«'Quousque tandem abutere, PP, patientia nostra'»

MadridEl cas Koldo ha activat en el PP uns ressorts que no es veien des del final del felipisme. Ja no és que el govern de Pedro Sánchez sigui il·legítim, sinó que el mateix partit socialista, i per extensió tots els socialistes, són corruptes per naturalesa i de forma intrínseca.

Aquesta deshumanització dels socialistes recorda també la que es va practicar (i encara es practica) amb els independentistes, als quals a Madrid es considera una mena de dèbils mentals manipulats per una burgesia àvida de poder i de recursos. Ha arribat un punt, doncs, que per a la dreta espanyola tot allò que hi ha més enllà de les seves fronteres ideològiques és pura desferra humana que té com a únic destí plausible la presó.

Dimecres, al Senat, la portaveu popular, Alicia García, es va dirigir a la ministra Montero amb aquesta frase: “El modus operandi del PSOE és sempre el mateix: comissions il·legals, cotxes de luxe, mariscades i prostitució”. Una idea reforçada també per un tuit fet des del compte oficial del PP.

A continuació va prendre la paraula Salvador de Foronda, un fosc senador del PP de Burgos que va acabar així la seva intervenció: “Només hi ha en aquesta trama un grup de socis que viatja en un cotxe que fa pudor de xoriço i de fruita”, una manera poc subtil de referir-se a la mare de Pedro Sánchez, tal com va denunciar Montero.

I enmig del fragor de la batalla va aparèixer Ciceró. El senador nacionalista valencià Enric Morera va recórrer a la coneguda cita sobre Catilina però adaptada al PP: “Quousque tandem abutere, PP, patientia nostra” per intentar apujar, sense èxit, el nivell del debat. La traducció seria: “Fins quan abusaràs, PP, de la nostra paciència”.

I quan semblava que tots els ponts s’havien ensorrat, van aparèixer els mags de la política, el PNB. Els nacionalistes bascos van negociar, atenció, amb PP i amb Bildu, esmenes a una moció sobre mobilitat elèctrica per demostrar, un cop més, el component teatral de la cambra.

La pregunta és a què respon aquesta deriva del PP? És perquè de veritat veuen a prop la caiguda del govern Sánchez com Aznar el 1995? O és justament per la ràbia que tenen perquè després de l’aprovació de l’amnistia Sánchez té via lliure per continuar la legislatura? En realitat pot ser una barreja de totes dues coses, però més la segona que la primera.

I en aquest clima de PP desbocat a Madrid, resulta que insignes caps de brot juntaires celebren a X una intervenció d’Alejandro Fernández sobre la cultura del no, justament el dirigent popular més contrari a qualsevol entesa amb els de Puigdemont.

En tot cas, una prova més que es continuen fent passos en el llarg camí per recuperar una força de centredreta d’obediència catalana, com va ser CiU en el seu moment.

Coincidint amb el 8-M, les acreditacions del Congrés han començat a distingir pel gènere. Si bé a tots els periodistes se’ls qualificava de “redactor”, a partir d’ara hi haurà també acreditacions de “redactora”. Ara bé, la mesura ha portat polèmica per com ho ha gestionat un policia de l’entrada de la cambra: s'ha dedicat a preguntar amb males formes a tots els periodistes, que desconeixien la mesura, si eren home o dona per fer-los triar l’acreditació.

Societat Civil Catalana ja no només impulsa manifestacions en contra de l'independentisme sinó que també explora nous camps: ara ha posat en marxa una coral per cantar cançons tradicionals espanyoles. Sota la direcció del músic Luis Eduardo Gailán, fa una crida a cantar Adelita, Dónde estarán nuestros mozos i Guantanamera, entre altres èxits. Els assajos són els dilluns de 19 h a 21 h a la seu de l'entitat.