Rajoy intervé les finances de la Generalitat
El Govern estarà obligat a informar de totes les seves despeses i els funcionaris podran denunciar les “il·legals”
MadridMariano Rajoy tancarà la legislatura amb el cop més dur a l’autonomia financera catalana de la història de l’autogovern. L’executiu espanyol va aprovar ahir contundents “condicions especials” per prestar diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA) a la Generalitat: suposen de facto una intervenció de les finances del Govern. Catalunya no només estarà obligada a justificar totes les factures que es paguin a través del FLA, com fins ara i com fan la resta d’autonomies, sinó que totes les seves despeses -també les que es paguen amb recursos propis i impostos cedits- seran escrutades per l’executiu central, que podrà vetar-les si considera que es cometen irregularitats.
“La singularitat de Catalunya” i l’“incompliment de les seves obligacions”, a més de les “manifestacions dels governants catalans”, han dut l’executiu a elevar el nivell d’intervenció a les finances catalanes, va justificar ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. És a dir, el govern espanyol ha fet servir la via financera per respondre a les “vel·leïtats independentistes” que va descriure el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, l’executor d’aquesta estratègia. Com ja va avançar l’ARA, Rajoy havia donat ordres explícites a Montoro perquè estudiés quines serien les possibles respostes financeres al que a Madrid es considera un “desafiament”. El ministre ha sigut expeditiu: ha activat tots els ressorts que posa a la seva disposició la llei d’estabilitat, a excepció dels que requereixen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
La jugada és també un cop d’efecte de Rajoy de cara a les eleccions del 20 de desembre. El president espanyol podrà treure pit davant dels sectors del seu partit -i de fora- que li demanen que sigui més contundent contra Catalunya, per, de pas, intentar tapar in extremis una via d’aigua: els votants que s’escapaven cap a Ciutadans, perquè Albert Rivera s’estava reivindicant durant la precampanya com a líder de la línia dura contra el sobiranisme entre els candidats a la Moncloa.
El pla teixit per Montoro passa per aprofitar les estretors financeres de la Generalitat per sotmetre-la al seu dictat. Hisenda pagarà als proveïdors catalans, sí. Seran 3.034 milions d’euros de factures endarrerides -entre d’altres, les dels farmacèutics-. Però només ho farà si Catalunya accepta les condicions draconianes que el ministeri posa sobre la taula: la interventora general dels comptes del Govern haurà de certificar cada mes que Catalunya no es gasta ni un euro per a finalitats il·legals, i els funcionaris podran denunciar la Generalitat si consideren que hi ha alguna violació de l’ordenament jurídic, a través d’un mecanisme específic que crearà el mateix ministeri. A més, la Generalitat haurà de connectar-se al sistema de factures del govern espanyol perquè els homes de negre, des de Madrid, puguin controlar totes les despeses i Hisenda haurà d’aprovar una per una totes les operacions d’endeutament que vulgui tirar endavant l’executiu català.
Tot i les aclaparadores evidències, Montoro va dir ahir que el govern espanyol “no té intervinguts” els comptes de cap comunitat autònoma, sinó que “s’han establert mecanismes molt seriosos de control”. Montoro va considerar que Catalunya suposa un “risc per a l’interès general”, i va fer al·lusió a suposades declaracions de governants catalans relatives a l’impagament dels proveïdors i del deute. A més, va retreure a l’executiu català els 1.300 milions d’euros de dèficit anterior al 2013, que, segons Hisenda, Catalunya va amagar, tot i que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va defensar en el seu moment que eren coneguts per l’Estat.
Mas-Colell augura un “col·lapse”
La resposta de la Generalitat no es va fer esperar i, ahir mateix, el conseller Mas-Colell va avisar del risc de “col·lapse” administratiu de la Generalitat amb la intervenció. Mas-Colell va advertir que el govern espanyol “podria estar intentant aplicar de manera encoberta l’article 155 de la Constitució”, el de la suspensió de l’autonomia. Per a ell, és un “pas qualitatiu” que l’Estat, ara sí i no pas en positiu, ha “singularitzat Catalunya” condicionant els pagaments a un criteri només polític.
“No sé què més pretenen. Si volen el col·lapse de l’administració ho aconseguiran”, va deplorar. Per a ell, si es demostrés que la intervenció de les finances de la Generalitat té una motivació política, l’Estat hauria traspassat una “ línia vermella”. “És com si algú a qui se l’està estrangulant se li demana un certificat de bona salut per deixar d’estrangular-lo. És absurd”, va etzibar en declaracions als periodistes.
