Rajoy calcula el cost de demanar la suspensió de Puigdemont

MadridEl govern de Mariano Rajoy està preparant un nou incident d’execució de sentència davant el Tribunal Constitucional en què s’apunten els incompliments acumulats de les seves interlocutòries i sentències. Aquest és el mecanisme a través del qual es pot sol·licitar l’aplicació de l’article de la suspensió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els altres membres del Govern, o amb l’enviament d’actuacions al fiscal.

Segons fonts consultades, no hi ha consens governamental sobre si és el moment per sol·licitar la suspensió de funcions de membres del Govern, començant per Puigdemont. El dilema de Rajoy és si suspendre o no. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va explicar ahir a TVE que el govern espanyol continuarà actuant com fins ara, “amb prudència i proporcionalitat” davant el referèndum. Catalá va dir que el 9-N és el “referent”, i que cap dels quatre condemnats és a la presó perquè el Codi Penal és “proporcionat” i no preveu presó pel delicte de desobediència. Va obviar que la querella criminal de la fiscalia contra els membres del Govern inclou el delicte de malversació, que sí que preveu presó.

Fonts jurídiques consultades apunten que el que li demana el cos a Rajoy, i a alguns dels seus assessors, seria presentar al costat de la llista d’incompliments de les resolucions del TC -no només les que es deriven de la suspensió de la llei del referèndum, també les que venen del 2015- sol·licitar l’aplicació de la suspensió d’un o diversos membres del Govern. Aquesta mesura preveu la suspensió temporal en les seves funcions de les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del TC. L’objectiu declarat no és punitiu, castigar o sancionar; el que es busca és aconseguir que es compleixin les resolucions.

Per fer-ho el TC hauria d’aplicar-la a l’autoritat o treballador públic, segons la sentència del novembre del 2016, “la suspensió del qual resulti imprescindible per assegurar l’execució de la resolució dictada”. I “s’haurà d’aixecar tan aviat com s’acabi la voluntat incomplidora”. Al TC, segons ha pogut saber l’ARA, s’assenyala que, després de signar el decret de convocatòria, el Govern podria adoptar una postura anàloga a la que va prendre Artur Mas amb el 9-N. És a dir, que no continuï fent actes després de convocar la consulta, i fer que l’1-O recaigui en les estructures ja creades. Puigdemont, per exemple, ahir no va aclarir detalls com si les urnes estan preparades o no. Per tant, el dubte de Rajoy i el TC és si la suspensió de Puigdemont i altres membres del Govern garantiria el compliment de les resolucions fins ara incomplertes.

Desencadenar la mesura de la suspensió d’autoritats, segons altres fonts consultades, serà un càlcul polític que Rajoy haurà de resoldre després de sospesar les diferents opinions de la cèl·lula virtual de crisi que l’assisteix, integrada -de manera informal, segons les circumstàncies- per Soraya Sáenz de Santamaría, Rafael Catalá, Juan Ignacio Zoido i un subsecretari amb pes a l’alça a la Moncloa.

En aquest càlcul s’ha d’assumir que una suspensió de funcions no resoldrà el problema de l’incompliment i alhora generalitzaria la crisi política i la ruptura de la “proporcionalitat”, al mateix temps que podria tensar la unanimitat monolítica actual dins del TC.

Una porta que segueix oberta és la d’aplicar l’article 155 de la Constitució, informa Dani Sánchez Ugart. Segons fonts del govern espanyol, “encara hi ha temps” per aplicar aquesta opció abans de l’1-O, però de moment no està sobre la taula. Altres fonts apunten que s’aplicarà si hi ha declaració unilateral d’independència després del referèndum.

Noves suspensions

El TC va suspendre ahir la llei de transitorietat jurídica i la del codi tributari. I avui mateix fixarà l’atenció sobre les Sindicatures Electorals. L’advocat de l’Estat va sol·licitar a l’alt tribunal que requereixi ara les seves resolucions als nous síndics, nomenats a les quatre províncies. En examinar la documentació, el TC va adonar-se ahir que els membres de la Sindicatura Electoral Central havien desobeït l’advertència precisa que no podien nomenar síndics. Per tant, en el ple d’avui adoptarà mesures contra aquests cinc membres.

Un acte d’incompliment directe de les resolucions podria ser la carta signada per Puigdemont i Junqueras en què sol·licitaven als alcaldes locals per votar . Va ser enviada el dijous 7 de setembre molt d’hora al matí, després que la llei s’hagués aprovat al Parlament la nit abans. El problema és que la carta porta data del 6 de setembre, per tant, anterior a la suspensió i als requeriments del TC. La cautela a l’hora de posar la data indica que cada acte del Govern està mesurat amb detall.