Rajoy confia en l’economia per tapar la corrupció

Mariano Rajoy és un president desgastat, que aixeca la bandera de la recuperació econòmica però a qui el debat català, els casos de corrupció i la divisió al PP han erosionat de manera brutal en dos anys a la Moncloa. Al davant, a partir d’avui a les dotze al Congrés de Diputats, en el debat de política general, hi tindrà un Alfredo Pérez Rubalcaba que tampoc pot treure pit en nom del PSOE. L’un i l’altre han demostrat capacitat per arribar a grans acords (qui sap si més intensos en un futur), però no per remuntar a les enquestes. Les minories posaran l’accent en la corrupció, les retallades, el debat territorial o l’avortament. Els costarà trobar mínims comuns denominadors.

Recuperació econòmica

Reforma fiscal i millora (discutible) del mercat de treball

L’economia és el gran trumfo de Rajoy al debat. Ara es tracta, segons els seus assessors, que la millora de les grans xifres es traslladi a les economies domèstiques, molt castigades des de l’any 2008, quan va esclatar una crisi que José Luis Rodríguez Zapatero va tardar molt a admetre i més a entomar. Rajoy ha creat una comissió d’experts que aviat elevarà una proposta de reforma fiscal que hauria de tornar la pressió fiscal a les classes mitjanes al nivell del 2011. Només n’explicarà la filosofia. Farà el mateix amb les reformes pendents, que van començar l’estiu del 2012 arran del rescat bancari. La llei d’unitat de mercat, les invasives reformes locals i autonòmiques, l’energètica o la del sistema de finançament autonòmic -que enfrontarà els seus barons - estan en tràmit o en camí.

On sí que oferirà dades és en l’atur. El 2013 es va tancar amb 70.000 desocupats menys a Espanya que el 2012. És una xifra discreta però que, almenys, permet dir que s’ha trencat la tendència. Rajoy ho atribuirà a la reforma laboral pactada amb CiU. I l’oposició, sobretot IU-ICV i les esquerres del mixt, incidirà -també amb suport estadístic- en el fet que el mercat laboral canvia feina estable i de qualitat per llocs de feina temporals i precaris, i els salaris segueixen baixant. De fet, l’èxode de joves llicenciats no s’atura.

El desgast de la corrupció

El cas Bárcenas no s’ha resolt i blindar la Corona costarà més

El debat de l’any passat va arribar just després que El País fes públics els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la comptabilitat B del partit i els sobresous en negre. Fins a un mes abans Rajoy encara li enviava missatges, publicats a El Mundo, amb un “sigues fort”. Fa un any Rajoy no el va anomenar i se’n va sortir com va poder. Rubalcaba no s’hi va acarnissar, però costaria d’explicar que ara el deixés escapar. Bárcenas és a la presó, els casos de corrupció passen factura interna al PP i, a mesura que avancen les investigacions, la trama Gürtel compromet més. L’any passat el PSOE i el PP van pactar amb la casa reial passar per alt el cas Nóos. Ara, amb la infanta Cristina imputada i Iñaki Urdangarin en una posició pitjor, IU i el mixt collaran. La monarquia encara uneix Rajoy i Rubalcaba.

Catalunya ja és problema

Diagnòstics diferents, però unitat PP-PSOE davant el 9-N

El PP i el PSOE fan un diagnòstic diferent del problema català, però cap dels dos està disposat a acceptar ni la consulta ni el qüestionament de la unitat d’Espanya. Ni el 9-N ni després. Rubalcaba insistirà en la reforma federal que Rajoy rebutja obertament. No en farà casus belli malgrat que gairebé la meitat dels seus votants avalarien que s’acordés una consulta com la que Mas pretén convocar. IU marcarà perfil propi gràcies al seu suport al procés català. UPyD ho farà per haver aconseguit dur el PP, i sobretot el PSOE -el PSC no espera res de bo del debat en aquest àmbit-, al seu terreny. CiU, ERC i ICV defensaran el dret a decidir, amb l’aval dels altres nacionalistes. Aquest punt farà que la sintonia de Duran amb Rajoy en l’agenda econòmica quedi en segon pla.

El final d’ETA

El PNB i Amaiur clamaran per un govern menys autista

En això, el PSOE i el PP tampoc discrepen. Rubalcaba no criminalitzarà els verificadors internacionals (com sí que fa el PP de manera ofenosa), però en cap cas impugnarà la política antiterrorista de Rajoy, que, ostatge de les víctimes, no atén cap solució dialogada i segueix ordenant detencions al marge del que faci ETA. Seran el PNB, empès pel carrer, i Amaiur els que exigiran una política penitenciària més flexible i que es doni resposta als gestos unilaterals de l’organització armada per assegurar la pau a Euskadi.

Involució de l’avortament

El que més uneix l’oposició i desgasta el govern de Rajoy

Si un assumpte enfronta el PP i el PSOE (i, de fet, Rajoy amb tota l’oposició i molts dels seus barons ) és la involutiva reforma de l’avortament. La llei d’Alberto Ruiz-Gallardón i la gestió de José Ignacio Wert són dos punts dèbils. La norma sobre la interrupció de l’embaràs està encara en tràmit i l’oposició intentarà convèncer Rajoy, també amb resolucions, que reculi.

Política de fronteres

Rubalcaba ha de collar i Rajoy només oferirà mà dura

Els problemes a la frontera de Ceuta i Melilla van a més. Els socialistes no es va atrevir a demanar que plegui Jorge Fernández Díaz i ho van deixar tot en una comissió d’investigació. Els fets obliguen Rubalcaba a collar i Rajoy, amb quinze morts a l’esquena, a posar-se a la defensiva.