Rajoy es decanta per no fer servir la força si no pot frenar abans l’1-O

Barcelona / Madrid97 dies per impedir que l’1 d’octubre hi hagi urnes a Catalunya. Ni un més, ni un menys. Amb aquest horitzó treballa el govern espanyol, que assegura que està disposat a “tot i més” per evitar que la consulta es dugui a terme, però que en privat ja admet que no utilitzarà la força per evitar que es repeteixi la imatge del 9-N si arribada la jornada de votació el Govern segueix endavant amb els seus plans. Així ho admeten fonts de la Moncloa consultades per l’ARA, que ha pogut saber també que aquesta hipòtesi ha sigut tractada en diferents converses entre el govern de Mariano Rajoy i la cúpula del PP a Catalunya. Tanmateix, totes les fonts consultades subratllen que aquesta vegada la Generalitat no ho tindrà fàcil per tirar endavant els seus plans.

La tesi que s’imposa a la sala de màquines de la Moncloa és que el govern de Carles Puigdemont està “acorralat” i només busca la “provocació” per aconseguir una reacció desproporcionada de l’Estat. Per això, l’estratègia de Rajoy -que a principi de legislatura va cedir a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el lideratge de la resposta a Catalunya- passa ara per contemporitzar les respostes i deixar que sigui la pressió judicial la que a poc a poc ofegui el Procés. Un guió en què, apunten fonts del govern espanyol, no encaixaria una intervenció dràstica el mateix 1 d’octubre per retirar urnes dels col·legis o suspendre l’autonomia.

L’objectiu de Rajoy és, doncs, fer irrespirable l’ambient abans de la data prevista per al referèndum insistint en la via judicial i bloquejant qualsevol pas que l’executiu faci de cara a la logística de la votació. En definitiva, posar les coses tan difícils a l’independentisme que aquest acabi per desistir del seu full de ruta. En aquesta línia, serà clau la pressió sobre tots els agents que d’una manera o una altra hi puguin estar implicats en la celebració del referèndum. Una prova d’això han sigut els intents d’impedir que les empreses d’urnes o paperetes s’apuntessin als concursos oberts pel Govern i que encara poden ser més bel·ligerants en el cas de les companyies que haurien de fer-se càrrec de la gestió informàtica de la consulta. També les cartes avisant funcionaris i secretaris municipals -com les que Llanos de Luna ja va enviar el 2014 abans del 9-N- estaran a l’ordre del dia. L’executiu flirteja amb la idea que sigui la fiscalia qui insti els jutjats a avisar les empreses proveïdores que no participin en el procés del referèndum, i també, si cal, que enviïn un requeriment als funcionaris alertant-los de les conseqüències de desobeir la llei.

De fet, el principal factor en què confia Rajoy per aturar el referèndum és la pressió judicial. El reguitzell de notificacions que acumulen els dirigents sobiranistes és la principal diferència amb el precedent del 9-N. Hi ha ajudat el canvi de peces a la fiscalia, perquè, des de l’arribada de José Manuel Maza al capdavant del ministeri públic, aquest organisme ha funcionat de manera autònoma en el combat al Procés i ha permès al govern espanyol mantenir una actitud més aviat passiva. Així, per exemple, no va caldre fer cap pas als jutjats per portar la compra d’urnes davant la justícia. També la fiscalia ha iniciat motu proprio investigacions per saber si hi ha delicte en l’anunci de la data i la pregunta del referèndum.

El relleu al capdavant del ministeri públic -molt qüestionat perquè l’organisme s’ha alineat en diverses ocasions amb els interessos del PP als jutjats en casos de corrupció- ha demostrat una millor coordinació amb els interessos de la Moncloa sobre Catalunya. L’obsessió de Rajoy és no donar arguments per victimitzar els governants catalans mentre no sigui estrictament necessari. I, sobretot, posar-se de perfil, sempre que sigui possible. Si, com ell defensa, el problema és únicament i exclusivament legal, han de ser els fiscals i els jutges i no ell els que el resolguin. Aquesta estratègia, però, pot tenir data de caducitat, perquè en el moment que el Govern comenci a aprovar lleis o documents legals tangibles cap al referèndum, caldrà acudir al Tribunal Constitucional. I aquí són els recursos del govern espanyol els únics que permeten una suspensió automàtica dels fets impugnats i -gràcies al discutit canvi legislatiu impulsat pel PP quan tenia majoria absoluta- fins i tot la inhabilitació de càrrecs electes. De fet, fonts populars no descarten que si Puigdemont segueix endavant amb el seu pla acabi sent inhabilitat pel TC abans de l’1 d’octubre.

Un tràngol per a Albiol

L’objectiu final és deixar sense eines el Govern per fer res semblant a un referèndum. Fonts populars admeten, però, que si tot i això el sobiranisme segueix endavant amb la intenció de posar les urnes, la votació pot ser “inevitable”. La imatge dels catalans votant malgrat les advertències de Rajoy seria un tràngol per a un PP a Catalunya que ja va quedar molt tocat després del 9-N. Tanmateix, des de la Moncloa s’està convençut que el cost d’una votació en què donen per fet que no hi participaria gaire gent i que asseguren que no tindria cap conseqüència jurídica és inferior al que podria tenir una intervenció per evitar la consulta. “Si voten, l’endemà què? No haurà passat res”, resumeixen fonts populars, que avisen, a més, que la resposta judicial després de l’1-O sí que seria contundent. De moment, Rajoy mantindrà l’hermetisme sobre l’estratègia que seguirà en cada escenari, i continuarà repetint el mantra que “el referèndum no se celebrarà”. La pressió abans de l’1 d’octubre serà intensa.