Rajoy recorre la consulta al TC: "La prioritat ara és defensar la Constitució"

MadridEl guió previst es va complint. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dilluns al migdia que ha "formalitzat" els recursos contra la consulta del 9-N al TC perquè "ni l'objecte ni el procediment" caben, a parer seu, a la Constitució. Poc després, a un quart de dues aproximadament, fons de l'alt tribunal han confirmat que l'advocacia de l'Estat els estava presentant al registre.

Segons ha dit Rajoy en una compareixença davant la premsa, ha pres la decisió perquè la iniciativa catalana és "obertament contrària" a la Carta Magna de 1978ja que "atempta greument contra els drets de tots els espanyols". Ha deixat, però, la porta oberta al diàleg "dins de la llei", un cop frenat el 9-N als tribunals.

Rajoy ha comparegut després del consell de ministres extraordinari d'aquest matí per fer una declaració institucional, admetent finalment tres preguntes. Diumenge al vespre, el Consell d'Estat ja havia avalat per unanimitat aquest pas jurídic -anunciat des de feia temps- que pretén anul·lar, de moment de forma cautelar, la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria d'Artur Mas.

El "dret a decidir", de tots els epsanyols

Era el primer cop que Rajoy es referia a la situació que viu Catalunya des que el president de la Generalitat va signar, dissabte, el decret del 9-N i es va publicar la llei de consultes al Diari Oficial de la Generalitat. L'acte de signatura va coincidir amb el seu viatge de retorn des de la Xina, on va ser de viatge oficial la setmana passada. Allà va mantenir alguns breus contactes informatius amb la premsa, però sempre de caràcter informal i sense presència de càmeres i micròfons.

Rajo, que no ha entrat en la lletra menuda dels recursos, sí que ha intentat contrarestar els arguments dels partits sobiranistes. D'entrada, ha dit que és "demagògic" apel·lar al dret a votar quan, en realitat, diu, es pretén "prenedre el dret" a fer-ho a la resta dels ciutadans de l'Estat. Ha subratllat que s'embolcalla amb conceptes que sonen bé accions que busquen "violentar" la legalitat constitucional. Un extrem que ell -afirma- no permetrà, si bé ha esquivat entrar a valorar escenaris de futur en cas que el Govern desobeeixi el Constitucional.

"La consulta és profundament antidemocràtica", ha subratllat. Per això, ha afirmat que jurídicament i políticament no pot fer res més que garantir que el 9-N no se celebri. En aquest sentit, ha llençat un missatge de "tranquil·litat" als espanyols i als catalans contraris a la consulta.

Fa Mas responsable de la situació

Rajoy ha tornat ha apel·lat a la convicció que no hi ha democràcia possible sense llei. És a dir, que és la legalitat qui dóna sentit a la democràcia i no pas a la inversa. En aquesta línia argumental, diu que si algú vol modificar l'ordenament jurídic ho ha de fet des dels legalitat vigent. Ell, però, no ho liderarà.

Per això, ha "lamentat" l'actitud de Mas que no encaixa, per la Moncloa, en aquesta estratègia, malgrat que el decret de consulta deixi oberta la porta a saber l'opinió dels catalans per una futura reforma constitucional. Rajoy té clar que el 9-N és un referèndum d'autodeterminació i, per això, ha responsabilitzat directament Mas de les greus conseqüències que, a parer seu, porta el camí emprès, en què ha subratllat la suposada "fractura" interna a Catalunya i amb la resta de l'Estat i Europa, la "frustració" col·lectiva quan el dia 9 no es pugui votar i les repercussions en el "benestar" dels catalans.

El president espanyol ha combinat la duresa discursiva, assegurant que "la prioritat ara és defensar la Constitució", amb la mà estesa sempre limitada a les competències de cadascú. En aquest sentit, no ha descartat punts de diàleg al voltant de la llista dels 23 punts que li va fer arribar Artur Mas quan es van reunir aquest estiu. "Estem a temps de redreçar el rumb", ha assegurat, sempre que la Generalitat acati la previsible suspensió del TC i es deixi de banda la "dialèctica de la confrontació". El que no acceptarà, ha dit, és entrar a negociar el que considera una política de fets consumats des de Catalunya.