Rajoy situa el 27-S com la primera amenaça per a Espanya
El president espanyol avisa que "a Catalunya no hi haurà independència de cap de les maneres"
MadridEl 27-S és, per al president espanyol, Mariano Rajoy, la principal amenaça per a l'Estat. Així ho ha assegurat durant l'últim discurs de final de legislatura des de la Moncloa, en què ha augurat l'etapa de creixement "més llarga de la història recent" si Espanya manté el camí de les reformes del PP. Rajoy ha considerat que són tres els riscos per a Espanya, amb l'independentisme davant de l'eclosió de Podem i la crisi grega. En aquest sentit, ha advertit que si tira endavant el procés lliuraran "una batalla en defensa de milions de persones que se senten espanyoles i catalanes". "A Catalunya no hi haurà independència de cap de les maneres", ha asseverat el president espanyol. "Avui no és possible ni té cap sentit", ha afegit.
Ja en el torn de preguntes –només permet dos cops a l'any una roda de premsa sense límit de qüestions–, Rajoy ha volgut ridiculitzar la llista unitària de Junts pel Sí, i ha considerat que el president de la Generalitat, Artur Mas, és lliure de formar part d'una candidatura encapçalada per un exmembre del Partit Comunista. "Al govern [espanyol] no l'espanta en absolut" la llista unitària –ha assenyalat–. Mas té tot el dret a formar part d'una llista en què en cinquè lloc hi va el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i té tot el dret a demanar als seus electors clàssics que el votin".
Cap canvi d'estratègia
Preguntat pel balanç que fa el govern del PP sobre l'estratègia amb Catalunya, sobre si la resposta des del 2011 ha estat bona o bé millorable, Rajoy ha assegurat que, malgrat que "no hi ha obra humana que no sigui millorable", la resposta ha estat "prudent, proporcionada", i que "no han cedit" en els seus "principis". "No és fàcil tenir un diàleg amb conseqüències quan la pretensió és fer un referèndum per veure si me'n vaig o no. Cap president pot escoltar això, és un disbarat", ha afegit sense mencionar el full amb 23 propostes que Mas li va traslladar l'any passat.
Qualsevol proposta del Govern ha topat contra el mur de la Moncloa. El setembre del 2012, abans que fes un any de l'arribada de Rajoy a la presidència de l'executiu espanyol, Mas exigia des de Madrid un nou pacte fiscal després d'obtenir una majoria clara sobiranista a Catalunya. Dos anys després, el president de la Generalitat es plantava a la Moncloa per exigir-li que permetés la consulta del 9-N. El mur de Madrid respecte de Catalunya s'ha anat fent, a la mesura que ha anat passant la legislatura, cada vegada més alt. I amb la seva actitud Rajoy ha perdut CiU, una federació clau per aprovar els pressupostos del PP durant l'època de José María Aznar. Cal recordar també que els populars, amb Alícia Sánchez-Camacho al capdavant, van avalar els primers pressupostos de Mas. Ara, el president espanyol s'ha vist obligat fins i tot a canviar de candidat a Catalunya davant d'unes previsions més que desastroses de cara al 27-S.
L'única solució de la Moncloa? Més pedagogia a Catalunya, més presència. Per això Rajoy està decidit a implicar-se a fons en la campanya i aquesta setmana ja ha visitat Castelldefels per beneir Xavier García Albiol com a candidat.
La revisió del finançament, supeditada a la recuperació
Rajoy ha donat allargs a una millora del sistema de finançament i ha recordat que totes les comunitats i ajuntaments sempre lamenten estar infrafinançats. En aquest sentit, ha recordat que la inversió creixerà en els pressupostos de l'any vinent –que aquest divendres s'han aprovat en consell de ministres– però que només s'augmentarà el finançament autonòmic si es manté la recuperació de l'economia. Preguntat per la inversió a Catalunya en els nous pressupostos, no ha aclarit si s'incrementarà proporcionalment a la resta de comunitats. Els comptes d'aquest 2014 van suposar la inversió més baixa des del 1999 per al Govern en termes percentuals respecte de la resta d'autonomies.
De nou, amb un discurs gairebé calcat al dels últims mesos, Rajoy ha esgrimit que no creu que sigui el moment de reformar la Constitució. Potser una anècdota és la que acabarà sobrevivint a aquest últim balanç de legislatura. El president espanyol ha confós l'article de la Constitució que consagra l'austeritat (el 135) amb el que li permet suspendre l'autonomia (el 155). "M'ha traït el subconscient", ha respost a la periodista que l'hi ha fet notar.