Rajoy se'n va de vacances convençut que no hi haurà 1-O
Recorre al Constitucional la reforma del reglament, que l’alt tribunal ja suspendrà dilluns vinent
MadridFidel al seu tarannà, Mariano Rajoy no canvia ni una coma en la seu full de ruta per evitar que se celebri el referèndum l’1 d’octubre i ho fia tot a la via judicial. En el seu tradicional balanç del curs polític des de la Moncloa abans de marxar de vacances d’estiu, el president espanyol va refermar ahir l’estratègia de recórrer al Tribunal Constitucional a les primeres de canvi i esperar que la justícia asfixiï el Procés. Sigui a través de l’alt tribunal, la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Suprem. La resta de fórmules, la d’amenaçar de tallar el fons de liquiditat autonòmic (FLA) i assenyalar tots els interventors del Govern, així com els interrogatoris de la Guàrdia Civil, no van aparèixer en el discurs del líder popular. Ahir ni va mencionar la primera, i va al·legar “desconèixer” la segona, mentre insistia que “Carles Puigdemont no pot desobeir” i que “el referèndum no se celebrarà”.
Tal com ja havia avançat el govern espanyol, el consell de ministres va acordar recórrer al TC la reforma del reglament per aturar la desconnexió exprés. El ple de l’alt tribunal ja es reunirà dilluns mateix a les 17.30 h per tenir els deures fets abans de l’agost i poder marxar tranquils de vacances. L’executiu no té previst actuar contra el registre de la llei del referèndum i només mourà peça quan s’admeti a tràmit. Tant Ciutadans com el PSOE donen suport al recurs del TC, malgrat que els socialistes dubten que prosperi perquè l’article modificat del reglament del Parlament -el 135-“s’assembla molt” a l’article 150 del Congrés, que estableix el mecanisme per aprovar lleis de lectura única. Sigui com sigui, el TC pot tardar a resoldre fins passat l’1 d’octubre, després de deixar ja sense efectes la mesura.
En defensa de les “minories”
Per a Rajoy, la reforma del reglament no té més objectiu que “imposar” tirant pel dret el projecte “radical i divisiu” del president de la Generalitat. I per això, basant-se en el dictamen de dijous, creu que “es pot estar vulnerant el dret de participació política de la minoria parlamentària”. Protegir la “minoria” política a Catalunya s’ha convertit en la principal preocupació del govern espanyol ara, perquè creu que actualment representa la majoria del sentir social. El president espanyol va citar ahir dos exemples que serveixen per il·lustrar la seva vara de mesurar l’estat del Procés: l’alerta de Foment del Treball que considera la llei del referèndum un “cop d’estat” i l’anàlisi del lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, en contra de l’1-O. Per al president espanyol, encarnen la “pluralitat” i el “caràcter moderat” de la societat catalana.
En el seu full de ruta, Rajoy confia encara -malgrat la remodelació del Govern- que la pressió contra tot l’equip de Puigdemont, així com també els funcionaris públics, i les consignes de la majoria de mitjans de comunicació estatals contra el referèndum acabaran parant l’1 d’octubre i que el dia 2, un cop es demostri el fracàs de l’aposta independentista, podran negociar en una condició de superior la nova etapa al Procés. “Del que passarà després de l’1-O n’hem fet una petita aproximació però no hi ha cap decisió adoptada”, va assenyalar, i va recordar que compta sempre amb el beneplàcit de Ciutadans i el PSOE. Però va deixar clar que, per sobre de tot, no pot continuar el Procés: “No podem tornar a iniciar un període de quatre anys així”.
No obligarà a convocar eleccions
¿El camí passa doncs per unes noves eleccions autonòmiques? Rajoy no vol entrar en aquest terreny. I descarta així la hipòtesi que el govern espanyol assumeixi les competències per forçar una convocatòria electoral. “No és un problema de pla A o B: si Puigdemont vol celebrar eleccions autonòmiques ho pot fer; si vol liquidar la legalitat, no pot”, va etzibar, i va recordar que a ell li agrada esgotar les legislatures perquè és el mandat dels ciutadans.
Tant la resposta al Procés com el creixement de l’economia espanyola van monopolitzar el discurs de Rajoy, en què va passar de puntetes per la seva declaració a l’Audiència Nacional pel cas Gürtel. El líder popular va lamentar que l’oposició vulgui “transmetre als espanyols que res és més important que assumptes amb què ja portem gairebé deu anys” com la corrupció al PP. Eufòric per les últimes dades d’atur i per haver aconseguit consolidar una majoria clara al Congrés, va marxar de vacances amb un balanç triomfalista de la seva gestió aquesta legislatura.
La Moncloa també porta al TC l’impost sobre béns de luxe
El consell de ministres també va aprovar ahir presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de l’impost sobre béns de luxe impulsada per la CUP i Junts pel Sí i que va obtenir l’aval del Parlament l’abril passat. La llei grava -amb un impost que va del 0,21% al 2,75%- béns improductius a nom de l’empresa i també els béns de luxe que no tenen relació amb l’activitat empresarial: els iots de vuit metres o més d’eslora, els vehicles a partir dels 200 cavalls i les aeronaus. El govern espanyol considera que la llei catalana envaeix competències estatals per la coincidència entre els “elements essencials” d’aquest tribut i els de l’impost estatal sobre el patrimoni.