De Quinto (Cs) suggereix que un dels segrestadors d'Ortega Lara passi "532 dies en un forat sense garanties"

BarcelonaL'alliberament de Xabier Ugarte Villar, un dels segrestadors de José Ortega Lara l'any 1996, i els actes de suport que l'esquerra abertzale va convocar a Oñati (Guipúscoa) aquest cap de setmana han aixecat polseguera a les xarxes. Una de les veus contràries a l'excarceració de Villar, com també de José Javier Zabaleta 'Baldo' –un dels membres més actius d'ETA– va ser la de l'exvicepresident de Coca-Cola i actual diputat de Ciutadans al Congrés de Diputats Marcos de Quinto.

"No sé si 22 anys en una còmoda presó espanyola, amb tota la seguretat jurídica de la nostra democràcia, equival a 532 dies d'infern", ha reflexionat el diputat a través del seu perfil de Twitter. Un periple que De Quinto ha qualificat de "corredor de la mort", i l'ha descrit: "Esperant cada dia el tret al clatell, sense informació i sense companys de cel·la".

Aquests 532 dies són els que el funcionaris de presons José Ortega Lara va estar segrestat entre el 1996 i 1997 pel grup terrorista fins que va ser alliberat l'1 de juliol per la Guàrdia Civil. Davant del comentari del diputat, el periodista Antonio Maestre va llançar la pregunta: "Què demana, doncs? 30, 40, 50 anys? Pena de mort?". Una qüestió a què De Quintos va respondre amb un: "Què tal 532 'dies' en un forat sense garanties del que et pugui passar?".

"Però vostè és diputat?", ha reblat el periodista, que ha instat De Quinto a "esborrar el missatge", ja que "demana tortures per a presos". Una demanda a què del diputat de Cs s'ha negat. "Interpreta les coses com et sembli millor", ha rebatut De Quinto, que ha sentenciat: "Diverteix-te amb un altre".

Xabier Ugarte va ser condemnat a una pena de 32 anys de presó, així com la resta de companys que van col·laborar en el "segrest terrorista" d'Ortega Lara. Aquest cap de setmana, i després de complir 22 anys de privació de llibertat per diversos delictes, va ser alliberat de la presó de Topas, Salamanca.

La Moncloa porta els homenatges a la Fiscalia

Al seu torn, el govern en funcions encapçalat per Pedro Sánchez va anunciar ahir que instaria la Fiscalia a investigar els homenatges que van celebrar-se a Guipúscoa aquest cap de setmana per a Xabier Ugarte Villar i José Javier Zabaleta 'Baldo'. Així ho va anunciar la portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, a través del seu compte de Twitter.

La també titular d'Educació en funcions va qualificar els actes "d'inadmissibles" i va asseverar que es tracta d'un "insult a les víctimes del terrorisme i a la societat".

Els homenatges van celebrar-se aquest passat dissabte a la localitat d'Hernani, on l'exdirigent d'ETA José Javier Zabaleta 'Baldo' va ser rebut per membres de l'esquerra abertzale després de la seva excarceració del centre penitenciari de Zuera, a Saragossa, i on va complir una condemna de 29 anys. En el cas de Ugarte, els actes van produir-se diumenge a Oñate, el seu poble natal.

Després dels esdeveniments, el gabinet espanyol en funcions va lamentar que la rebuda dels presos d'ETA per part de les seves famílies "no pot convertir-se en cap cas en un homenatge públic en què es reconeix al pres i es legitimen els seus crims", segons va indicar en un comunicat.

"L'esquerra abertzale ha de fer autocrítica i deixar de promoure aquest actes d'exaltació que provoquen un dolor afegit a víctimes i familiars", concloïa el document de Moncloa, que defensava la seva tasca per "reconstruir la convivència en pau i en llibertat al País Basc".

En qualsevol cas, la delegació del govern espanyol a Euskadi ja ha remès aquest dilluns informació policial sobre els homenatges al fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso. En aquesta línia, el delegat del govern al territori, Jesús Loza, ha considerat que la rebuda d'Ugarte i Zabaleta "suposen una manifestació d'homenatge als criminals en qüestió i una legitimació de la seva activitat terrorista". "És un autèntic obstacle per a la convivència", ha etzibat.

Crítiques des de l'oposició

"Els homenatges a terroristes com Baldo suposen una humiliació per a les víctimes i per a la democràcia", va reblar el cap de files del PP, Pablo Casado, que a través del seu perfil de Twitter va definir els homenatges com a una "indignitat que no podem permetre". I va afegir: "Cal posar fi a aquests actes i ampliar el delicte de convocatòria d'homenatges als convocants i organitzadors".

Unes crítiques a què també va sumar-se el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que també a través de la xarxa social va veure "intolerable" els actes a José Javier Zabaleta. "Rebre com un heroi a l'assassí de cinc innocents, quatre d'ells guàrdies civils, és humiliar les seves víctimes i a la nostra democràcia", va manifestar.

Rivera, a més, va recórrer a la proposta que el partit va llançar per reformar la llei vigent i incloure sancions per a les persones que organitzin aquest tipus d'actes i "acabar d'una vegada per totes amb aquesta vergonya".

També a través de Twitter, el portaveu del PNB al Congrés de Diputats, Aitor Esteban, ha criticat la rebuda dels expresos d'ETA arran de la seva excarceració i ha valorat que homenatjar el segrestador de José Antonio Ortega Lara és "símptoma de manca de moral i crueltat". "El dany ètic que va causar ETA segueix tenint conseqüències", ha reflexionat, i ha carregat: "L'esquerra abertzale segueix sense assumir que la democràcia comença per respectar els drets humans de tots".