Rabell apunta al cinturó roig per fer el gran salt el 27-S
BarcelonaLa tarda del 24-M, al recinte fabril de Fabra i Coats, l’equip de Barcelona en Comú va intuir que seria una jornada de canvi. Ho va certificar amb l’escrutini ja avançat, quan el recompte indicava un triomf de la candidatura de l’esquerra alternativa en sis dels deu districtes de la ciutat, amb una participació disparada en zones populars com Nou Barris. La sacsejada protagonitzada per Ada Colau és el referent en el qual s’emmiralla Catalunya Sí que es Pot, i el Nou Barris de Lluís Rabell -el feu que espera fer seu-és l’àrea metropolitana de Barcelona, un cinturó roig carregat d’indecisos per la regressió del PSC. “El símil de Colau ens serveix. Volem fer bons resultats arreu del territori i, sobretot, volem guanyar a l’àrea metropolitana”, exposen des de la direcció de campanya de Catalunya Sí que es Pot. Trencar el sostre electoral al cinturó permetria a Rabell postular-se com a cap de l’oposició, segura com sembla la victòria de Junts pel Sí, amb l’interrogant de quina majoria obtindrà la llista conjunta del sobiranisme.
A la sala de màquines de la candidatura de confluència -en què participen representants de Podem, ICV, EUiA i Equo- han treballat intensament els últims dies en l’estratègia de la campanya del 27-S i la confecció de les línies mestres del programa, que es presentarà avui al migdia amb la intervenció del candidat, Lluís Rabell, i la número dos de la llista, Gemma Lienas, a més de Joan Coscubiela (ICV), Albano Dante Fachin (Podem) i Núria Lozano (EUiA). El programa, que pivotarà sobre l’eix social i subratllarà el compromís del dret a decidir i l’obertura d’un procés constituent a Catalunya, tindrà com a esquelet un pla de rescat ciutadà, l’auditoria ciutadana del deute de la Generalitat, la revisió de les privatitzacions de serveis públics i la lluita contra la corrupció. Catalunya Sí que es Pot brandarà aquest menú de prioritats socials i nacionals durant la campanya al territori, amb el cinturó metropolità com a terreny de joc decisiu per fer el gran salt al Parlament.
Més enllà del “vot felipista”
La candidatura de Rabell capitalitza l’auge de la nova esquerra, que ja va obtenir quotes de poder municipal després del 24-M -amb Barcelona com a triomf principal- i ara aspira a ser decisiva també a l’Estat. L’esquerra emergent passarà la revàlida el 27-S i entén que on ha de demostrar que el canvi de cicle és ferm és a la conurbació de Barcelona, que assegura un grapat de diputats. L’estratègia de Catalunya Sí que es Pot buscarà atreure indecisos i esgarrapar vot metropolità a un PSC empetitit. Per això, ha destriat dos perfils d’electors que pretén seduir: en primer terme, el votant progressista, que fins ara era a l’òrbita socialista i que és més actiu a les eleccions generals que als comicis del Parlament; i, en segon lloc, el ciutadà partidari de redefinir la relació amb l’Estat que busca una resposta al bloqueig del procés i no el convenç l’oferta de Junts pel Sí. Fer forat en aquestes dues bosses d’electors facilitaria a l’equip de Rabell passar davant del PSC, el PP i Ciutadans a l’àrea metropolitana. “No només anirem a buscar el vot felipista -puntualitzen fonts que dissenyen la campanya-. Passarem a l’ofensiva. Hi ha molts indecisos a convèncer”.
La batalla que presentarà Catalunya Sí que es Pot a l’àrea metropolitana de Barcelona s’estendrà a les zones urbanes de l’entorn de Tarragona, Girona i Lleida. La llista hi veu un pastís de vots que pot erosionar el vigor de Junts pel Sí, amb una implantació territorial més important. L’argumentari subratllarà el “valor polític” d’un programa “global” -amb fons social i sensibilitat nacional- en contraposició al “monotema” de la llista de Raül Romeva.
El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, es va referir ahir a l’argumentari que divulgarà Junts pel Sí (JxSí) per al 27-S, que lliga la fi de les retallades a tenir un estat propi i adverteix que en cas de derrota de l’independentisme “l’Espanya d’Aznar se sentirà més forta que mai”. Rabell va voler recordar a la candidatura unitària del sobiranisme que va ser CiU qui va investir José María Aznar com a president del govern espanyol. El candidat de la confluència de l’esquerra alternativa considera que l’estratègia és “desafortunada”i va defensar que “si hi ha una candidatura que està plantejant la necessitat de preparar el terreny perquè caigui el PP” és la seva.