Rajoy tria una dona de perfil tècnic per a la Fiscalia
MadridSi acaba passant tots els filtres institucionals, Consuelo Madrigal (Segòvia, 1956) serà la primera dona que ocuparà el càrrec de fiscal general de l’Estat. El consell de ministres ahir va proposar-la per substituir Eduardo Torres-Dulce, que dijous va presentar la dimissió després de mesos d’enfrontaments soterrats amb la Moncloa, sobretot per la manera de gestionar la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, arran del 9-N.
Aquesta vegada, Mariano Rajoy ha actuat amb rapidesa. De fet, algunes informacions apunten que ja fa setmanes que buscava un candidat (en aquest cas, candidata) per situar al capdavant del ministeri públic. Acostumat a resistir les polèmiques, el president del govern espanyol ha intentat capgirar les crítiques de l’oposició pel control partidista de tots els òrgans de poder de l’Estat i ha presentat el terrabastall de la Fiscalia com un senyal d’autonomia i normalitat democràtica. El PP confia que les mirades se centrin en Madrigal i s’oblidi la crisi que ha esclatat aquesta setmana.
Qui molt probablement ocuparà la plaça -necessita el vistiplau del Consell General del Poder Judicial i del Congrés- té una cara poc coneguda als mitjans de comunicació i és una dona de perfil tècnic, de conviccions religioses i conservadores i amb fama de conciliadora. Entre els mèrits professionals destaquen haver gestionat la xarxa de fiscals de menors que ella mateixa va posar en marxa. Llicenciada en dret, va entrar a la carrera fiscal l’any 1980 i va arribar a estar destinada al Tribunal Suprem abans d’ocupar el càrrec actual com a fiscal de sala de Menors.
La Moncloa nega pressions
La marxa de Torres-Dulce, que va tenir ressonàncies de destitució encoberta, no ha sigut l’únic avís de les últimes hores a les suposades ingerències de l’executiu popular en les decisions d’altres estaments. També dijous el Suprem va demanar per carta, en un gest sense precedents, que es posés límit a aquestes pràctiques. Conscient de la remor de fons, a punt d’encetar un nou cicle electoral, Rajoy ha optat per buscar un perfil discret i de reconegut prestigi. Segons la llei, han d’avalar la persona elegida els mèrits de la seva trajectòria i un mínim de 15 anys en l’exercici de la professió. Les associacions professionals, de diferents sensibilitats ideològiques, van elogiar la tria. El consens és una condició destacada en un càrrec permanentment sota els focus de l’opinió pública, sobretot en un moment com l’actual, amb la corrupció política com una de les grans preocupacions ciutadanes.
Tot i voler girar full com més aviat millor, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no va esquivar les preguntes dels periodistes sobre les hipotètiques discrepàncies amb el fiscal general de l’Estat fins a forçar-ne la dimissió. La número dos del govern central va negar-ho i va assegurar que sempre havien vetllat per la seva “autonomia”. Va atribuir l’adéu a raons personals i va aprofitar la compareixença habitual dels divendres a la Moncloa per agrair-li la feina feta. Intentant portar l’aigua al seu molí, va dir que el procediment per rellevar-lo “assegura la continuïtat” i sempre “amb la màxima professionalitat”. Sáenz de Santamaría va definir com a “moderna i solvent” una institució que ara s’ha situat a l’ull de l’huracà per la permeabilitat de la frontera que separa els diferents poders a l’Estat espanyol.
