Rajoy festeja Duran i pressiona perquè Mas deixi estar la consulta

MadridS'ha de donar joc al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per "enfonsar" i "aïllar" el president de la Generalitat, Artur Mas. S'ha de fer veure que Mariano Rajoy és partidari del diàleg amb la Generalitat, sense negociar res. Aquest és l'argumentari intern que fa córrer el PP -destapat per El Mundo - i que ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va seguir fil per randa. Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, la número dos de la Moncloa va arribar a dir que "el diàleg i l'entesa és un procés, i al final d'aquest procés hi pot haver acord". Durant uns instants va crear falses expectatives sobre la possibilitat que l'etapa de l'immobilisme hagués arribat a la seva fi, però tot va ser un miratge perquè va deixar clar que la consulta, objectiu innegociable per a Mas, no entra en el ventall de les qüestions a debatre entre els dos governs, com a mínim en els termes que actualment planteja Catalunya.

Però què està fent ara realment el govern central? De moment, festeja Duran amb la intenció que convenci Mas perquè abandoni el projecte de la consulta. Com a primer pas, però, voldrien que la pregunta que surti del Parlament no sigui un sí o un no a la independència.

Però aquest escenari no es preveu encara a curt o mitjà termini. Des de la Moncloa s'admet que hi ha un problema de temps perquè Mas es va comprometre amb ERC -que li garanteix la governabilitat- a tenir la data i el contingut de la pregunta abans del 2014, però de moment pensen seguir ignorant el calendari. Estan en els prolegòmens del preàmbul de començar a obrir joc i són incapaços de concretar quines cartes pensen repartir. A l'espera que arribi la partida clau segueixen a la perfecció el guió marcat a l'argumentari intern del PP de dibuixar Duran com "l'home bo" que vol trobar solucions i Mas com "el dolent" que vol trencar Espanya. Juguen a dividir per guanyar temps de cara a donar respostes al conflicte entre Catalunya i Espanya amb l'esperança que l'hipotètic diàleg bilateral coincideixi amb el debat sobre el finançament autonòmic.

Tercera via

Sáenz de Santamaría va admetre ahir que la comunicació amb Duran és "fluida". No només perquè es veuen sovint al Congrés -un fet que facilita l'intercanvi d'impressions- sinó perquè considera que el líder de CiU a Madrid comparteix amb ella l'aposta pel diàleg i l'entesa. La mà dreta de Rajoy s'apuntava a les tesis de la tercera via, tot i que sempre deixant molt clar que no es pot donar cap pas fora dels marges de la Constitució. "El diàleg i l'entesa és un procés; al final d'aquest procés hi pot haver acord. Em semblaria una via poc idònia per tancar acords proposar-los quan comença a caminar el diàleg", va aclarir.

I és que, com puntualitzava la vicepresidenta, és prematur parlar d'acords perquè no hi ha cap matèria concretada sobre la qual parlar. No arriba cap gest cap a Catalunya dels que reclamava el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, aquesta setmana. Ni tan sols la Moncloa va anunciar ahir la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat que va sol·licitar Duran oficialment per carta fa setmanes a la vicepresidenta espanyola.

Catalunya, màxima prioritat

Els interlocutors de Rajoy perceben que tot i que no té intenció de cedir a les pretensions de Mas cada dia està més preocupat pel que està passant a Catalunya. Fins ara la seva única prioritat era treure Espanya de la crisi. El procés català era una qüestió secundària que ha passat a ser de màxima prioritat. Les converses amb l'empresariat català sembla que han estat determinants en el canvi de parer presidencial, ja que li transmeten el seu neguit sobre la falta de diàleg institucional mentre el sobiranisme guanya suport social cada dia que passa. D'aquí que Rajoy hagi accedit a parlar amb el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i amb Duran sobre Catalunya.

En tot cas, però, Rajoy està lligat de peus i mans pel partit. Cada vegada que ha insinuat la possibilitat de fer un gest cap a Catalunya amb temes menors, els barons del PP l'han atacat sense pietat, com es va veure en la negociació del dèficit asimètric per a les comunitats o fa unes setmanes amb la proposta d'un finançament "singular" llançada per Alícia Sánchez-Camacho. L'estratègia de la Moncloa ara és no trepitjar cap ull de poll de l'ala més espanyolista del PP (indignada ara amb Estrasburg) i esperar a veure si el guió marcat des de la seu de Génova dóna fruits i Mas renuncia als seus objectius sobiranistes.