Rajoy, l’home que no ha après res

Poc abans de guanyar les eleccions del 1996, José María Aznar va forçar la dimissió del seu cabdill balear, Gabriel Cañellas, per esvair qualsevol dubte del seu compromís contra la corrupció. Va ser, també, un gest d’autoritat i un avís per a navegants: tothom depenia d’ell per continuar al càrrec. Mariano Rajoy té un altre estil de governar i no li agrada prendre decisions dràstiques, sobretot si afecten companys de partit. I això el porta a cometre errors de manual, com ara el de pensar que l’escàndol de la visita de Rodrigo Rato a la seu del ministeri de l’Interior s’esvairà després de la compareixença d’ahir de Jorge Fernández Díaz. L’oposició ha trobat una baula feble per on atacar el PP i seria infantil pensar que deixarà anar fàcilment la presa quan la té tan ben agafada amb les dents. Jorge Fernández Díaz és ara mateix un pes mort per a Rajoy, el seu principal llast electoral, i la prova que el president espanyol actua més en clau d’amic personal que d’estadista. I el pitjor de tot: que no ha après res en quatre anys.