Rajoy intenta apaivagar els recels per les inversions a Catalunya
València denuncia que el 80% dels diners del corredor van a Madrid
Barcelona / ValènciaL’intent de Mariano Rajoy d’acontentar Catalunya amb un paquet d’inversions en infraestructures ahir se li va girar en contra. Diverses comunitats autònomes com ara Madrid, Extremadura o Andalusia van aixecar el dit per demanar al govern espanyol que, tal com es va comprometre amb Catalunya, també compleixi els seus compromisos en infraestructures als seus territoris. El president espanyol no va trigar a respondre a aquestes demandes i, des de Malta -on assisteix al congrés del PP europeu-, va intentar apaivagar els recels que havia aixecat el seu anunci de dimarts. Independentment de les inversions que pugui fer a Catalunya, Rajoy va assegurar que seguirà “defensant amb claredat meridiana la unitat d’Espanya, la sobirania nacional i la igualtat en drets i deures de tots els espanyols resideixin on resideixin”.
“Igualtat” en les inversions de tots els territoris de l’Estat. Aquesta va ser la demanda de les comunitats autònomes. La primera veu a fer-se sentir va ser la del conseller d’Economia andalús, Antonio Ramírez de Arellano, que va demanar “garanties d’igualtat” i va qüestionar que el govern espanyol anunciï inversions a Catalunya i no plantegi, per exemple, un pla d’ocupació al seu territori. Rajoy, però, va explicar que la inversió de 4.200 milions d’euros en infraestructures a Catalunya fins al 2020 no significa cap tracte preferent per al territori català, sinó que va visitar Catalunya com ha estat “en altres parts d’Espanya o bé anunciant infraestructures o anunciant algunes de les inversions que es faran”.
Cifuentes també es queixa
Però les paraules de Rajoy tampoc van acabar de convèncer comunitats autònomes governades pel mateix PP, com Castella i Lleó o la Comunitat de Madrid. Totes dues van escombrar cap a casa. La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, va demanar-li a Rajoy que, a part de les reclamacions catalanes, també respongui a les “demandes modestes” de la seva comunitat. I en aquest sentit, el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, va reclamar que, si Rajoy es va comprometre a tenir acabat el corredor mediterrani el 2020, també hauria de prioritzar el corredor atlàntic.
El president espanyol, però, va insistir: “En aquests moments estem en una situació millor que fa cinc anys perquè l’economia s’ha anat recuperant i, per tant, podrem fer més coses, a Catalunya i a la resta d’Espanya”. És això, precisament, el que també li van demanar els governs socialistes d’Astúries i Extremadura, tot i que el conseller de la Presidència i portaveu del govern asturià, Guillermo Martínez, va deixar clar que no vol que hi hagi “confrontacions” entre els territoris de l’Estat. Per això, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va admetre que li “agradaria” que Rajoy fes el mateix anunci que va fer a Catalunya però a Extremadura, perquè “els extremenys” són “igual d’espanyols que els altres”.
Inversions per al corredor, a Madrid
Des de Malta, Rajoy va explicar que el corredor mediterrani -al qual dimarts va anunciar que destinaria 667 milions d’euros per al tram català-és una infraestructura que també afecta “diverses comunitats autònomes”. Una manera de fer veure que les inversions fetes en aquesta infraestructura no tan sols beneficien Catalunya. Ahir la Generalitat Valenciana, però, es va encarregar de desmentir Rajoy i les nombroses inversions que en diverses ocasions el mateix president espanyol ha dit que havia destinat als trams que falta acabar al sud de Catalunya i al mateix País Valencià.
El govern de Ximo Puig va fer públic un informe que revelava que el 80% del volum total d’inversions fetes fins ara per l’Estat en el corredor mediterrani -10.767 milions d’euros dels 13.500 totals- s’havia destinat a trams que corresponen a eixos radials que connecten aquesta infraestructura amb Madrid. A més, la consellera d’Infraestructures valenciana, María José Salvador, també va denunciar que en els “últims tres anys i nou mesos no s’ha acabat ni iniciat cap tram” del corredor. Davant d’aquestes xifres, Puig va reclamar a l’executiu espanyol un esforç inversor “real” per al corredor mediterrani que permeti superar “la concepció radial” de les infraestructures. De fet, aquestes dades corroborarien la tesi del govern català, que l’Estat no inverteix en el corredor.