Rajoy descarta el 155 i ho fia tot als tribunals

MadridLa crisi de govern anunciada divendres per Carles Puigdemont és vista pel govern espanyol com la confirmació que el seu guió de resposta al referèndum es compleix. Això vol dir considerar el Procés un fenomen autoliquidatiu que acabarà apagant-se per la falta d’eines -materials i humanes- per fer el referèndum. Tot i que el nomenament dels nous consellers ha contribuït a consolidar la idea que la voluntat política per posar les urnes és ferma, també es llegeix com un símptoma que l’independentisme perd un llençol a cada bugada i té un perímetre cada cop més estret. Per això, a l’entorn de Mariano Rajoy comencen a aparcar de manera clara qualsevol resposta al Procés de les considerades expeditives, com la suspensió de l’autonomia (l’article 155 de la Constitució), l’aplicació de la llei de seguretat nacional i el decret de l’estat d’excepció.

El president espanyol presumeix de ser un polític previsible. És per això que al seu voltant donen poca volada a les filtracions que apunten a l’ús d’algunes d’aquestes mesures dràstiques. La via principal, confirmen fonts de l’executiu, són els tribunals. I el govern espanyol no preveu fer l’ofensiva definitiva en aquest flanc fins a la tornada de les vacances, a finals d’agost, quan previsiblement s’aprovarà la reforma del reglament del Parlament i la llei del referèndum. “No podem fer res abans perquè ells no fan res”, resumien aquestes fonts. Aleshores s’interposarà un recurs al Tribunal Constitucional per intentar aturar la llei. Mentrestant, no se sortirà de la via judicial, però seran la fiscalia i els jutges, amb els casos que ja hi ha oberts als jutjats com el de la compra d’urnes, els que continuaran actuant per lliure contra els actes preparatoris del referèndum, com es va demostrar amb la visita de la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya d’aquesta setmana.

En el fons del raonament del govern espanyol hi ha el convenciment que la Generalitat intenta “provocar” amb els “anuncis dels anuncis” una reacció desmesurada de l’Estat, que reactivi la mobilització dels independentistes i desencadeni una reacció internacional. “No direm una paraula més alta que una altra per molt que ens intentin provocar”, explicava aquesta setmana la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

El principal mecanisme que ha caigut del guió és l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, de suspensió de l’autonomia. Implica fer requeriments al president de la Generalitat perquè aturi la conducta que el govern espanyol considera anticonstitucional, i donar-li un temps de resposta, en diverses fases. És després que la intervenció arribaria al Senat, i s’han de delimitar quines són les competències que s’intervenen a la comunitat autònoma. Això requereix un procés que s’allargaria setmanes i, tenint en compte que Rajoy vol evitar fins a l’últim moment el xoc, aquest mecanisme queda invalidat, per lent.

L’aplicació de la llei de seguretat nacional, que preveu que l’Estat pugui assumir el control dels Mossos en cas que es decreti una situació d’interès per a la seguretat, també ha quedat aparcada. En aquest cas sí que funcionarien els terminis, perquè l’aplicació d’aquesta llei pot ser ràpida. Però el govern espanyol ho considera un escenari més lesiu per a la seva imatge, i és conscient que pot aconseguir un efecte similar si deixa que sigui un jutge qui ordeni als Mossos que actuïn. La policia catalana estaria obligada a fer cas, encara que continués sota el control de la Generalitat. Així, l’Estat confia que s’intervinguin les urnes, en cas que acabin encarregant-se i fabricant-se en alguna empresa.

Sense diners per a les urnes

Però en el seu guió hi ha una parada prèvia, i mantenen que les urnes no es fabricaran, per molt que la Generalitat les intenti encarregar de manera directa aquesta setmana. “Qui fes les urnes acabaria pringant i no cobrant, perquè tenen les partides per pagar-les anul·lades pel Constitucional”, explicava un membre del gabinet de Rajoy.

I encara al terreny del legalisme, el govern espanyol ha inaugurat aquesta setmana un nou argument de judicialització, que no l’obligaria a embrutar-se les mans. L’executiu preveu una “allau” de denúncies ciutadanes si els ajuntaments comencen a “perdre la neutralitat institucional”. Sense voler afirmar explícitament que s’encoratjaran aquestes denúncies, un destacat membre de l’executiu de Rajoy comentava aquesta setmana que hi ha dues vies per plantejar-les: la llei de transparència i la de protecció de dades. Si els ajuntaments o la mateixa Generalitat fan campanya per anar a votar l’1-O, els ciutadans els podran denunciar a la finestreta de la Generalitat, que té cedides les competències en transparència. I si els ajuntaments cedeixen dades del cens, també es podran elevar queixes dels particulars, que podrien acabar al “contenciós administratiu”, segons les fonts de la Moncloa.

La clau de volta és minimitzar la confrontació directa fins al dia del referèndum, per evitar carregar de raons els independentistes. I, en aquest escenari, només la capacitat de la Generalitat de fer un moviment que no aparegui al guió de la Moncloa pot provocar un canvi d’estratègia, que obligui a fer servir les mesures expeditives.

El PP es remet al franquisme per atacar Puigdemont

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va apujar un grau ahir el to dur que manté contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Després de censurar divendres la “deriva autoritària” que, sota el seu parer, mostraven els canvis a l’executiu català, ahir el líder del PP va anar una mica més enllà i es va remetre al franquisme per atacar el president de la Generalitat. Així, durant un acte del partit a Bilbao -en commemoració del regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA fa 20 anys-, Rajoy va tornar a relacionar el govern de la Generalitat amb el totalitarisme i va assegurar que “aquesta deriva autoritària no es veia a Espanya des de feia dècades”. Després d’insistir i assegurar que el referèndum “no es farà”, Rajoy va avisar que el govern espanyol farà “complir la llei”: “Davant els que volen trencar-ho tot respondrem amb sensatesa i moderació, i davant el radicalisme actuarem amb la força de la llei”. Rajoy, que va tiltlar el Procés de “deliri desconnectat de la realitat”, va convidar els catalans “moderats i sensats” a reconnectar amb la llei, la democràcia i l’estat de dret. Rajoy, de fet, va adreçar-se a aquest col·lectiu de catalans “sensats” que, segons diu, són la majoria, i els va prometre que el govern espanyol “no els fallarà, perquè no pot fallar”.