Rajoy obre joc collant el PSOE per no haver de governar en minoria

MadridL’endemà de les eleccions del 20-D, que han deixat un panorama fragmentat que obligarà el PP a buscar acords amb el PSOE si vol seguir governant en un clima d’estabilitat política, i encara sense temps per pair els resultats, els partits es van abocar a fixar posició en matèria de pactes. El període polític nadalenc estarà marcat pel debat sobre quines coalicions de govern són les més adequades. Tant el PP, que ha perdut un terç dels escons i quatre milions de vots, com el PSOE, que ha perdut una cinquena part d’escons i un milió i mig de vots, l’afronten amb remor interna fruit d’uns resultats i una aritmètica decebedors malgrat que algunes enquestes els preveien pitjors. Mariano Rajoy va veure ahir en directe a la reunió del comitè executiu nacional del partit com l’expresident José María Aznar -que s’havia negat a fer campanya- li demanava implícitament que deixés pas. Al seu torn, Pedro Sánchez s’aferrava al càrrec i anunciava que optaria a la reelecció mentre els seus barons s’entregaven al debat sobre el paper que havia de tenir el partit.

El PP i el PSOE coincideixen que és Mariano Rajoy qui s’ha guanyat a les urnes el dret a provar de ser investit, però els uns i els altres són conscients que no serà una empresa fàcil. Rajoy va obrir ahir joc posant pressió al PSOE i, de manera subsidiària, a Ciutadans, tot i que sense citar-los. Els socialistes havien dit al matí que votarien no a la investidura, però també van fer notar el seu paper de partit gran i moderador donant a entendre que hi ha camp per córrer. Es “reservaven”, però, la possibilitat d’erigir-se en alternativa si Rajoy fracassa. Malgrat tot, no ho valoren seriosament.

Els incentius de Rajoy

El líder del PP va tirar de dos arguments per començar la maniobra de seducció del PSOE, amb qui intensificarà els contactes en els pròxims dies (el dia 13 de gener es constitueix el Congrés, i com a mínim s’ha d’haver pactat la mesa). El primer argument és que Espanya no es pot permetre un període d’inestabilitat. Això és el que implicaria un govern dels 123 diputats del PP en minoria lligat de peus i mans en una cambra amb 350 escons i nous actors polítics molt exigents, o la repetició de les eleccions a la primavera si, dos mesos després del primer debat d’investidura, Rajoy no aconsegueix la majoria absoluta o la simple dels vots.

La segona raó que va exposar en roda de premsa a la seu del PP al carrer Génova és que amb els socialistes hi comparteixen una mateix concepte del que ha de ser “el respecte a l’ordre constitucional, la igualtat, la defensa de la sobirania nacional, el paper d’Espanya a l’exterior o a la lluita contra l’amenaça terrorista global”. Rajoy fins i tot va indicar, en una picada d’ullet a posicions més progressistes, que les reformes es podien fer en clau “de prosperitat i enfortiment de l’estat del benestar”. Està disposat a fer concessions perquè sap que el gripau que s’haurà d’empassar Sánchez si facilita la investidura i la governabilitat (n’hi hauria prou de passar del no a l’abstenció a la investidura i pactar un acord marc de legislatura, com va fer el PSC amb Artur Mas el 2010) serà monumental amb la setantena de diputats de Podem marcant-los de prop al Congrés.

Rajoy va recordar que qualsevol reforma constitucional passa pel PP. Va afirmar que aquest sí que era un escenari “reconfortant”. Ho va fer per introduir un incentiu al PSOE i a C’s per entendre-s’hi. És ben fàcil: si Rajoy no governa o ho ha de fer en precari no hi haurà reforma possible, perquè el PP té majoria absoluta al Senat i més d’un terç dels diputats al Congrés i pot frenar els canvis. Per contra, si hi pacten se’n pot parlar dins d’uns límits que tots ells comparteixen.

Pressió de dins i de fora

El govern “fort i estable” que branda Rajoy té suports a dins i a fora d’Espanya. Ahir el diari El País, influent entre les elits, editorialitzava suggerint que el PSOE i les organitzacions patronals i algunes grans corporacions que han beneït la política econòmica de Rajoy no tardaran a sortir a demanar un pacte ampli. També les institucions europees, governades pels conservadors, fan costat a Rajoy. La Comissió Europea, presidida pel popular luxemburguès Jean-Claude Juncker, va felicitar Rajoy i va demanar “un govern estable”. El mateix feia la portaveu de la Comissió. Menys gràcia li devia fer a Rajoy la broma de la cancellera alemanya, Angela Merkel, també de la família política del PP, que va dir que no sabia “a qui felicitar políticament”. Els mercats van rebre els resultats amb preocupació, per la qual cosa Rajoy va dir que el govern havia de donar seguretat als espanyols i també “als mercats i als aliats internacionals”.

En qualsevol cas, els pactes que a priori eren els naturals -el dels populars i C’s (163 escons entre els dos) i el del PSOE amb Podem (159 seients)- no sumen ni afegint-hi altres formacions pròximes. Al final de la campanya Albert Rivera ja va dir que era partidari de facilitar la investidura del vencedor, i ahir va pressionar el PSOE amb l’argument que calia fer aquest gest perquè el país no entrés en fase “de bloqueig”. Per la seva banda, Pablo Iglesias insistia a exigir als socialistes que intentessin articular un govern progressista. Això sí, per participar-hi va assegurar que és innegociable fer un referèndum a Catalunya. Una posició que satisfà els seus socis d’En Comú Podem però que, alhora, allunya el PSOE, tancat en la seva negativa radical al dret a decidir. Fora del joc dels dos partits clàssics que, debilitats, miren de mantenir el control d’un escenari nou, tant Rivera com Iglesias prefereixen una legislatura curta en què Rajoy i els socialistes duguin la iniciativa per estar ells en condicions de fer el sorpasso en les pròximes.

El bipartidisme necessita una sortida per a uns resultats enverinats. Comença el ball negociador.

Els mercats, inquiets: la borsa cau i la prima puja

L’etapa de dificultats per a la governabilitat que es va obrir diumenge a Espanya es va traduir ràpidament en incertesa als mercats, que ahir van reaccionar com acostumen a fer-ho quan estan descontents amb la situació política: caigudes de la borsa i augments en la prima de risc. El principal indicador dels parquets espanyols, l’Íbex-35, va caure ahir un 3,6% i va baixar fins als 9.365 punts, el nivell que tenia al setembre. La prima de risc, que va començar amb pujades fortes a primera hora, finalment va acabar en 122 punts, set punts més que a l’inici de la jornada.

Les veus d’alerta van arribar des de diversos dels altaveus tradicionals dels mercats, com el Financial Times, que va avisar de la confusió i de la tempesta política que provoca el resultat. Les agències de qualificació també van alertar dels riscos d’un bloqueig polític prolongat. De totes maneres, les jornades postelectorals acostumen a ser dolentes a la borsa. Ara caldrà veure si això és una tendència que es manté.