Rajoy reclama a la societat implicació per aturar el Procés

Sitges / MadridMariano Rajoy no autoritzarà el referèndum però ja fa campanya contra la independència. Ahir, en la clausura de la XXXIII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges, el president espanyol va alertar davant els empresaris del “trauma de conseqüències terribles” que suposaria la separació, i va posar sobre la teulada dels empresaris i la societat civil part de la responsabilitat d'aturar el Procés. Després que el president del Cercle, Juan José Brugera, li demanés una solució política, Rajoy es va espolsar la pressió afirmant que ell no pot negociar sobre “la liquidació de la sobirania nacional” i que resoldre la situació és una responsabilitat que transcendeix la figura del president espanyol i que requereix la implicació de “totes les persones que creguin en el país”. “L'equidistància està molt bé, però no en tot moment ni en totes les facetes de la vida”, va avisar.

Certificada aquesta setmana a través de l'intercanvi de cartes amb Carles Puigdemont la fi de la via pactada, Rajoy va desgranar des de Sitges els motius pels quals, va dir, ni pot ni vol asseure's a negociar amb la Generalitat la possibilitat de celebrar un referèndum. No pot perquè, segons va insistir tirant de l'argumentari habitual, la sobirania nacional recau sobre tots els espanyols i, per tant, qui pot autoritzar la consulta és només la majoria del Congrés a través d'una reforma de la Constitució. I no vol perquè, segons va dir, se sent espanyol i identificat amb la Constitució del 1978.

En definitiva, Rajoy esquivava la petició que li havia fet arribar el Cercle d'aplicar una tercera via que “doni sortida al conflicte per la via del diàleg i de la transacció” amb l'excusa de culpar la Generalitat de la impossibilitat d'asseure's a arribar a acords, i sense oferir cap possible alternativa. En un altre discurs dur, va criticar que l'executiu de Puigdemont fingeixi que vol negociar mentre té al calaix una llei per “liquidar la unitat nacional” si el govern espanyol no cedeix amb la consulta. “¿A quins nivells de radicalisme arribarem? ¿Com es poden posar decisions tan importants en mans d'uns extremistes com els de la CUP?”, va preguntar-se Rajoy.

Però més enllà de ratificar des de Catalunya que mentre ell governi no permetrà un referèndum, si per alguna cosa va destacar el discurs del president espanyol ahir va ser per l'escenari apocalíptic que va dibuixar en cas d'independència. Tot i assegurar en un primer moment que no tenia intenció de parlar del Procés en el seu discurs, Rajoy va recollir el guant del president del Cercle i va servir-se de les seves notes per alertar l'empresariat dels riscos que suposaria que Catalunya marxés. D'entrada, es va fer seva la tesi defensada dos dies abans en el mateix auditori pel seu ministre d'Economia, Luis de Guindos, i va afirmar que el PIB català cauria al voltant del 30%.

Comparació amb el Brexit

Però on va voler fer una incidència especial Rajoy va ser a l'hora de descartar la continuïtat d'una Catalunya independent a Europa. Rebatent les paraules del dia abans del vicepresident català, Oriol Junqueras, el cap de l'executiu espanyol va augurar que amb la independència Catalunya perdria totes les ajudes europees perquè, “diguin el que diguin”, quedaria fora de la UE. Per reforçar el seu posicionament, el líder del PP va voler traçar també una comparació entre el Procés i el Brexit. Després d'apuntar que el “trauma” i les “conseqüències” podrien ser semblants, “tot i que allò va ser legal”, Rajoy va anar més enllà i va equiparar els dirigents sobiranistes i l'exlíder del UKIP Nigel Farage. Segons va alertar, els catalans podrien trobar-se una situació com la dels britànics, als quals “els van dir que el Brexit era fantàstic” i, un cop ja havien votat, els que havien fet campanya per la sortida de la UE van admetre que havien “exagerat i mentit” sobre els beneficis de sortir-ne.

Rajoy, que ha fet de la bel·ligerància contra el Procés una sortida per collar el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez -ahir va tornar a demanar-li que aclareixi si defensa la “sobirania nacional”- i difuminar la moció de censura que Podem impulsa contra ell, va continuar, doncs, amb l'estratègia de la qual ja havia donat pistes aquesta setmana. Desprestigiar el Procés fent-lo aparèixer com a antidemocràtic, a propòsit d'una filtració de la llei de transitorietat, que li ha permès construir el discurs que els polítics catalans preparen un “cop d'estat”, en paraules de diversos dels seus ministres. Però la determinació de l'executiu català de seguir endavant amb el Procés, empès per la societat civil -ahir l'ANC, Òmnium i l'AMI en van donar una nova mostra-, fa que Rajoy es neguitegi. El seu executiu dona pistes cada cop més evidents que la resposta final serà contundent: el portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, insinuava divendres la possibilitat d'arrabassar competències a la Generalitat. Tot i que la temperatura haurà pujat de manera considerable amb l'anunci de la data del referèndum, el xoc de trens arribarà, previsiblement, quan s'aprovi la llei de transitorietat. Serà aleshores quan Rajoy es veurà obligat a deixar d'amagar-se rere la fiscalia (l'última estratègia que ha adoptat per evitar embrutar-se les mans en el combat a l'independentisme) i passar a l'acció.

Mentrestant, el president espanyol continuarà el seu “diàleg” amb la societat catalana, segons expliquen des de la Moncloa, on ja fa temps que van donar per morta la via de la negociació amb el Govern, més enllà dels aspectes sectorials. El pragmatisme de Rajoy -“Què vols que hi faci, si segueixen avançant?”, explica un dirigent de l'oposició que li va dir el president quan li va demanar més contundència contra l'independentisme- haurà de deixar pas a l'acció. Mentre no arriba aquest moment i com va demostrar ahir a Sitges, Rajoy intenta mobilitzar part de la societat perquè es posicioni contra el Procés.