Rajoy no enterra la destral del TC
MadridNo feia ni 48 hores que el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, i el seu homòleg català, Carles Puigdemont, s’havien reunit a la Moncloa. El bon clima no va arribar al gran assumpte de fons, el procés català. I una de les potes és el desplegament de lleis que, sovint, col·lisionen amb el marc espanyol en l’intent de desplegar polítiques integrals. En els últims temps, la conflictivitat s’ha disparat al Tribunal Constitucional (TC), on els jutges proposats per les majories al Congrés i el Senat i pel govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) resolen els plets competencials entre l’Estat i les autonomies. Ahir l’executiu central va fer un pas més i va impugnar tres normes del Parlament: la de pisos buits, la de règim local i la d’igualtat. Entén que vulneren competències.
El president català, que parteix de la base que el TC no és un àrbitre imparcial, va demanar a l’espanyol menys batalles jurídiques, diàleg “permanent” i una lectura més oberta de la Constitució. L’executiu de Puigdemont té interposats fins a 57 recursos a l’alt tribunal contra lleis estatals que vulnerarien competències autonòmiques i el govern central 32 contra normes catalanes.
Normes paralitzades
La diferència, a favor de l’Estat, és que els recursos autonòmics no frenen lleis estatals mentre no hi ha sentència i, en canvi, els del govern central sí que paralitzen automàticament l’aplicació de normes autonòmiques. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, que ahir va comparèixer després del consell de ministres per anunciar els recursos, va confirmar que farien servir la prerrogativa. Abans de dur les lleis al TC (cosa que es fa quan els informes de l’Advocacia i el Consell d’Estat ho avalen i el consell de ministres hi dóna llum verda) s’obre un procés -que rarament funciona- per buscar un pacte. Hi ha fins a 13 lleis en aquesta situació. Una és la llei catalana d’emergència social, impulsada per la plataforma antidesnonaments, entre altres entitats, i que hauria de permetre continuar aplicant algunes mesures del decret de pobresa energètica de la Generalitat, que el Constitucional ja va tombar fa uns dies.
Des del govern espanyol afirmaven ahir que el recurs contra aquesta llei està “a punt per ser presentat”, però que han preferit esperar per buscar una “sortida negociada”. Aquesta mateixa setmana tots els grups del Congrés, llevat del PP, han firmat un document exigint al govern de Rajoy que no la recorregués. Catalá es va limitar a dir públicament que és encara al procés negociador. Davant i darrere del micròfon, a la Moncloa intentaven treure rellevància política a les impugnacions de les tres lleis. El contrari del que feia la Generalitat, que per boca de la seva portaveu, la consellera Neus Munté, lamentava que la resposta de l’Estat a les demandes dels catalans fos “més tribunals i menys política”, mentre afegia que tot plegat no fa més que engrandir “l’escepticisme envers l’Estat”.
Causa jurídica i no política
El ministre va afirmar que els recursos no tenen res a veure amb la situació política i els va emmarcar en la “normalitat” institucional fruit d’una anàlisi “jurídica i no política” perquè les lleis catalanes van “més enllà dels àmbits competencials previstos”. Al seu costat, i intentant oferir l’altra cara de l’executiu, la ministra de Treball, Fátima Báñez, es va referir a la crisi dels refugiats, i a les propostes i les iniciatives catalanes per acollir-los, que també van ser damunt la taula de la cimera Rajoy-Puigdemont. La ministra en va fer una valoració positiva i va dir que la posició del seu govern és “molt solidària”, tot i l’incompliment de les previsions inicials d’acollida. Al maig seran 200 els refugiats acollits, quan la idea inicial era acollir-ne 18.000.
Al seu torn, l’expresident Artur Mas va donar consells al seu successor. Va avisar Puigdemont que “gairebé sempre que s’arriba a un acord amb Rajoy és impossible que es compleixi” i va fer notar la “clatellada” just després de la reunió.
