Radiografia de les joventuts: Vox s'aprofita de l'onada ultra mentre es jubilen els joves de l'1-O

BarcelonaLes dades són clares: els joves són un dels grups més conservadors de la societat catalana. Els joves d'entre 18 i 24 anys són els menys partidaris de la democràcia i, a més, en aquest sector creix el rebuig a la immigració i al feminisme, un fenomen que els experts vinculen a l'auge de l'extrema dreta a les xarxes socials. Tot plegat coexisteix amb les vies tradicionals de militància a les joventuts dels partits, que continuen sent una forma d'associacionisme minoritari entre els joves. Ara bé, com afronten les organitzacions juvenils el retrocés de posicions més progressistes entre el jovent i la guerrilla online de l'extrema dreta?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

A Catalunya, hi ha oficialment cinc joventuts vinculades a partits polítics: són la Joventut Socialista de Catalunya (PSC), la Joventut Nacionalista de Catalunya (Junts), Jovent Republicà (ERC), els Joves Ecosocialistes (Comuns) i les Noves Generacions (PP). Segons traslladen fonts de totes elles a l'ARA, el perfil de militant és, d'entrada, el d'un noi amb estudis superiors i vint-i-pocs anys. El motiu que els porta a trucar a la porta de les joventuts varia en funció de l'organització: la llengua i la nació solen ser elements que inquieten els afins a la JNC i al Jovent Republicà, mentre que les Joventuts Ecosocialistes reben persones preocupades per la crisi climàtica i que busquen un "refugi" davant l'extrema dreta, moltes de les quals perquè formen part del col·lectiu LGBTI.

Són els joves d’avui més de dretes?

La seguretat i també la immigració són els temes que més interessen als joves de Noves Generacions. A les joventuts socialistes, expliquen fonts de la formació, educació, treball, habitatge o igualtat són els temes que més mobilitzen. De moment, no han detectat un interès creixent en la seva organització des que governen als quatre nivells de l'administració. Però pertànyer a la JSC és una via d'entrada a la representació institucional: tenen un centenar de regidors, quatre diputats al Parlament, dos diputats al Congrés i dos senadors, més que qualsevol altra organització juvenil. Sumen més de 1.000 militants; només ells i Comuns –amb 600 inscrits– donen xifres sobre el volum de militància. A Noves Generacions destaquen que una via per atraure joves és el fet que veuen que poden tenir un paper institucional, cosa que utilitzen com un "reclam"–informa Mireia Esteve.

A preguntes de l'ARA, la JNC i Jovent Republicà asseguren que mai han posat públicament números a la seva militància. Les joventuts de Junts, però, asseguren que han detectat un repunt d'inscrits, sobretot arran de l'última campanya amb l'expresident Carles Puigdemont a l'exili, quan molts joves van aprofitar els viatges en bus a la Catalunya del Nord per fer el pas. A Noves Generacions també han detectat un augment d'afiliats, especialment des que han remuntat al Parlament.

A Jovent Republicà no amaguen que tenen feina a fer per recuperar múscul ara que l'independentisme està en hores baixes, malgrat comptar amb un reclam, el de l'Acampada Jove, que els fa especialment visibles. Encara hi ha un altre repte afegit: se'ls jubilen els joves que eren universitaris l'1-O i que, per tant, van col·laborar en el referèndum. Aquest relleu generacional també es viu dins de les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista (com ara La Forja, Arran o el Sepc, que no es consideren joventuts de la CUP). A Arran, amb uns 400 inscrits, constaten una preocupació més gran dels joves per temes més socials i, a diferència de la resta d'organitzacions, han virat cap a una militància més feminitzada.

Vox, el gran beneficiat

Mentre les joventuts dels partits malden per acostar-se als joves, Vox es frega les mans davant els canvis de tendència ideològica: segons l'última enquesta del CEO, la franja en què el partit concita més simpaties a Catalunya és la dels joves d'entre 18 i 24 anys. Fonts de Vox asseguren que estan rebent una allau de joves "descontents" a partir dels 14 anys. Són nois crítics amb el feminisme i que, segons diuen, senten que des d'altres espais se'ls "criminalitza" quan es queixen de la inseguretat o la immigració. Les noies, sostenen, també se'ls acosten preocupades per la seguretat. El partit hi ha vist un filó i, entre altres activitats, ofereix cursos d'autodefensa per a joves. Vox no té joventuts, però es mou perfectament en l'ecosistema d'organitzacions de la societat civil afins, com Revuelta, S'ha Acabat o Estudiants pel Canvi. Tant dirigents del partit com assessors provenen d'aquest entorn.

Com contraataquen a tot això, els partits? Noves Generacions, que es disputa amb Vox l'espai ideològic, no utilitzen les xarxes socials amb la mateixa "força" que l'extrema dreta. Donen autonomia, però, a cada secció local perquè les utilitzi com cregui i en algunes han recorregut a formats com els pòdcasts. La JNC es desmarca del polvorí a les xarxes i aposta per les vies tradicionals: carpes a les universitats, actes al territori i formació a joves. Aviat podrien haver de competir amb Aliança Catalana, que té previst fundar les seves pròpies joventuts, segons traslladen a l'ARA des del partit.

A Jovent Republicà admeten que cal copiar algunes estratègies digitals que funcionen, com continguts amb un llenguatge clar i directe, i aliar-se amb líders d'opinió afins; en paral·lel, les JSC animen els seus joves a ser "influencers dins dels seus propis entorns" i, per canalitzar les peticions dels joves, han obert una oficina on qualsevol pot fer arribar propostes perquè s'estudiïn en l'àmbit institucional. Els Joves Ecosocialistes han reforçat la presència a TikTok i aposten per campanyes "disruptives", com la que van anomenar "T-Follar" sobre transport públic. Arran va a buscar els joves de secundària per conscienciar-los sobre el català i contra la violència masclista.

Però una de les grans queixes de les organitzacions juvenils en aquesta batalla és la falta d'igualtat d'armes: mentre que l'extrema dreta compta amb un aparell al darrere, començant per magnats tecnològics com Elon Musk, les joventuts se les han d'empescar per guanyar-se l'atenció dels joves amb un algoritme que els va a la contra. Tot plegat, ho fan amb un finançament que té tres grans potes: subvencions, quotes de la militància i aportacions del partit mare. Aquests diners es complementen amb els que obtenen d'activitats com dinars populars o marxandatge (en el cas d'Arran, aquesta és l'única via de finançament). Pel que fa a les subvencions de la Generalitat, entre el 2021 i el 2024 Jovent Republicà és l'organització que més diners va rebre, 204.497 euros. Per darrere hi ha la JNC (182.737,5), la JSC (177.770,89) i Joves Ecosocialistes (90.199,52). Les Noves Generacions del PP no en van demanar, mentre que Vox i Aliança, com que no tenen joventuts pròpiament lligades a la formació, tampoc poden sol·licitar-ne.