Rajoy tanca la porta a un referèndum pactat amb Mas

MadridDesprés del 9-N, cap canvi a la Moncloa. Mariano Rajoy no es mou políticament i deixa la resposta a mans de la justícia. El president del govern espanyol s'ha negat a obrir un diàleg polític amb el president de la Generalitat, Artur Mas, sobre cap qüestió que afecti la sobirania estatal. "Allò que era il·legal fa un any continua sent-ho", ha deixat clar per argumentar la seva oposició. Un nou 'no' als milions de catalans que volen votar el futur del país.

"No dialogaré mai sobre la unitat d'Espanya i la sobirania", ha assegurat en una compareixença davant la premsa –acceptant preguntes– tres dies després del procés participatiu, en què van exercir el seu dret 2,3 milions de ciutadans. A Mas li reteu, sobretot, que vulgui "imposar-li" unes converses amb un objectiu molt determinat, que ell rebutja. Com a prova, retreu al president català que brandi la possibilitat d'unes eleccions plebiscitàries si Madrid no cedeix.

Rajoy ha reiterat que no negociarà el que ell defineix com un referèndum d'autodeterminació perquè no pot fer-ho com a cap de l'executiu espanyol, però perquè tampoc hi creu. L'única porta que ha deixat oberta a Mas és una eventual reforma constitucional, si bé les actuals majories al Congrés i al Senat –com es va veure el mes d'abril, quan es va demanar el traspàs de la competència– són contràries a permetre el dret a decidir dels catalans.

Galleda d'aigua freda a la reforma constitucional

"M'oposaré, i el meu partit també, a qualsevol reforma constitucional que liquidi la sobirania nacional", ha avisat. Més explícit que altres vegades, ha convidat els partits que defensen la idea de retocar el text del 1978 –com el PSOE– que facin una proposta concreta i detallada. Que prenguin la iniciativa. Ell, però, no ho farà. Es limitarà a "escoltar" el que diguin els altres partits perquè, segons ha admès, el PP "no veu" ara mateix necessari fer aquest pas. De fet, alerta del risc de "treure conills del barret". Amb el vent de les enquestes poc favorable als conservadors, la Moncloa no perd de vista l'horitzó electoral –municipals i autonòmiques– del mes de maig.

Crítica al 9-N

Tot i que ha carregat contra la "gravetat" del que va passar diumenge a Catalunya, perquè entén que va vulnerar la suspensió cautelar dictada pel Constitucional, ha minimitzat els efectes reals de la consulta. L'ha titllat de "simulacre" i acte de "propaganda" i ha afegit que els catalans han donat l'esquena al sobiranisme.

Després, diu, de "tant soroll" i de tants "recursos públics" esmerçats, "el 9-N ha estat un profund fracàs del projecte independentista". Els càlculs de Madrid són que més de dos terços del cens no van anar a votar. Per això, en diverses vegades, el cap de l'executiu espanyol s'ha erigit en defensor d'aquesta "Catalunya plural", dels ciutadans que no van acudir a les urnes.

Rebaixar tensió amb la Fiscalia i amb la dreta del PP

La compareixença de Rajoy coincideix amb l'ofensiva de la Fiscalia, que està ultimant una querella contra el president Artur Mas i alguns dels seus consellers. Avui ha intentat marcar distàncies amb el ministeri públic per provar de subratllar que la separació de poders funciona. Ha assegurat que no coneix què farà el fiscal ni el contingut de la querella que s'està preparant.

Sortia al pas de les polèmiques paraules de diversos dirigents del PP, que aquestes últimes hores han anat anunciant quins passos faria la Fiscalia del TSJC. Ja dissabte, va ser el partit que va donar a conèixer –per ordre del govern central– que s'obririen diligències per saber si era constitutiu de delicte cedir espais públics per al 9-N.

Davant les crítiques dels sectors més a la dreta, que l'acusen de passivitat, s'ha defensat. Ha assegurat que havia fet el que havia de fer en cada moment i que ha actuat amb "proporcionalitat" i de forma "assenyada". Ha llençat un dard als qui l'acusen de tebi i ha afirmat que el sobiranisme voldria haver vist unes altres "fotografies" amb actuacions més "dràstiques".

I ara què?

El 9-N no farà moure Rajoy. Avui ha evidenciat que és on era i que només estén la mà a Artur Mas per atendre els problemes del dia a dia dels ciutadans. Creu, de fet, que la Generalitat se n'ha oblidat durant tot aquest temps, la qual cosa ha generat "inestabilitat" a Catalunya. "Si ens dediquem al que ens hem de dedicar, les possibilitats d'entesa són molt més grans", diu. Això és, parlar de creixement econòmic.

"El meu pla és continuar lluitant contra l'atur", ha dit. De sobirania, malgrat el clam de diumenge, res de res.