Rajoy enterra la tercera via: "De què voleu que parli amb algú que vol marxar d'Espanya?"

MadridQue ningú esperi canvis bruscos de guió, cops de volant imprevistos. No és l'estil de Mariano Rajoy i no el canviarà a un any per acabar la legislatura. Malgrat el sobiranisme, Malgrat l'auge de Podem. Malgrat la pressió del PSOE. El president de govern espanyol està decidit a esgotar el mandat i a repetir com a candidat. O això assegura per frenar les especulacions, que ja han començat. A punt de començar el 2015, les seves grans prioritats tampoc es modificaran: reformes econòmiques, mesures per lluitar contra la corrupció i atenció a com evolucionen les coses a Catalunya. En aquest últim punt, el del procés català, mantindrà una estricta política de reafirmació. Toca vendre's més i millor als catalans -ve un any electoral- prescindint del president de la Generalitat, Artur Mas.

Fa temps que els populars donen Mas per amortitzat com a interlocutor vàlid. Des de fa un mes, el govern espanyol té la percepció que la Generalitat el va trair organitzant directament la consulta del 9 de novembre: fins a l'últim minut tenien la convicció que se n'apartaria i això els permetria justificar un discurs de certa prudència de cara al seu electorat. Al final no va ser així, el Govern s'hi va implicar a fons, i l'estratègia de la Moncloa va quedar en fals: mentre titllaven la votació de "farsa" i de "simulacre" instaven la Fiscalia a querellar-se contra el president català. A Madrid hi va quedar la sensació que s'havien creuat totes les línies roges i que, per tant, ja no hi ha marge per a un acord que redreci la situació. "De què voleu que parli amb algú que vol marxar d'Espanya?", ha admès Rajoy aquest dissabte al migdia, arronsant-se d'espatlles amb un gest de resignació, en una conversa informal amb periodistes durant la recepció al Congrés pel dia de la Constitució.

Recuperar "presència" de l'Estat a Catalunya

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, a uns metres de Rajoy, insistia en aquesta tesi. No és una reflexió puntual. És estratègia política. La número 2 de l'executiu espanyol està convençuda que ara toca reivindicar l'Estat a Catalunya i, sobretot, fer-hi més "pedagogia". La Moncloa no només se sent traïda. També creu que als catalans no els arriba la feina que han fet aquests tres anys de mandat perquè l'administració central, diu, hi ha perdut "presència".

"Si ho hem pagat tot!", ha assegurat Santamaría, en un context de conversa informal,reiterant la tesi que sense instruments com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) Catalunya no hauria pogut fer front a les factures. Aquest és el discurs que han mantingut fins ara i que pensen mantenir. No hi haurà canvis de fons sinó més intensitat. L'horitzó electoral pressiona i toca apujar el volum, ja sigui en actes de partit o de govern.

De fet, Rajoy està convençut que avui fa una setmana, a Barcelona, va explicar de forma "clara" el seu punt de vista. En privat, les apel·lacions públiques al diàleg gairebé ja ni existeixen. Està convençut que CDC ha abraçat l'independentisme en un camí sense retorn. Va més enllà i refreda les 23 propostes que el president de la Generalitat li va fer arribar el mes de juliol a la Moncloa i que molts partidaris de l'anomenada tercera via veien com una àncora on aferrar-se per recuperar l'entesa. El cap de l'executiu adverteix que, a aquestes alçades, no pensa modificar "set o vuit lleis" que ha aprovat aquest mandat per intentar donar resposta a les demandes de la Generalitat.

Amb aquest plantejament de fons, és fàcil concloure que la Moncloa no té cap intenció d'obrir el meló constitucional per introduir-hi canvis profunds. I menys pensant en seduir una part de l'independentisme. Una duresa que xoca amb les paraules que, poc abans, havia pronunciat el president del Congrés, Jesús Posada, felicitat efusivament per membres del PP català. Rajoy reconeix que "el cor" del problema és la sobirania i la unitat d'Espanya i que, en aquest àmbit, el debat està tancat a pany i forrellat. Per això, descarta posar-se al capdavant d'una modificació del text de 1978 com proposen els socialistes. Deixa la iniciativa a mans de Pedro Sánchez però no li posarà cap catifa vermella per arribar a un consens. Senzillament, no és una prioritat pel PP. Ara bé, si es concretés -possibilitat remota- algun punt concret que s'hagués de canviar i tingués un ampli consens, s'ho pensaria. A les seves paraules no s'hi detecta cap entusiasme amb aquesta possibilitat, però.

En cau interna, les enquestes -no bufen vents a favor de la dreta últimament- tampoc són pretext per fer un cop de timó. Els únics canvis de portes endins que preveu Rajoy són la creació del necessari comitè de campanya per a les eleccions (una responsabilitat que en el passat havia recaigut, en alguna ocasió, a l'exministra Ana Mato) però sense cap congrés extraordinari pel mig, destinat a reimpulsar l'acció del partit i del govern. Aquest dissabte, al Congrés, hi ha hagut menys assistència de cares conegudes que en d'altres ocasions i només quatre presidents autonòmics, tots del PP. Alguns dirigents que formen part de les travesses electorals, com la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, feien cua tranquil·lament per intercanviar quatre paraules amb Rajoy, que avui mateix marxa a Mèxic, a la Cimera Iberoamericana.

El president espanyol, convençut que fa el que ha de fer, continua confiant que els fruits de la recuperació econòmica seran suficients per sortir victoriós de les diverses crisis que sacsegen l'estat espanyol.

Sense canvis. Sense terceres vies.