Rafael Casanova: el jurista que va defensar Barcelona de les tropes borbòniques

BarcelonaRafael Casanova (Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743) és l’heroi nacional de l’Onze de Setembre, que commemora la derrota dels catalans contra les tropes del rei borbònic Felip V. Una derrota que va significar, a més, un cop a la sobirania catalana en tant que els austriacistes defensaven “les llibertats, les constitucions, les lleis i les institucions pròpies”, reivindica el professor d’història moderna i contemporània de la UAB Enric Pujol. Va ser l’últim conseller en cap de Barcelona i màxim dirigent de la resistència durant el setge a la ciutat. Tot i haver perdut, el simbolisme de la seva figura va portar el franquisme a retirar-ne l’estàtua, obra de Rossend Nobas.

El monument, recalca Pujol, té transcendència per si sol: “L’estàtua és emotiva, no hieràtica com altres”. Això va alimentar la “devoció popular” a Casanova, que fa un gest de patiment mentre enarbora la bandera de Santa Eulàlia. Diversos historiadors han documentat que després de ser ferit va constar un temps com a mort. En realitat, va marxar a Sant Boi de Llobregat. El 1715 va tornar a exercir com a advocat. Justament aquests estudis de jurista són els que li havien permès ser conseller en cap, designació que, com recorda l’historiador Agustí Alcoberro, es va fer per sorteig. Ell va entomar el repte malgrat que ja feia “mesos que la ciutat estava assetjada”, i la seva “possible defensa era molt difícil”, explica. Amb el Procés en hores baixes, l’èpica que l’envolta torna a insuflar ànims al sobiranisme, que s’unirà almenys per fer-li l’ofrena floral.