Rajoy no afluixa i exigeix a Mas obeir els tribunals El PP aprova la reforma exprés del TC
MadridMariano Rajoy no afluixa. Malgrat la pressió de l’ala més dura del seu partit, que li retreu no haver actuat abans i amb més contundència des de la Moncloa per frenar Artur Mas, el president espanyol es nega a canviar d’estratègia i deixa en mans dels tribunals l’ofec del procés català. L’executiu central ja controla, de manera directa o indirecta, la Fiscalia General de l’Estat i el Tribunal Constitucional -des d’avui mateix amb nous poders i pràcticament convertit en una nova sala penal contra qui no n’acati les sentències- i aviat vol prendre el control, tal com explicava ahir l’ARA, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’instrueix la querella del 9-N, rellevant el seu president, Miguel Ángel Gimeno, per un magistrat afí. Per això públicament en té prou demanant a Mas i als representants de CDC, ERC i la CUP que respectin la justícia, tal com va fer ahir des de Brussel·les.
Lluny de mostrar alguna sortida de caràcter polític com la que li reclama una àmplia majoria a Catalunya i l’esquerra a l’Estat, el líder del PP, ja en precampanya i amb dificultats per mantenir la cohesió interna al partit, va centrar-se en la mobilització davant el TSJC, que a Madrid es presenta com una greu coacció al poder judicial. Per a Rajoy les “amenaces” als magistrats i a la Fiscalia (que ahir mateix s’afegia a les induïdes notes de queixa del TSJC i el Consell del Poder Judicial anunciant una defensa legal contundent de la seva suposada independència) amb manifestacions i advertències de desacatament són “inacceptables” i va instar Mas a “sotmetre’s a la llei” com la resta d’espanyols.
Rajoy va afirmar que la justícia és “independent” i que “intentar-la disminuir i pretendre que no prengui les decisions com ho ha de fer és inacceptable” i impropi d’un país democràtic com Espanya.
El PP també “pertorbava” jutges
Tot i que diversos dirigents del PP han comparegut en els últims anys als jutjats per casos de corrupció o incitació a la xenofòbia acompanyats de desenes de militants del partit donant-los suport (Xavier García Albiol, Francisco Camps -al crit de “ Yes, we Camps! ”-, Carlos Fabra o José Luis Baltar són els més coneguts), alguns ministres, com Jorge Fernández Díaz, no es van estar de criticar el suport popular a Mas davant del TSJC, “que no pertorbarà la justícia”. El mateix García Albiol deia que era un acte “a la desesperada i propi de les dictadures”. La ministra de Foment, Ana Pastor, va fer una crida a deixar treballar els tribunals amb “independència” i sense coaccions de cap tipus.
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va lamentar el to de Mas en la compareixença posterior a la declaració, quan va dur l’assumpte al terreny polític i del dret a decidir. Segons Santamaría, no és una qüestió d’assumir o no unes “responsabilitats polítiques”, com va dir el president, “sinó judicials”, com les que vol aclarir el TSJC.
La vicepresidenta va constatar que Mas està “perdent legitimitat democràtica” en posar-se “per damunt de les institucions” quan els governants han de respectar la llei “encara més que els ciutadans”.
Ahir costava trobar matisos entre el discurs del PP i el del PSOE sobre la declaració de Mas i les mostres de solidaritat, més enllà de l’equidistant crida de Pedro Sánchez i altres dirigents socialistes al diàleg. El líder del PSOE va demanar que un problema com el català, que és “polític”, es resolgui “des de la política” i no exclusivament amb l’acció de les lleis. Però també va lamentar que “s’aclami” algú que ha intentat situar Catalunya “fora de la legalitat” amb el seu projecte independentista. Sánchez va dir que Mas no ha de respondre políticament sobre el procés participatiu, sinó sobre els casos de corrupció i la “fractura” de la societat catalana. Va lamentar que Rajoy “s’amagui” darrere de la justícia per no afrontar el desafiament polític que té plantejat. Finalment, va assegurar que el president espanyol ho fia tot a una justícia que li és afí i que Mas la pressiona, dues actituds que va rebutjar.
El PSC posa un matís al PSOE
El PSC -a diferència del que passava quan Pere Navarro encara era el primer secretari i defensava el dret a decidir i una consulta acordada- està totalment alineat amb el PSOE, però ahir va introduir algun matís en el discurs afirmant que espera que cap representant del Govern sigui condemnat pel procés participatiu del 9-N, en el qual van votar 2,3 milions de catalans. “No entendríem una sanció penal a cap membre del Govern”, va dir la portaveu de la formació, Esther Niubó. Una frase que tenia poc a veure amb la consigna de Sánchez de no opinar sobre on pot acabar la instrucció de la querella al TSJC.
Les crítiques a Mas des de les formacions estatals també van ser secundades per Ciutadans. La cap de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, va rebutjar que el cap de l’executiu doni “lliçons de democràcia”, i en la línia del que havia fet Pedro Sánchez l’instava a assumir responsabilitats pels casos de corrupció que esquitxen el seu partit. “Ser demòcrata és donar explicacions pels casos de corrupció. Els demòcractes respectem la justícia i lluitem per despolititzar-la al màxim”, va acabar dient en una referència encriptada al PP, el seu rival espanyol.
El Senat va aprovar ahir, gràcies a la majoria absoluta del PP, la reforma exprés de la llei orgànica del TC. Amb aquesta norma l’alt tribunal podrà inhabilitar qui no n’acati les sentències o aplicar altres mesures extraordinàries sense escoltar les parts abans. El tràmit de la iniciativa del PP al Congrés, on els conservadors tenen també majoria absoluta, va ser ràpid. I atès que, en segona lectura, el Senat no va introduir esmenes, la norma queda definitivament aprovada i serà vigent quan es publiqui al BOE. En el debat, el portaveu de CDC, Josep Lluís Cleries, es va mostrar indignat i “trist” i va comparar el procés a Mas amb el de Lluís Companys, un fet “immoral” que va criticar el senador d’Entesa Carles Martí. El també socialista José Montilla va denunciar que el PP es “carregui el Senat”.