Rajoy se centra en el sí de C’s per atraure el PSOE

MadridEn la sensació de déjà-vu que viu la política espanyola respecte de fa sis mesos, amb Mariano Rajoy i Pedro Sánchez enrocats i brandant l’espantall d’unes terceres eleccions, ahir va passar un fet insòlit: el PP i el PSOE es van posar d’acord en un punt, que Ciutadans ha de ser el pròxim a moure peça. Els populars no en tenen prou amb l’abstenció gratuïta d’Albert Rivera -que ha donat cert oxigen als socialistes- i es focalitzen a obtenir el seu aval, una manera de buscar l’abstenció de Pedro Sánchez. Saben que amb 137 escons no en tenen prou i que Ferraz tindria més difícil dir que no en una investidura de Rajoy si comptés amb 170 diputats -els del PP, més els 32 del partit taronja i la diputada de Coalició Canària, oberta a pactar-, sis més que no pas el 20-D.

Rajoy va llançar ahir la seva executiva a pressionar i lloar Ciutadans, mentre apel·laven a la “responsabilitat” del PSOE. “Tant de bo passin de l’abstenció al vot afirmatiu”, va dir el vicesecretari d’organització, Fernando Martínez-Maíllo. El vicesecretari de comunicació, Pablo Casado, va subratllar que Ciutadans és un “soci molt important”. I el vicesecretari d’acció social, Javier Maroto, va oferir-los ministeris perquè el govern sigui “més fort i sòlid”.

Mentre que les intervencions socialistes apareixen amb comptagotes aquests dies, ahir les declaracions del PP no van cessar. Van desfilar pel Congrés tant la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, com la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, així com també el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas. Tots van insistir que el 2 d’agost “no és un ultimàtum” per a la investidura, sinó només una data “sensata”. El PP torna a intentar rebaixar la tensió amb el PSOE.

I és que el sí de C’s és l’únic escenari que, de moment, sembla que podria dur a replantejar la posició dels socialistes, tal com va apuntar ahir el líder del PSC, Miquel Iceta. “Si Rajoy no suma un sol suport més, no ens mourem de la nostra posició, perquè seria temerari. Si ho fa, estarem en una situació que haurem de valorar i sobre la qual caldrà reflexionar”, va dir en una entrevista a Antena 3. És el mateix camí que ja va defensar en el comitè federal de dissabte, una manera de traslladar la pressió al partit taronja. Rivera manté que no entraran a negociar la investidura si no hi ha un canvi de cares al govern del PP -demana la dimissió de Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz-. Si no és així, es limitaran a abstenir-se per “desbloquejar” Espanya i fer d’oposició constructiva. “Estem disposats a negociar a partir del minut u de l’inici de legislatura amb el nostre programa de reformes, que és més ambiciós i concret”, van assenyalar fonts del partit.

Tant el PSOE com Ciutadans rebutgen el document de “consens” que els populars van enviar ahir a tots els partits per negociar la investidura. El socialista José Enrique Serrano, uns dels líders de l’equip negociador de Sánchez després del 20-D, va assegurar que el document no influirà en la seva negativa, per ara, a Rajoy. Des de C’s consideren que és una proposta “molt genèrica i poc ambiciosa” que no fa més que subscriure el seu programa electoral. Rivera retreia als populars que no hagi “ofert res” al PSOE i li recordava que “les coses no són gratis”, malgrat que va oferir una “abstenció tècnica” en la segona votació sense res a canvi.

La batalla pel control del Congrés

En què està disposat a cedir el PP? Cospedal s’obria a “millorar la reforma laboral” [més informació a la secció d’Economia], una reivindicació dels socialistes. Maíllo també creu que es pot parlar amb C’s sobre el futur de les pensions, l’educació, la justícia i els aforaments. Però el primer baròmetre de l’estat de les negociacions serà dimarts, quan es decidirà la presidència del Congrés. Serà el primer round per veure el joc d’aliances de cara a la investidura, i les negociacions s’estan duent a terme amb un hermetisme total. Rajoy i Sánchez es disputen el control de la cambra, molt important en una legislatura sense majoria absoluta.

Els dos miren, altra vegada, al mateix partit: Ciutadans. És, igual que després del 20-D, qui té la clau per fer president el candidat popular o el socialista. Paradoxalment, però, als de Rivera no els pertocaria cap seient a la mesa. Els nou llocs es reparteixen en proporció als resultats del 26-J: 4 al PP, 2 al PSOE, 2 a Units Podem i, l’últim al president, que és el candidat més votat. C’s va aconseguir la legislatura passada, gràcies a un acord primer amb socialistes i després amb populars, tenir fins a dos llocs, els mateixos que reclamen ara. Llavors el socialista Patxi López va convertir-se en president, però, en canvi, el PP i C’s tenien majoria absoluta a la mesa per fer i desfer el que els plagués.

Rajoy no està disposat ara a tenir la generositat del gener i tornar a permetre la presidència del Congrés al PSOE. I està disposat a cedir un o fins i tot dos llocs a Ciutadans a la mesa, una concessió per treballar-se el sí de Rivera a la investidura. Tots els esforços del PP se centren a aconseguir moure els liberals de la seva posició.

Podem veu perduts els grups

Sánchez ho té més difícil per seduir Ciutadans aquest cop i reeditar la presidència de Patxi López. Li cal el suport d’Units Podem. Els de Pablo Iglesias van quedar fora de les negociacions de la mesa després del 20-D perquè van posar com a condició sine qua non que totes les seves confluències tinguessin grup propi. Ara ja ho veuen perdut i defensen que hi hagi un president socialista a la cambra. Sigui com sigui, C’s seguirà tenint la clau perquè la majoria de la mesa es decanti cap al PP o la resta. D’aquí cinc dies pot ser que el Congrés apunti el camí cap a la investidura. Serà llavors quan finalment comenci la ronda de consultes amb el rei.