La Moncloa, en campanya: contundència política i verbal contra el procés

MadridEl govern espanyol s'ha passat tot el matí dient que la resposta a la declaració de Junts pel Sí i la CUP sobre el procés havia de ser "proporcionada". En un dia que havia de estar marcat per l'operació policial sobre les presumptes activitats corruptes del clan Pujol, la Moncloa semblava optar pel perfil baix. Però després d'un matí de reunions, l'entorn del cap de l'executiu ha optat per una compareixença d'urgència i acceptant només una pregunta. L'objectiu era doble: d'una banda enviar un missatge de fermesa en el sentit que encara que la declaració, que ha titllat d'"acte de provocació", s'aprovi no tindrà cap efecte pràctic perquè no es podrà fer cap pas i el recurs al Tribunal Constitucional la tombarà, i de l'altra engrandir la imatge pública del president Mariano Rajoy.

Al govern espanyol explicaven que, lògicament, no es podia actuar contra el text fins que el ple de la cambra l'aprovi, per més que ja tingui garantits els vots necessaris. Però admetien que la pressió podia acabar fent que es fes una declaració política contundent. Tot plegat per evitar la sensació de deixadesa que, amb el 9-N, van tenir els més crítics amb Rajoy. La compareixença d'aquest dimarts al migdia, a temps per aparèixer als informatius de televisió, ha servit per deixar clar que farà valdre la llei. "Mentre jo sigui president", ha dit, "Espanya seguirà sent una nació de lliures i iguals". Ho afirmava just després d'indicar que volia enviar "un missatge de tranquil·litat". El cap de l'executiu s'ha definit com un defensor "del diàleg i la moderació" però també de la "defensa ferma" de la llei i la convivència.

A la seva contundència verbal hi ajuda la darrera reforma de la llei del TC, que l'empodera per inhabilitar qui no obeeixi les seves resolucions, una mesura que podria afectar Carme Forcadell si el Parlament tramita les lleis de què parla la resolució encara que el TC l'hi prohibeixi. De moment, la Moncloa ha explicat que ja ha lliurat el text entrat a registre pels dos grups independentistes als seveis jurídics de l'estat perquè vagin preparant el recurs al TC i informin si hi ha altres mesures que es puguin prendre.

Què passa si el Parlament no obeeix el TC?

Mariano Rajoy ha parlat del TC i la seva reforma, però també d'altres mesures "polítiques". Es referia a la "bala de plata" a la recambra: l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de l'autonomia de Catalunya si ho demana el govern i ho aprova el Senat per majoria absoluta. Tant des de la Moncloa com del PP recorden que la convocatòria del 20-D no deixa les Corts sense capacitat legislativa, però que és una mesura extrema.

L'"eina precisa" que tenen abans és la reforma del TC. El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ja ha avançat que Rajoy demanarà la suspensió immediata de la declaració rupturista a l'alt tribunal. Però què passarà si el Parlament no acata les ordres del TC? "Als desafiaments hi cal fer front amb proporcionalitat", ha assegurat Hernando. Per als populars, estem tot just davant d'una "declaració en paper" i recorda que al TC "l'han dotat de mecanismes en cas de rebel·lió".

El PSOE estén la mà a Rajoy

El vell bipartidisme està decidit a anar de la mà en la resposta a la declaració rupturista. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha trucat d'urgència al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "mantenir una via directa de diàleg" sobre el tema. El líder socialista ha defensat des de Portugalete (Bilbao) que es pot guanyar l'"antidemocràtic pols secessionista" amb la "llei, els vots, la política i amb l'argument del diàleg" i ha demanat als ciutadans catalans i espanyols que confiïn en "les fortaleses d'Espanya". Rajoy també ha parlat amb Albert Rivera, atenent el rol de Ciutadans com a primer partit unionista a Catalunya. No ha parlat, però, ni amb els impulsors del text ni amb Pablo Iglesias, de Podem, favorable al dret a decidir i de qui diu no tenir el telèfon.