Rajoy fa acte de contricció amb l’altre amic Luis

MadridUna munió d’agents de seguretat expulsaven aquest dimecres de la porta principal de la Fundación Rafael del Pino, a Madrid, les desenes de periodistes que s’hi aplegaven. Esperaven l’arribada del president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que venia a presentar el nou llibre del ministre d’Economia, Luis de Guindos. Els policies de paisà -el cable transparent i en espiral que els sortia de l’orella els delatava- adduïen “motius de seguretat”, tot i que tots els periodistes estaven identificats amb el prescriptiu adhesiu que distribueix la Moncloa als que han passat el control. El fet que supervisés l’operatiu la secretària de Comunicació de la Moncloa, Carmen Martínez de Castro, donava pistes del motiu real del cordó de seguretat: Rajoy no tenia ganes de respondre a la premsa.

I no ho va fer. Vint minuts després, quan va arribar el president en funcions, els periodistes es van esgargamellar des de la distància preguntant per Rita Barberá i si el PP es podia permetre que continués sent senadora. Mentrestant, el ponent estrella mirava cap a una altra banda i saludava els assistents. L’escena no era nova: els periodistes de Madrid estan més acostumats a perseguir Rajoy que a caçar-lo, tot i que l’edat del plasma havia començat a quedar enrere. Com la majoria de modes, demana pas de nou.

A parlar del seu llibre

Dintre de l’auditori tampoc no hi va haver sortides de guió. La presentació del llibre havia agafat una volada especial després que el PP li hagi carregat el mort de l’escàndol del cas Soria a Guindos en les últimes setmanes. I es va convertir en un acte de contricció del PP per haver fet d’acuseta. Fins a sis ministres, incloent-hi l’homenatjat, van desfilar per l’auditori: Soraya Sáenz de Santamaría, José Manuel García-Margallo, Pedro Morenés, Isabel García Tejerina i Íñigo Méndez de Vigo ocupaven la fila zero de la presentació. Ressonaven més les absències: l’arxienemic al consell de ministres de Guindos, Cristóbal Montoro, n’era una. Tampoc hi era -i no va sorprendre- l’extitular d’Indústria, José Manuel Soria, malgrat ser l’únic ministre que apareix amb noms i cognoms als agraïments del llibre.

I tot i que la convocatòria era per presentar el llibre de Guindos, Rajoy va venir a parlar del seu, de llibre. El discurs del president va ser gairebé calcat al que va repetint últimament, i va dedicar més temps a pressionar el PSOE perquè li faciliti la investidura que tirar floretes a l’homenatjat. L’“amic Luis” -l’altre, no Bárcenas- no va rebre gaire més atencions que la resta de ministres: “Em sento molt orgullós de tots els membres del meu gabinet”, deia, com un pare que no vol triar un fill preferit.

Rajoy va aprofitar el tema del llibre La España amenazada, que explica com el país va estar a punt de la fallida quan el PP va arribar al govern, per dibuixar una nova amenaça: si no hi ha govern, poden tornar aquelles èpoques fosques. I va fer un intent per imprimir emotivitat al discurs: “Encara que alguns no s’ho creguin, els polítics som persones i tenim sentiments”. Potser Guindos no li tindrà rancúnia.