Rajoy afronta una negociació dura tot i la debilitat de les alternatives
MadridMariano Rajoy preveu ser reelegit president entre finals de juliol i principis d’agost. El 19 de juliol es constitueix el Congrés i la setmana que ve s’obre un mes d’intenses negociacions per pactar la mesa de les cambres primer i configurar la majoria governamental després. El resultat de diumenge, amb un PP reforçat i l’alternativa d’esquerres clarament debilitada, allunya el fantasma d’unes terceres eleccions i aplana el camí a Rajoy per seguir en el càrrec, tot i que la negociació serà dura i plena de recels.
El PSOE deixa pas al líder del PP. Pedro Sánchez ha salvat els mobles, però sap que proposar-se com a alternativa i intentar un govern amb el suport simultani de Podem i C’s no tan sols no els encaixaria a Pablo Iglesias i Albert Rivera, sinó tampoc als barons socialistes. Susana Díaz no pot estar contenta del resultat a Andalusia i s’ho haurà de pensar molt abans de fer algun pas al pròxim congrés del PSOE a la tardor, però ahir advertia a Sánchez que els espanyols els han volgut a l’oposició. Els socialistes han perdut aquest cop 120.000 vots i la possibilitat d’un pacte amb Units Podem (que n’ha perdut més d’un milió, que han engreixat l’abstenció). I anar a buscar els 22 escons d’ERC, CDC i el PNB i pagar peatge en forma de sobirania nacional ja ni es planteja.
Ciutadans, a roda del PSOE
El PSOE va intentar liderar l’alternativa després del 20-D perquè no feia tanta por repetir eleccions i Rajoy no se’n sortia. Ara és diferent. Ciutadans (que s’ha deixat pel camí 400.000 vots que haurien anat en bloc al PP, que n’ha acabat guanyant 660.000 més i és -amb ERC- l’única força que obté més suports malgrat l’acusat descens de la participació) vol que els socialistes també s’impliquin en la governabilitat. Ahir Rivera intentava esborrar de les hemeroteques el veto a Rajoy i després el recuperava. Els liberals volen veure què fa el PSOE.
Rajoy s’ho haurà de treballar i ahir va dir que està disposat a explorar “totes les fórmules”. El que no es planteja és fer un pas enrere. El comitè executiu del PP, que es va reunir ahir al migdia (es va avançar per no perdre’s l’Espanya-Itàlia), va fer pinya amb el cap de l’executiu. Cap veu en contra. Ni tan sols José María Aznar -que ahir al matí inaugurava un Campus FAES que en un altre context hauria donat molt de si i al qual Rajoy no té previst assistir- va posar-hi peròs.
Els números l’avalen perquè la millora dels resultats es tradueix en una diferència de 52 escons i dos milions i mig de vots amb la segona força, el PSOE. “No es pot plantejar res alternatiu. Si es recupera la idea de no fer res i dels vetos la situació serà grotesca. No tindria cap lògica que després del resultat la resta em diguessin que marxés”, advertia Rajoy. El cap de l’executiu en funcions, que avui serà al Consell Europeu a Brussel·les per abordar el Brexit (el PP opina que ha tingut a veure en el seu bon resultat i, sobretot, en el mal resultat de Podem, víctima de l’estratègia de la por que han atiat amb èxit), tenia previst parlar amb els líders del PSOE i C’s. Serà inevitable abordar també la governabilitat, que vol tractar ja formalment a partir de la setmana que ve. Ahir a la tarda va parlar també amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, principal avaladora internacional de la seva política econòmica.
Buscant el ‘tripartit d’ordre’
Rajoy té diverses vies per ser president i aquest cop està disposat a explorar-les totes. La primera és compartir govern o tenir un pacte d’estabilitat amb el PSOE al qual, amb tota seguretat, s’afegiria C’s, defensor del tripartit d’ordre. Seria un pacte entre “els moderats”. En campanya va estendre la mà als votants que ho són i ara a les direccions d’aquests partits. Implicaria segons ell que Espanya tingués un executiu “amb sòlid suport parlamentari, estable i que generi confiança per fer reformes”. En això treballarà Rajoy les pròximes setmanes.
Entre els incentius per al PSOE hi hauria garantir estabilitat als barons, començant per Díaz o Guillermo Fernández Vara (a qui el PP ja va permetre tramitar el pressupost fa dos mesos), enfrontats amb Podem. Sánchez potser sobreviurà al PSOE, però això el convertiria en una mena de lobista dels seus líders territorials. Els socialistes encara posen peròs a l’actual president i ahir es resistien a admetre que la demanda de canvi del 20-D, que ni ells ni Podem van atendre, s’hagués vist matisada. És també una manera d’asserenar el debat intern i arribar amb força a la negociació amb Rajoy.
El líder del PP considera, però, un segon escenari, que sembla el més viable. Passaria per tenir el sí de Ciutadans i la necessària abstenció del PSOE a la investidura. A partir d’aquí hauria de governar en minoria, amb els liberals o sense, i amb els socialistes competint per fer oposició amb Units Podem. Sánchez i Iglesias hauran de compatibilitzar aquesta tasca amb les turbulències internes a casa seva. No tenir el PSOE implicaria, deia Rajoy resignat al carrer Génova, “governar igual però buscant l’acord en temes fonamentals”. El que urgeix és “formar govern” i després “ja es veurà com hi col·labora cadascú”. Què vol dir això? Que el govern del PP en minoria (137 o 169 escons en funció del que faci Rivera) hauria de buscar per aprovar lleis el PNB (que no voldrà compromisos fins després de les eleccions basques de la tardor tot i que Rajoy hi parlarà ja) i els dos regionalistes canaris. Una, la de Coalició Canària, ha sigut sòcia del PP, i el diputat de Nova Canàries, integrat a la llista del PSOE, està disposat a jugar. La fórmula també permetria investir Rajoy sense els socialistes. A Ferraz no els sembla mala idea: no es mullen i es projecta, des del primer dia, la imatge de debilitat de Rajoy.
El paper que pot tenir CDC
Amb C’s, el PNB i els dos canaris Rajoy arribaria als 176 escons, just la majoria absoluta. Com que difícilment bascos i canaris es comprometran més enllà de cada ple, els vuit escons de CDC podrien entrar en la geometria variable conservadora. Francesc Homs tindria un paper en les tramitacions de lleis i pressupostos encara que el desgel costaria d’explicar, a Catalunya i a Madrid.
Rajoy espera fer govern a l’agost i convocarà el congrés del PP a la tardor i els regionals a l’hivern. Intentarà l’escenari ideal, el del tripartit d’ordre, però si cal farà un govern en minoria. El PSOE i C’s no l’hi posaran fàcil, però tampoc tenen alternativa i al final és qüestió de resistir.