Rajoy declina ara per ara sotmetre’s a la investidura i passa la pilota a l’esquerra

MadridEls moviments darrere l’escenari s’han acabat i la cursa per la Moncloa ha donat pas a un partit de rugbi en què guanyarà qui no perdi embranzida i aconsegueixi arreplegar prou suports per arribar a la presidència del govern espanyol. El risc és convertir el partit en un fangar impracticable, veient la tensió que evidencia cada gest dels implicats. La política espanyola aprèn ràpid de la catalana: els girs dramàtics a última hora poden acabar sent la tònica general. L’últim, el del líder del PP, Mariano Rajoy, de no sotmetre’s al debat d’investidura per manca de suports “ara per ara” malgrat que el rei Felip VI l’hi havia ofert.

Després d’unes setmanes sense estratègia clara, embardissat en la pugna per tenir quatre grups al Congrés, Pablo Iglesias havia fet un gest sorprenent al migdia. Acabava de proposar a Felip VI un “govern del canvi” amb el PSOE, Podem i IU, presidit per Pedro Sánchez i amb ell de vicepresident. Una manera d’acorralar els socialistes perquè decideixin entre “el PP o el canvi”.

Iglesias va tenir la delicadesa d’amagar l’as a la màniga fins a l’últim moment, i el líder socialista va veure com explotava la bomba de rellotgeria en plena conversa amb el monarca, que li va comunicar la proposta de Podem en la seva audiència. Però el dia negre per al PSOE, al centre del tauler i vital per a qualsevol pacte d’investidura, tot just començava. Sánchez va comparèixer en roda de premsa des del Congrés repetint un argument: “En democràcia són fonamentals els terminis i els procediments, i ara és el torn de Rajoy” per ser investit. Amb tot, va accedir a parlar amb “llums i taquígrafs”, fins i tot en “ streaming ”, amb Iglesias. “Els nostres votants no entendrien que no ens poséssim d’acord”, va reiterar.

Ferraz confiava poder posar en safata el cap de l’actual president en funcions del govern espanyol si fracassava en el primer debat d’investidura. Tot semblava apuntar en aquest direcció. Però a la Moncloa també miren House of cards. Buscant interpel·lar Sánchez, que en teoria té convocat per a dissabte que ve un comitè federal que pot evidenciar la tensió interna al PSOE, pel flanc dret Rajoy declinava intentar -de moment- la investidura per evitar una derrota segura.

“No renuncio a res. No dic no a la investidura”, va assegurar en roda de premsa des de la Moncloa després de rebutjar l’oferiment. El PP aprofita la proposta d’Iglesias per polaritzar la situació i deixar Sánchez en evidència, mentre intenta guanyar temps per negociar i forjar una gran coalició a l’Estat. En cap cas, doncs, tira la tovallola, sinó que opta per una retirada tàctica i passa la pilota a les esquerres. El no taxatiu de Sánchez al PP li impedia sumar prou suports i ahir s’hi va aferrar. “Ara mateix tinc una gran majoria absoluta acreditada en contra. Continuaré treballant per sumar 250 vots [els del PP, C’s i el PSOE] a favor”, va assegurar. La segona sorpresa del dia, per evitar que el termini de dos mesos abans de convocar noves eleccions a partir del primer debat comencés a córrer, ja va deixar els socialistes totalment al mig dels focus. Al vespre Ferraz va titllar Rajoy “d’irresponsable”, el va acusar de “dimitir” de funcions i li va demanar que plegués. Iglesias, en canvi, s’apuntava el mèrit d’aconseguir que el líder del PP “es retiri”.

Nova ronda dimecres

El president del Congrés, el socialista Patxi López, té l’encàrrec ara de reunir-se amb el monarca dilluns a la Zarzuela per analitzar l’escenari. D’aquí sortirà una nova ronda de contactes. Rajoy torna a pressionar per un govern a tres amb el PP, el PSOE i C’s. A Albert Rivera ja el té a punt -va oferir-se com a “pacificador”-, mentre que els barons socialistes desconfien de la nova esquerra.

L’exsecretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba va titllar ahir “d’insultant” la proposta d’Iglesias. “La política no pot ser, només i sempre, pur espectacle pirotècnic i trucs de prestidigitació. Encara que sigui nova ”, s’exclamava per Twitter l’exministre Jordi Sevilla, guru econòmic de Sánchez. Eduardo Madina, que va ser candidat en les primàries del PSOE, ho veia com una “humiliació”. A les portes del comitè federal del dia 30 es viuran uns dies decisius per obrir o no una negociació real, vetllada de prop per l’andalusa Susana Díaz.

La por a un acord d’aquestes característiques, amb l’abstenció dels partits sobiranistes, ja s’ha estès per la premsa editada a Madrid. Podem vol discutir la proposta de referèndum amb el PSOE i posa sobre la taula un ministeri de la Plurinacionalitat. Espera, a més, l’abstenció d’ERC i del PNB i aspira a acordar-hi un marc de governabilitat. Un pla que Rajoy blasma.

L’as a la màniga de la Moncloa

Rajoy havia sentit en els últims dies crítiques internes per la seva inacció i ahir mateix Esperanza Aguirre insinuava que potser s’hauria d’apartar. No ha mogut peça (dijous reconeixia a un imitador de Carles Puigdemont que no té l’agenda gens plena) i s’ha dedicat a lamentar el “sectarisme” de Sánchez, de qui necessita com a mínim l’abstenció per ser investit. Però en l’últim moment ha fet una retirada tàctica per tornar a escena quan el PSOE ja no pugui més. El vicesecretari d’organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va assegurar ahir que el president en funcions farà “ofertes generoses” que facin molt difícil el no a Sánchez. La batalla pel relat que es viu a l’esquerra també intenta guanyar-la el PP als socialistes incidint en l’aspecte que hi ha una majoria d’espanyols que volen un executiu moderat i reformista.

I és que la clau de les propostes de Rajoy seran les reformes. Està disposat a refer algunes lleis emblemàtiques, com la d’educació i la reforma laboral, i a abordar seriosament la reforma constitucional. Ara bé, sempre que es faci per arribar a acords en què, com a mínim, hi hagi el PP -en el cas de la Constitució té capacitat de veto-, el PSOE i Ciutadans. Aquest és, a més, l’esquema de govern que defensa Rajoy, que espera “liderar” la negociació i prendre la iniciativa si fracassa l’aposta d’Iglesias. Sempre que ell continuï estant al capdavant del PP.

“Veient com va la política espanyola recordava les polítiques sagnants que feien a la política catalana... Quina cura d’humilitat!”, resumia amb ironia en un tuit ja a la nit el portaveu de Democràcia i Llibertat al Congrés, Francesc Homs. La política espanyola ha deixat de ser predictiva.