Rajoy desconnecta de Catalunya i esquiva fer-hi campanya

El PP apel·la a la bel·ligerància contra el procés i a l’economia per retenir la Moncloa

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, només serà un dia a Catalunya en campanya i evitarà fer-hi cap míting.
Gerard Pruna
04/12/2015
3 min

BarcelonaAmb Catalunya com un dels puntals de les seves intervencions però sense pràcticament trepitjar-la. Aquesta serà la paradoxa de la campanya que el PP va encetar ahir: el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, només té previst fer una visita a Barcelona. Un dinar informatiu a les acaballes de la campanya. Un vist i no vist. Un símptoma més que els populars, que ahir veien com el CIS els augurava només quatre diputats a Catalunya, donen per perduda qualsevol esperança de fer un bon paper i recuperar la bandera de referent de l’unionisme que Ciutadans els va arrabassar el 27-S. Els populars han preferit intentar assegurar aquells llocs on tenen escons en joc i han prioritzat les visites a comunitats com Andalusia, que aporta 60 escons al Congrés i on Rajoy hi anirà fins a tres cops. També els pobles petits davant de grans ciutats, en un intent d’aferrar les províncies on es juguen menys de sis escons i que poden ser clau per fer decantar majories el 20-D.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Només es desplaçarà un cop a Catalunya, però Rajoy la tindrà ben present en el seu discurs, ja que el PP promet bel·ligerància contra el procés sobiranista en aquesta campanya. Ahir en un acte a Melilla el president espanyol en va donar una mostra i va avisar un cop més que la unitat d’Espanya “no es negocia ni es discuteix” perquè “Espanya és dels espanyols i serà el que tots ells decideixin”. Més enllà de la mà dura contra el sobiranisme, la recepta de la dreta és clara: fer valer la seva experiència de gestió i erigir-se com a garant de la recuperació econòmica davant de possibles “retorns al passat”, amb el PSOE, o d’“experiments” com Ciutadans i Podem.

L’auge d’Albert Rivera és l’altre gran maldecap de Rajoy, que ha dissenyat una campanya dirigida en gran part a frenar el partit taronja. En aquesta clau cal interpretar l’intent del president espanyol d’oferir una imatge més amable i que explica que en els últims dies hagi multiplicat les aparicions mediàtiques -anirà a La Sexta noche i a ¡Qué tiempo tan feliz! durant la campanya- i, fins i tot, se l’hagi pogut veure fent un míting enfilat a un banc al més pur estil speaker’s corner en un parc de Benavente. L’elecció de l’indret tampoc era casual. El PP vol consolidar els vots de l’Espanya rural, on els nous partits tenen menys implantació.

Reforçats pels atacs terroristes

Entre les files populars s’ha instal·lat la sensació que el seu pitjor moment ja ha passat i que estan en condicions de retenir la Moncloa. Les últimes setmanes han alleujat el pessimisme de Génova, que ha vist com la declaració de ruptura després del 27-S i l’enduriment de la seva resposta -amb la reforma del Tribunal Constitucional i del FLA- els ha fet recuperar terreny. També els atemptats terroristes de París. Un membre de la cúpula del partit reconeixia a l’ARA que l’augment de l’amenaça jihadista beneficia electoralment Rajoy, i els populars no ho amaguen. Especialment a Catalunya, on el cap de llista és el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El veterà dirigent popular ja ha dedicat gran part dels seus actes de precampanya a presumir d’èxits en la lluita contra el terrorisme jihadista i avui mateix deixarà la campanya en mans de la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho -número 3 a la llista-, per anar a Brussel·les a una reunió de ministres de l’Interior.

El perfil de Fernández Díaz també reforça l’aposta de duresa contra el procés. En un acte a Barcelona davant de 200 persones, va fer una crida a acabar amb el “despropòsit” del procés i va exigir al president de la Generalitat, Artur Mas, que no s’agenolli davant la CUP i dimiteixi. L’ambient distava molt del de l’arrencada d’ara fa quatre anys. Tot ha canviat. Aleshores Rajoy, que s’ensumava la majoria absoluta, obria la campanya des de Catalunya.

stats