Rajoy presenta la consulta com l'únic gran risc per a Espanya

BarcelonaCom si no fos cosa seva. D'aquesta manera es va referir, una vegada i una altra, Mariano Rajoy al procés català. Artur Mas i alguns partits catalans buscaven, amb l'acord de la data i la pregunta de la consulta del 9 de novembre del 2014, també una reacció del govern espanyol en forma de diàleg i posterior oferta (l'autoanomenada tercera via). El president espanyol opta, però, per regalar raons als que pretenien un cop de porta que, si bé és cert que complica més l'escenari polític i el fa més incert, legitima les opcions més unilateralistes.

Rajoy va comparèixer a la Moncloa per fer el seu balanç anual i, aquest cop sí, va acceptar preguntes sense triar qui les feia. Ell mateix va ser qui es va referir a Catalunya. Va descartar negociar res i, per descomptat, terceres vies o tractes singulars. En el seu balanç triomfant (en què va obviar temes espinosos com el cas Bárcenas i la divisió al PP per la llei de l'avortament) només va admetre una ombra: Catalunya i la consulta són l'únic capaç de desestabilitzar un país, Espanya, "que ha deixat d'aparèixer als ulls del món com un problema".

La consulta

No es pot fer i faria un mal enorme al conjunt d'Espanya

El cap de l'executiu no va esperar que li preguntessin pel 9-N. Directament va afirmar que la consulta independentista, que promouen CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, és "contrària a la Constitució i no es pot fer". Segons ell, si el procés català no s'atura (el seu govern no ofereix cap alternativa ni ho farà, tal com va afirmar dijous el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro), el "mal enorme" es farà a tot Espanya i especialment a Catalunya.

Així, va insistir a dibuixar un escenari de conflicte si no hi ha una reculada dels partidaris del dret a decidir. Per això farà "tots els esforços" per evitar el perjudici d'una iniciativa que genera "divisió, incertesa, inestabilitat i fractura social". Ell, però, no aprecia problemes de convivència amb el govern català ni amb Mas. "He estat a Catalunya i no he vist cap hostilitat com la que es diu [Mas en una entrevista a La Repubblica va referir-se a Rajoy com un "propietari hostil"], ni entre els governs ni amb la gent", va afirmar. Va admetre que no sap "si dins de Catalunya és així", però que, en qualsevol cas, com a espanyol està "orgullós dels catalans".

La tercera via

Un diàleg sobre la consulta no és una qüestió que depengui d'ell

Un dels periodistes que va interpel·lar-lo va voler veure en la seva exposició inicial una sincera voluntat de "diàleg" amb la societat catalana. El cap de l'executiu va admetre que per ell el tema català té una importància "cabdal", fins al punt que ahir apareixia com l'únic problema real d'un país amb el 25% d'atur (les previsions de l'FMI auguren que seguirà sent així fins al 2018) i amb una classe política amb el prestigi sota mínims pels casos de corrupció. Si no se'n preocupés "seria un irresponsable". Ara bé, què està disposat a fer? Res més enllà de dialogar i seguir complint alguns compromisos amb Catalunya, igual que fa amb qualsevol altra comunitat. De fet, va citar diverses vegades el fons de liquiditat autonòmic i les línies de crèdit a proveïdors quan es presentava com el president del sí i no el del no. Una altra cosa és la consulta o fins i tot un tracte singular.

Va recordar que quan Mas va "obrir el camí" cap a l'estat propi ja sabia la seva "resposta" i que ell no li va donar mai cap expectativa que els catalans podrien decidir lliurement quina relació volen amb Espanya. Rajoy se'n va desocupar fins al punt que va afirmar que això no està a les seves mans: "No em poden demanar que faci el que no puc fer. Jo no puc disposar de la sobirania nacional perquè és de tots. Hi ha coses que no les pot fer ni decidir el president, ni tan sols les Corts", va indicar. En aquest sentit va indicar que si Mas vol passar per la Moncloa el rebrà, però que no hi trobarà ningú disposat a negociar res perquè toca sumar i fer créixer Europa. Per canviar les regles del joc va indicar, referint-se a l'aval del rei a una reforma constitucional, que cal un ampli concurs i que ara aquest no és el tema, que és Europa i els canvis que demana i implica.

Els sacrificis

Opina que Espanya ha sortit del pou i ha recuperat la seva imatge

Rajoy va afirmar que les reformes han servit per posar les bases del creixement, i va fer alguna trampa, com quan va afirmar que tres agències de ràting havien millorat la qualificació del deute espanyol, tot i que només han passat de perspectiva negativa a estable. Espanya ja no és "motiu de preocupació" ni està al llindar "de l'ensorrament i el rescat". Ara és un país que ha recuperat la credibilitat i que està en el camí de crear ocupació. Només li queda el problema català.

El president espanyol esquiva els casos de corrupció del PP

Rajoy encara no ha fet autocrítica del cas Bárcenas ni ha explicat per què quan es van descobrir els seus papers sobre la comptabilitat en B i els sobresous al PP i els comptes milionaris a Suïssa el partit el seguia tenint en nòmina. L'extresorer és a la presó i el cas està sent investigat a l'Audiència Nacional. Després que la setmana passada la policia registrés la seu del partit per recollir molta més documentació que la que el partit havia lliurat sobre les reformes a l'edifici, ahir el cap de l'executiu va afirmar que "el PP col·laborarà sempre amb la justícia i respectarà sempre les seves decisions". Rajoy va enumerar algunes de les mesures que ha pres el seu govern pel que fa a transparència o finançament dels partits (no de les seves fundacions). Precisament ahir el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, va denunciar la falta de mitjans per fer la seva feina de fiscalització, que aviat tindrà capacitat de sanció.