Política03/12/2016

Rabell: "La CUP farà un vot avergonyit als pressupostos perquè no ha aguantat la pressió"

El president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot diu que Junts pel Sí ha advertit els anticapitalistes que si no aproven els pressupostos seran "responsables de fer descarrilar el procés"

Efe
i Efe

BarcelonaLa negociació pressupostària ha adobat el terreny perquè les diferents formacions marquin perfil ideològic. Des de les forces d'esquerres s'acusa la CUP de cedir davant del Govern i de facilitar l'admissió a tràmit d'uns pressupostos que, per a l'oposició, són insuficients. El president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha burxat dient que la CUP farà "un vot avergonyit" que facilitarà la tramitació dels comptes per "no haver aguantat la pressió" que el govern de Junts pel Sí els faci "responsables de fer descarrilar el procés" si no s'aproven.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"La CUP s'ha vist atrapada en la dialèctica del procés i confrontada a la por. Si no us ho empasseu, perilla el procés i sereu responsables davant de l'opinió pública", assegura Rabell que el Govern ha dit als anticapitalistes. El líder de CSQP ha fet aquestes declaracions en una entrevista a l'agència Efe.

Cargando
No hay anuncios

Rabell ha dit que entre CSQP i la CUP hi ha un "acord profund i convençut" en relació a la política fiscal –la CUP, com la coalició de l'esquerra alternativa, vol apujar els impostos als més rics–, mentre que l'executiu que lidera Carles Puigdemont, ha dit Rabell, "no exerceix tot el seu potencial tributari". Per posar de manifest les seves crítiques als pressupostos, CSQP presentarà una esmena a la totalitat perquè són "continuistes", "poc ambiciosos socialment" i no aborden una reforma fiscal en profunditat.

Segons ha dit, sense una política tributària "adequada" és "impossible" fer front a totes les polítiques socials. Per això, ha demanat gravar més les rendes altes (al 4%) per ingressar uns 1.000 milions d'euros addicionals, que es podrien fer servir per a la partida de la renda mínima garantida.