“En aquest poble no hi veuràs Ferraris ni ‘pijerío’, però tampoc zones deprimides”

MatadeperaEls veïns de Matadepera cobren 54.113 euros anuals de mitjana, segons l’IRPF que van declarar l’any 2016. Són els habitants del municipi més ric de Catalunya i el segon de l’Estat. El poble té tant nivell que els noms dels carrers s’estampen sobre plaques de ceràmica i es fan a mà. Pels seus parcs hi ha infants que juguen contents amb les seves mares i es veu molta gent jove ben vestida i amb molt bones maneres. Tothom sembla feliç. La majoria dels cotxes són grans, a excepció dels Minis, que són més petitons. També hi ha un camp de golf públic. Matadepera és un poble tranquil i bonic i la majoria dels seus 9.291 habitants estan farts de ser els pijos de Catalunya.

“En aquest poble no hi veuràs cap Ferrari, ni pijerío, el que passa és que tampoc hi ha zones deprimides i això fa pujar la mitjana”, explica Josep Maria Ballbé, veí del poble i director de l’oficina de la immobiliària Engel & Völkers. Segons diu, a Matadepera hi ha una majoria de gent benestant però no les grans fortunes que es poden veure en alguns barris alts de Barcelona.

Com tants altres, Ballbé va néixer a Terrassa -és a 10 km- i venia a Matadepera a estiuejar, fins que un dia els seus pares van decidir instal·lar-s’hi. Molts dels seus habitants també provenen de Sabadell. L’alcaldessa, Mireia Solsona, de Junts per Matadepera, també va descobrir el poble gràcies als estiuejos fins que s’hi va traslladar, en el seu cas des de Barcelona. Algunes famílies benestants de Barcelona, però sobretot de Terrassa i Sabadell (on alguns empresaris van fer grans fortunes amb el sector tèxtil), s’hi van anar establint, i el poble, ubicat al peu de la muntanya de Sant Llorenç, va anar creixent. Als anys 70 es parlava de “les dues Matadeperes”, la del poble i la de les urbanitzacions, més aïllada i desvinculada de l’activitat social. “Segur que encara hi ha gent de les urbanitzacions que no aterra mai pel poble, però cada cop menys”, assegura l’alcaldessa. Solsona, que a principis del 2017 va abandonar Demòcrates per passar-se al PDECat liderat per Artur Mas, és alcaldessa des del 2007. Al despatx hi té un quadre de l’expresident Carles Puigdemont. Solsona ja no es tornarà a presentar i el nou cap de llista del partit, Nil López, ara regidor d’Urbanisme, no tindrà gaire problemes perquè el seu partit mantingui l’alcaldia.

Més extensió que Mataró

Una de les particularitats del municipi és la seva gran extensió. Ocupa 25,4 quilòmetres quadrats, és a dir, una superfície superior a la de Mataró, que té 115.000 habitants més. Aquesta característica, que permet que alguns matadeperencs visquin pràcticament aïllats en diferents urbanitzacions, ha generat un important problema de seguretat. Els 25 policies municipals no donen a l’abast per controlar un territori tan vast i els robatoris en domicilis han provocat molta alarma. Per intentar solucionar aquest problema, alimentat per la falta de Mossos que hi ha a tot el territori, l’Ajuntament ha instal·lat 86 videocàmeres de vigilància i, des de fa un mes, disposa de dos vigilants privats que treballen coordinats amb la policia local. Una part d’aquests robatoris es deuen, segons l’alcaldessa, al fet que els mitjans de comunicació no paren de repetir que Matadepera és el municipi més ric: “Es pensen que aquí lliguem els gossos amb llonganisses”.

Segons proposa, els periodistes faríem bé de parlar també de la generosa xarxa de voluntaris que permet oferir als veïns del poble 45 activitats gratuïtes: cursos de francès, anglès, informàtica i fins i tot golf. L’alcaldessa també destaca que són el tercer poble de Catalunya que recicla més: “Fa 14 anys que recollim les deixalles porta a porta”. Han aconseguit seleccionar el 91% de la brossa. I, encara que s’hagin de buscar, també tenen veïns amb problemes socials. “A la meva família ens van desnonar perquè no podíem pagar la hipoteca”, lamenta Toni Márquez, de 19 anys. Ara busquen un pis de lloguer però els preus els estan expulsant cap a Terrassa. “Aquí no trobem res per menys de 1.000 euros i no els podem pagar”, diu. “I a sobre, quan vaig a Terrassa he d’aguantar que em diguin que soc un pijo. Jo soc normal. He estudiat a l’escola pública i n’estic orgullós. I també estic molt orgullós d’aquest poble, on la gent és supercívica i molt respectuosa”.