Rajoy i Felipe González, junts contra Junts (i contra Sánchez)
Els dos expresidents avalen un 'reset' de la Constitució que "preservi la integritat territorial"
MadridS’ha convertit en un clàssic que els expresidents espanyols Mariano Rajoy i Felipe González coincideixin en una de les taules rodones del Foro La Toja, un esdeveniment que cada any reuneix importants figures polítiques i econòmiques de l’Estat i d’Europa amb una clara inclinació cap a la dreta –la directora és Carmen Martínez Castro, secretària d’estat de Comunicació amb Mariano Rajoy–, però que dissimula convidant algun ministre.
Cada any amb un títol diferent –en la sisena edició és Competitivitat i governança: el debat europeu–, però el resultat sempre acaba sent el mateix: dards a Pedro Sánchez i les seves aliances. “Quin interès pot tenir una força independentista al fet que hi hagi governança a Espanya? Zero. Si té la força decisiva per evitar-ho, ho gaudeix”, es queixa González –en referència implícita a Junts–, mentre Rajoy assenteix. L’exlíder del PSOE també critica que s’hagi pactat un finançament singular amb Catalunya sense escoltar la resta de comunitats i envia un dard enverinat a Sánchez: “En què consisteix tenir lideratge? No tenir un projecte polític que sigui mercenari, és a dir, que no sigui que m’afavoreixi a mi sinó que afavoreixi la gent”.
Irònic, Rajoy assegura que està d’acord amb tot el que ha dit González, “sense que serveixi de precedent”, tot i que resulta que cada any assenten un nou precedent. Per tant, també deu avalar un "reset" de la Constitució que “preservi un bé superior: la integritat territorial”, en paraules de González. L’exlíder del PP augura un “embolic” amb el sistema de finançament i tots dos defensen el bipartidisme, imprescindible per fer reformes de gran importància. A primera fila, Alberto Núñez Feijóo i l’opositor veneçolà Edmundo González, a qui Rajoy proclama vencedor de les eleccions, mentre González diu que les va perdre Nicolás Maduro. És l’única discrepància. “No estem tan malament”, havia dit Rajoy, a l’estil Laporta. Els riures a la sala també són un clàssic.
