Rajoy obvia el diàleg enviant al TC la llei antidesnonaments
Puigdemont lamenta la falta de voluntat del govern espanyol per acostar-se a la Generalitat
Madrid / BarcelonaEl clima de diàleg entre el govern espanyol i el català ha durat deu dies, el temps que ha passat entre la reunió de Mariano Rajoy i Carles Puigdemont i la decisió d’ahir de l’executiu estatal en funcions d’enviar al Tribunal Constitucional (TC) una part important de la llei antidesnonaments. Una decisió esperada pel Govern -fa una setmana ja hi va haver tres recursos-, que tant en la trobada presidencial com en la de dijous, entre Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras, havia subratllat el seu escepticisme. El mínim dubte es va esfumar amb l’enèsima impugnació a una llei catalana. “Podíem tenir la prova de si la voluntat política que vaig traslladar al president en funcions es complia o no i, evidentment, no s’ha complert”, va lamentar Puigdemont, que treballa en una resposta política que sumi en un front comú tots els agents: dimarts ha convocat en una reunió ajuntaments metropolitans, partits, la PAH i la Taula del Tercer Sector.
El Govern havia encarat les reunions amb la Moncloa amb un objectiu molt clar: deixar de banda el procés i buscar solucions a assumptes concrets, com la judicialització de la política. Puigdemont va presentar a Rajoy un document amb 46 demandes, i una setmana més tard Junqueras resumia les principals peticions de la Generalitat en cinc punts. Després de la trobada amb Sáenz de Santamaría, en només un hi havia esperança d’un mínim gest: evitar la suspensió cautelar de la llei -impulsada per la PAH i aprovada per unanimitat al Parlament-. La vicepresidenta espanyola va prometre valorar-ho, però el resultat va ser el de sempre: la llei acaba al TC, que activarà la suspensió quan l’admeti a tràmit. La llei antidesnonaments, però, no és l’única que el govern estatal va recórrer: per primer cop, qüestiona el Codi Civil català i impugna la propietat temporal d’un habitatge.
El govern espanyol va laminar ahir el gruix de mesures sobre el dret a l’habitatge: va suspendre l’obligació dels grans propietaris d’oferir una alternativa de lloguer social a les famílies vulnerables abans d’executar un desnonament i a cedir pisos buits a les administracions per a ús social. Segons Sáenz de Santamaría, es tracta d’aspectes que afecten les “competències de l’Estat i la igualtat dels espanyols”. Per contra, l’executiu del Partit Popular va deixar passar l’article relatiu a la pobresa energètica.
Paraules mesurades
La compareixença de Sáenz de Santamaría estava preparada al mil·límetre per mostrar que el govern espanyol estava fent un gest respectant alguns articles. Normalment, la vicepresidenta despatxa l’anunci dels recursos d’inconstitucionalitat en qüestió d’un minut i de passada, però ahir va dedicar-hi la meitat del temps destinat a explicar el consell de ministres. Va posar èmfasi en els punts que queden intactes i va destacar que la intenció és solucionar els conflictes de competència en la negociació tècnica prèvia a qualsevol recurs d’inconstitucionaltat. “Volem transmetre un missatge molt clar que és important: aquest govern no envia assumptes al TC perquè el govern català sigui millor o pitjor que d’altres”, va assenyalar.
El missatge de Sáenz de Santamaría va ser diàfan: diàleg sí, però la llei és la llei. Els esforços de la vicepresidenta per treure ferro al recurs van topar amb la intervenció del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va carregar contra el Govern: “Que a aquestes altures de la democràcia es pensin que és un membre del govern qui decideix és que no entenen res de l’administració”.
La Generalitat no dóna el diàleg per trencat -dijous es reuniran els titulars d’Interior dels dos governs, una de les demandes de Junqueras- però sí que enterra qualsevol esperança d’entesa. “Les perspectives són inexistents”, explica un membre del Govern. L’executiu intuïa que Rajoy deixaria passar alguns aspectes, però darrere de la decisió no hi veu cap gest destacable. El que esperava era que renunciés a demanar la suspensió automàtica. “S’ho podrien haver estalviat si realment hi havia voluntat de trobar acords que no perjudiquessin les persones, que és el que vaig traslladar al president en funcions”, va dir Pugidemont, que va voler desmentir Sáenz de Santamaría i emfatitzar que es tractava d’una “decisió política i no tècnica”.
La reunió del Govern amb entitats i ajuntaments servirà per definir un pla B. L’executiu té un as a la màniga per salvar aspectes recorreguts: una norma anterior, que regulava el dret de tempteig i retracte de les administracions per comprar pisos de les entitats financeres que vulguin vendre a baix cost i que el govern espanyol no ha recorregut, i ja s’ha acabat el termini perquè ho pugui fer. “Creiem que els ha passat per alt”, deia la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, en una trobada informal amb periodistes. La Generalitat vol aprofitar el recurs per instal·lar en els ciutadans el missatge que el diàleg amb l’executiu del PP és estèril fins i tot en qüestions allunyades del procés. La sensació a Palau és que les reunions amb la Moncloa només han servit per a una cosa: per carregar-se de raons.
