construint espais d’entesa”.
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va anar més enllà i va titllar el conflicte de competències presentat per la Moncloa com el “moviment d’un govern que està en franca decadència i en les seves hores més baixes”. Ahir el TC va admetre a tràmit el recurs català contra la llei que reforça aquest tribunal.