Rajoy tasta els dos estils d’oposició

Alternativa “responsable” i pressió al PSOE perquè ajudi el PP

Albert Rivera, cap de files de Ciutadans, vol fer oposició, però d’una manera “responsable i útil”. Això vol dir no entrar al govern espanyol i no votar a favor de la investidura de Mariano Rajoy encara que els seus 40 escons tampoc aclaririen gran cosa i no servirien per revertir la situació de bloqueig a la qual s’aboca la política espanyola. L’oposició útil es traduirà en el fet que intentarà que prosperin les seves propostes en matèria educativa, fiscal o de reforma electoral i, alhora, s’abstindrà en la investidura del líder del PP per no posar-hi cap trava.

Després d’una hora i mitja de reunió cordial amb Rajoy a la Moncloa per explorar els escenaris de governabilitat, el líder de Ciutadans no va fer grans concessions als populars, però sí que els va ajudar a pressionar el PSOE. Pensa que Pedro Sánchez hauria de seguir el seu camí i posar-s’hi bé. Actuar en sentit contrari, afirma, és fer el joc a Podem i a Pablo Iglesias, als quals acusa de posar en perill la unitat d’Espanya pels seus pactes amb forces sobiranistes. “Estem a l’espera que els socialistes resolguin els seus problemes interns”, va etzibar en roda de premsa. Per a ell, cal que el PSOE “escolti els líders territorials i mogui peça”.

El pla del líder de Ciutadans

Rivera hauria volgut ser primera força o, si més no, que els seus escons fossin decisius. El 20-D no va passar ni una cosa ni l’altra, però l’escenari no és del tot dolent per a ell. El líder de Ciutadans té un pla: que sigui una legislatura curta en la qual el PP, dèbil al Congrés, es desgasti i el PSOE també ho faci si, a ulls dels seus electors, cau en el pecat original d’investir Rajoy. Una legislatura curta que hauria de deixar la seva formació, que ha afrontat les generals amb una estructura territorial encara dèbil i els engranatges poc greixats, en situació d’aparèixer com a alternativa real.

Rivera va insistir que ha de governar la llista més votada, va fixar les seves prioritats i va ficar el dit a la llaga a Sánchez, ase dels cops de la política espanyola. Rajoy no va sortir a la porta de l’edifici a rebre Rivera, un protocol que sí que s’aplica amb els presidents autonòmics i amb el líder de l’oposició, en aquest cas Sánchez, a qui sí que va sortir a rebre dimecres passat. Tot i això, aquella reunió va ser molt més greu i molt més aspra. Va durar 35 minuts i va servir perquè el líder del PSOE li comuniqués que votaria en contra de la seva investidura o de la de qualsevol altre militant del PP.

Buscant el ‘tripartit d’ordre’

Abans de la campanya, Rivera va engreixar-se a costa de marcar distàncies amb el PP i el PSOE, de proclamar que el seu no era un projecte ni de dretes ni d’esquerres. Les relliscades dels seus en campanya en temes com l’avortament o la violència de gènere, els suports que va anar rebent de personatges tan connotats com l’ex del PP i de Vox Aleix Vidal-Quadras i el seu programa el van situar immediatament a la dreta. Va començar la campanya en bona posició i la va acabar caient en picat i admetent que, arribat el cas, ell donaria suport a la força més votada, que totes les enquestes assenyalaven que seria el PP. I va complir, tot i que els seus 40 escons no eren suficients per investir Rajoy, que en va treure 123. En aquests dies, Rivera sí que ha pressionat el PSOE perquè faciliti la investidura del líder del PP i fins i tot ha proposat un pacte a tres. La raó: la unitat d’Espanya.

Iglesias dóna per feta una aliança del búnquer per blindar l’‘statu quo’

Pablo Iglesias i Mariano Rajoy no estan d’acord “en res”. Ahir, però, es van dedicar l’un a l’altre una hora i mitja per parlar de política, de reformes, d’anècdotes de la política gallega i diverses coses més. Són bons conversadors. Potser es van poder dedicar a parlar d’assumptes més de fons perquè en el futur immediat les coses són clares: els 69 diputats de Podem i els seus grups afins no serviran, ni per activa ni per passiva, per fer president del govern Mariano Rajoy. Sabent que el focus informatiu de la jornada era més a la seu del PSOE al carrer Ferraz que no pas al palau de la Moncloa, el líder de Podem va aprofitar la plataforma mediàtica posterior a la reunió per carregar contra el líder socialista, Pedro Sánchez, en la seva particular lluita per l’hegemonia de l’esquerra.

Sánchez i Iglesias s’han posat mútuament la mateixa línia vermella: el referèndum català. Per al primer és un assumpte del qual no es pot ni parlar i per al segon és irrenunciable i la peça de l’engranatge que falta per resoldre el procés. I s’ataquen mútuament per les seves posicions acusant-se de maximalistes.

D’entrada, l’emergència social

Iglesias va traslladar immediatament el seu no a Rajoy i va explicar quina serà la primera mesura que proposarà al Congrés el mateix dia 13 de gener, quan es constitueixi. Podem tramitarà una proposició de llei d’emergència social per impedir els desnonaments, els talls de llum i calefacció a les famílies al llindar de la pobresa, i buscar una solució per als pensionistes que no puguin fer front als copagaments sanitaris. Podem vol demostrar així que no va a les Corts per estar pendent de càrrecs a la mesa o dels fons de pensions que fins ara tenien els diputats.

Tornant al tema central del combat entre Podem i el PSOE, Iglesias va criticar que el PSOE “estigui més preocupat de parlar d’ell mateix que dels temes que més angoixen la gent”, com ara la llei d’emergència social, de la qual no va rebre resposta en la seva “molt decebedora” conversa amb Sánchez divendres, que va ser un primer (i potser últim) tempteig per pactar. Ahir Iglesias va desafiar Sánchez “a ser clar a l’hora de dir que donarà suport al PP”, si això és el que pensa fer de manera directa o indirecta.

Els arguments de la caverna

Iglesias també va lamentar l’obsessió del PSOE contra “la plurinacionalitat” de l’Estat “amb els arguments de la caverna mediàtica” i que la veu del partit s’expressi a través dels barons i no del seu secretari general. Iglesias es va atrevir a fer un pronòstic sobre què passarà a partir d’ara. Recuperant la seva faceta de comentarista polític, va indicar que el discurs de Felip VI de la nit de Nadal, en què ell va trobar a faltar referències a la desigualtat i la corrupció, dóna pistes sobre què passarà. Va fer notar que ni el PSOE ni el PP ni C’s van fer cap crítica al monarca. Així, va apuntar que la fórmula de l’entesa més o menys intensa a tres pot ser la que s’imposi entre formacions representants de l’ statu quo i “la restauració”, que al seu dia va definir com “el búnquer” contra el reconeixement a la plurinacionalitat.

La reunió es va fer malgrat que no hi ha acord possible. Iglesias va explicar a Rajoy el seu full de ruta, incompatible amb l’opció el PP governi. Proposa que ho faci l’esquerra amb una figura independent. No sembla probable que passi.