Rajoy referma la lluita jurídica contra el procés amb el nou gabinet

Madrid / BarcelonaEs resol la incògnita. Han calgut més de 300 dies per saber amb quin interlocutor es trobarà la Generalitat a l’Estat en el tram decisiu del procés sobiranista. Serà Soraya Sáenz de Santamaría, que des de divendres va assumir oficialment el flamant ministeri d’Administracions Territorials, amb el primer objectiu de combatre el procés. La també vicepresidenta espanyola, que ja ha rebut la trucada del seu homòleg català, Oriol Junqueras, ha sigut durant els últims gairebé cinc anys la cara de la judicialització del procés polític, ja que ha anunciat gairebé setmana sí setmana no recursos contra lleis de la Generalitat des de la sala de premsa de la Moncloa. Ara no tindrà aquest faristol, però continuarà aplicant la mateixa recepta: la judicialització.

El seu successor en el càrrec de portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ja va apuntar divendres, després del primer consell de ministres del nou gabinet de Mariano Rajoy, que això serà així. Va repetir un dels mantres preferits de Santamaría: “La llei cal complir-la”. Ho va dir a propòsit de la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, per no assistir al jutjat que la investigava per tenir penjada l’estelada a l’Ajuntament en una jornada electoral.

A mesura que el procés avanci, cal esperar nous recursos a l’Advocacia de l’Estat i incidents d’execució de sentència davant del Tribunal Constitucional, com fins ara. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, arquitecte jurídic d’aquests recursos, també s’ha mantingut en el càrrec, en una mostra més de la falta de gestos que indiquin un canvi d’actitud del president espanyol.

També continua el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Ha sigut l’encarnació de la inflexibilitat de Rajoy en el terreny econòmic, i ha provocat, fins i tot, demandes de la Generalitat per un repartiment dels objectius de dèficit desequilibrat. Haurà de comandar, amb Santamaría, la negociació del nou model de finançament autonòmic, en el qual Catalunya no participarà. La portaveu de la Generalitat, Neus Munté, va citar expressament la continuïtat de Montoro com un dels elements que disgusta l’executiu català, i va apuntar que és un ministre “d’ingrat record per a Catalunya”. “És un govern decebedor, no hi ha cap indici de reforma”, afegeixen fonts de Palau.

Canvi de to

No hi haurà, doncs, variacions de fons. Cal esperar, però, que n’hi hagi de forma. Montoro, acostumat a les sortides de to en els primers anys de legislatura, va amagar-se fa temps, i fa mesos que manté un perfil baix. La pèrdua del rol de portaveu de Santamaría redueix la projecció pública de l’assot de l’independentisme i caldrà veure si Méndez de Vigo entra al combat dialèctic amb la Generalitat en cada reunió del consell del ministres, com feia la seva predecessora.

On sí que apunten a canviar les formes és als ministeris d’Interior i Exteriors, dos dels més combatius contra el procés. La decisió de Rajoy de prescindir de Jorge Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo deixa fora del govern les dues veus més contundents contra l’independentisme, que era el tema preferit dels dos ministres més acostumats a les sortides de to.

A Fernández Díaz, socarrimat per les filtracions de les seves converses amb el cap d’Antifrau, on es va destapar la guerra bruta contra els polítics sobiranistes, l’ha substituït Juan Ignacio Zoido, un sevillà que de moment ha batallat més per accelerar processos judicials per la corrupció al PSOE andalús que per frenar l’independentisme. A la Generalitat donaven per fet el canvi a Interior després de la reprovació del ministre -“no s’aguantava”, diuen-, i estan a l’expectativa de veure com actua Zoido. Tot i això, no creuen que darrere el canvi hi hagi un gest polític de Rajoy, a qui veuen també invariable en aquest flanc.

Diplomàcia

L’altre ministre que plega és el d’Exteriors, que ha buscat constantment el xoc amb la Generalitat i ha dissenyat una operació diplomàtica per frenar la internacionalització del procés. A Margallo -autor de la frase que enviava la Catalunya independent a “vagar per l’espai”- el relleva Alfonso Dastis, conegut als cercles diplomàtics com a home discret, que apunta a centrar-se més a millorar les relacions amb Europa que a malparlar del procés. Un diplomàtic, apunten els que el coneixen, de carrera i de caràcter. “Esperem tenir-hi una relació cordial”, confien fonts d’Exteriors. Segons la interpretació del Govern, el canvi de Margallo demostra que la seva estratègia per frenar el procés no ha funcionat. Tot i això, no esperen un viratge. Dastis tindrà el repte de mantenir-la i evitar incidents sonats com la irrupció d’una consellera de l’ambaixada espanyola a Bèlgica en una conferència del representant català Amadeu Altafaj (va acabar esbroncada pel públic) o les tensions amb algunes cancelleries per les pressions espanyoles.

Les formes, doncs, sí que tenen números de canviar, i encaminar les relacions entre la Generalitat i els ministeris cap a la bona sintonia tot i la discrepància. Una connexió que es va aconseguir amb el ministeri de Foment malgrat els greus problemes amb Adif, mai resolts per Ana Pastor. La conselleria de Territori veu possibilitats de mantenir la sintonia amb el nou ministre, Íñigo de la Serna, a qui Josep Rull va conèixer a la recent cimera de l’ONU a Quito. La prova de foc per saber si hi haurà canvis de fons estarà en el seu equip: el Govern està a l’expectativa de si manté al càrrec el president d’Adif, Gonzalo Ferre.

La ministra de Sanitat també tindrà un paper clau en les relacions amb Catalunya. Encara que té poques competències i hi ha pocs punts de fricció amb el Govern, el fet que Dolors Montserrat sigui l’única catalana del gabinet li donarà un pes específic a Catalunya.

La Generalitat donarà cent dies de gràcia al govern espanyol, però a Palau ja donen per fet que, encara que algunes cares puguin canviar, tot continuarà igual.

Madrigal, a l’espera de ser ratificada

L’última incògnita a resoldre en el flanc judicial per acabar d’escatir si el fons es quedarà igual serà el nomenament del nou fiscal general de l’Estat. Consuelo Madrigal, tal com havia promès en públic quan va amenaçar amb la via penal els dirigents catalans, ha aplicat en privat mà dura contra l’independentisme. Madrigal va ser cessada de manera automàtica ahir, amb una publicació al BOE.Aquest és el procediment normal quan es nomena nou govern. Caldrà fer un nou nomenament formal, però podria ser reelegida per quatre anys més, ja que no ha esgotat el termini anterior. Madrigal està disposada a continuar, però també sonen el nom d’altres candidats per a la Fiscalia com el del president de la sala penal de l’Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, o el president de l’Audiència, José Ramón Navarro.