Rajoy impedeix una majoria alternativa al Congrés

PolitòlegTal com es preveia, aquest dissabte hem sabut el fons de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern central. Sortir de dubtes permet fer una aproximació no tant a l’operació en si, que molt probablement trobarà múltiples entrebancs per aplicar-se, sinó a les seves conseqüències, a Catalunya i a Espanya.

A Catalunya, l’article 155 reforça un bloc independentista que la setmana passada patia per la seva integritat. És possible fins i tot que l’operació acceleri la creació d’un bloc finalment majoritari, però s’equivocarà qui cregui que és independentista. Serà una majoria per recuperar l’autogovern, que probablement durarà el que duri la situació d’excepcionalitat en què entrem a partir d’ara.

Caldrà veure si aquesta nova majoria acabarà tenint una plasmació electoral en els comicis que el govern central s’ha compromès a convocar en un termini aproximat de sis mesos. I caldrà veure quin serà el paper de les altres forces, sobretot del PSC, que torna a ser a l’ull de l’huracà.

Tot això és un mal necessari per al veritable objectiu de Mariano Rajoy, que no és sinó aconseguir reforçar-se per un temps indefinit, segurament llarg. Aquest ha sigut sempre l’objectiu perseguit pel PP al llarg de la crisi catalana. Amb el 155, el president espanyol impedeix la consolidació d’una majoria alternativa al Congrés. Els conservadors espanyols han esquivat el fantasma del pacte de Sant Sebastià de l’estiu del 1930, que va fer caure la monarquia alfonsina un any després.

Avui és més impossible que mai l’acord entre Podem i el PSOE, i no cal dir amb els nacionalistes perifèrics. Es tanca així durant un temps indefinit (dos pel preu d’un) el camí a la reforma en profunditat d’un sistema polític que fa tres anys que viu en temps afegit.

I això deixa al descobert el líder dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez, que fa només deu dies havia anunciat un pacte amb Mariano Rajoy per a la reforma constitucional. Escac i mat.