Rajoy, disposat a il·legalitzar Catalunya

EscriptorMariano Rajoy s’ha dirigit a l’opinió pública espanyola protagonitzant el moment més alt d’un relat escrit i dirigit per ell. La seva exposició, parlant en nom de la democràcia, la convivència i el reconeixement de la pluralitat és la màxima perversió possible de tot això, ja que són ell i el seu partit els grans responsables que un conflicte polític, creat per ells mateixos, s’hagi transformat en aquests moments en un problema judicial, institucional i, probablement, d’ordre públic. Són Rajoy i el seu partit els artífexs de la crisi institucional del Regne d’Espanya.

Amo de l’Estat

Va ser Rajoy qui va iniciar el procés que arriba a avui. Rajoy, l’home dels 4 milions de signatures i de la denúncia de l’Estatut davant d’un Tribunal Constitucional del qual van apartar un jutge català i van prorrogar irregularment el mandat dels magistrats. La seva campanya d’agitació de l’espanyolisme centralista i les seves maniobres per combatre l’autogovern català, com abans havien fet amb els bascos, i per desgastar el govern de Zapatero va tenir com a resultat que un Estatut votat pel Parlament català i per l’espanyol, i ratificat en referèndum, fos manipulat i amputat de manera humiliant per aquest Constitucional ad hoc.

En la declaració d’aquest dijous va tenir cura de presentar-se com a dialogant i d’acusar Puigdemont de negar-se al diàleg. No es pot ser més penques. Va arribar, en aquesta ocasió, a reconèixer que la Constitució podia ser reformada, quan es va negar a facilitar qualsevol forma politicojurídica que permetés una votació. No es pot ser més cínic. Però tot té la seva explicació i el seu origen, sens dubte tot és un conflicte entre els interessos identificats amb la cort i els identificats amb Catalunya, però el costat ideològic i personal és el triomf del postfranquisme i la revenja de Mariano Rajoy, un polític que es va iniciar combatent aquesta Constitució i que finalment va arribar a apoderar-se no només del govern central i la seva administració sinó de l’Estat resultant, des del Tribunal de Comptes fins a la justícia sencera, i fent del Tribunal Constitucional una arma sectària.

Rajoy ho ha aconseguit. Qui va combatre la Constitució i els estatuts de les nacionalitats va expulsar Catalunya del consens constitucional, i ara pretén, a través de les querelles criminals del “seu” fiscal general desactivar o fins i tot empresonar el Govern i la mesa del Parlament. Com que aquesta amenaça s’estén també als 947 alcaldes no hi ha dubte que Rajoy està disposat a il·legalitzar Catalunya si no se li rendeix, com un comte duc d’Olivares. Suposo que la Generalitat haurà de pensar a tornar a l’exili com una possibilitat.

No hi ha res que no hagi estat calculat en aquest camí, des que el 2015 va aprovar amb la seva majoria absoluta una reforma exprés de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Rajoy utilitza perversament les lleis per acabar amb la democràcia. Va transformar un conflicte polític en un plet judicial perquè sap que la justícia i l’Estat són seus.

Quan algú parli de cops d’estat i vulgui parlar amb veritat, que repassi com el PP s’ha apoderat pas a pas de l’Estat. I uns transigeixen, d’altres s’ho empassen i d’altres en són còmplices. Però no oblidem que Rajoy és l’amo d’aquest relat i que hi ha vida més enllà d’ell. No és casualitat que en aquest mateix dia sapiguem que dels 55.000 milions que va lliurar a la banca gairebé no recuperarem res. I per a això tampoc hi va haver referèndum. Per cert, què en pensa el PNB?