Rajoy prepara un executiu continuista forçat a l’acord

MadridMariano Rajoy no està acostumat a pactar per governar. Ni tan sols l’aritmètica impossible del Congrés l’ha fet canviar gaire. El president espanyol en funcions s’ha limitat a deixar que la crisi al PSOE fes caure com fruita madura l’abstenció. La jugada li ha tornat a sortir bé. I el polític popular no pensa abandonar el tancredisme : allò que els politòlegs anomenen un lideratge passiu, en què ell és un gran especialista. Per això els seus col·laboradors esperen que el pròxim govern de Rajoy sigui continuista, amb els canvis que vénen forçats per les dimissions i cessaments de ministres, i algun retoc a les carteres, i que passaria de 12 a 14 seients ministerials. La recepta, però, només la té al cap el president, que fa gala del seu hermetisme.

La principal entrada que el PP espera al nou executiu és la de María Dolores de Cospedal. L’actual secretària general del partit podria abandonar el càrrec en favor del vicesecretari Fernando Martínez Maíllo al congrés que el PP celebrarà, si no es torna a ajornar, a principis d’any. Rajoy es planteja col·locar-la de ministra de l’Interior en substitució de Jorge Fernández Díaz. El ministre català, un dels més qüestionats de la legislatura, té molts números d’abandonar el govern, tot i que fonts populars apunten que la reprovació del Congrés podria fins i tot donar arguments a Rajoy per mantenir-lo, però assumint una altra cartera.

El que també es dóna per fet en els cercles populars és que Rajoy convertirà Hisenda i Administracions Públiques en dos ministeris. La nova cartera d’Administracions Públiques, creada especialment per tractar el conflicte amb Catalunya, podria recaure en l’actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que abandonaria el rol de portaveu en favor de Rafael Catalá. El titular de Justícia passaria a combinar aquest paper amb el de ministre de Foment -ara ho és de manera accidental, per l’ascens d’Ana Pastor a la presidència del Congrés.

Els ministres que fins ara havien dit que no volien repetir -el d’Economia, Luis de Guindos, i el de Defensa, Pedro Morenés- han rebaixat en els últims mesos la contundència amb què ho expressen, i estarien ara disposats a continuar, segons fonts del PP. Guindos, però, s’ha enfangat el camí amb la gestió del cas Soria, i podria ser substituït pel cap de l’Oficina Econòmica, Álvaro Nadal. Qui es frega les mans per això és el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ja va exigir en la composició de l’anterior govern que Guindos no fos vicepresident. Precisament la plaça de l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, i la del de Sanitat, Alfonso Alonso, també han quedat sense cobrir. Rajoy podria jugar amb els temps del partit i aprofitar la reorganització que s’espera al congrés del PP per introduir noves cares a l’executiu. Un membre de la direcció del PP, però, descarta que la nova guàrdia -com Pablo Casado, Andrea Levy i Javier Maroto- entri en aquesta reorganització, perquè porten poc més d’un any a Génova. A Exteriors, José Manuel García-Margallo també apunta a retirar-se, i el podria substituir Jorge Moragas.

Amenaça d’eleccions constant

Un cop conformat el govern, serà l’hora de governar, i Rajoy estarà abocat als pactes. Els pressupostos del 2017 seran la primera prova de foc. Si no s’aproven, fonts del partit donen per fet que Rajoy convocarà eleccions al maig -quan pot fer-ho, pels terminis constitucionals-. Si s’aproven, caldrà immediatament començar a negociar els del 2018, i Rajoy farà servir la mateixa amenaça d’eleccions, que aleshores podrien ser a finals d’any. El president en funcions es prepara, doncs, per governar brandant el fantasma dels nous comicis, apel·lant al sentit d’estat del PSOE. Un cop els socialistes han assumit carregar amb el pes de la governabilitat, Rajoy pensa seguir afegint-hi pedres.