Quins suports tenen Casado i Ayuso? Dos exèrcits, cara a cara

MadridCom en una autèntica guerra, els soldats del PP han anat prenent posicions des que dijous va esclatar la batalla pel poder entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. En definitiva, dos exèrcits, cara a cara.

Quan Pablo Casado va elegir Isabel Díaz Ayuso com a candidata a les eleccions del 2019 a la Comunitat de Madrid, gairebé hi havia més expectació dins el PP que a fora per saber com respondria l’actual presidenta madrilenya. El personatge s’ha anat fent gran a mesura que han passat els mesos. I mentre Casado perdia adeptes entre la militància, els afiliats es convertien en el principal aval de la presidenta madrilenya. També en la guerra oberta amb Casado. La prova més evident són les concentracions que s’han fet dijous i divendres davant la seu del carrer Génova de suport a Ayuso -i la que està prevista per avui al migdia-, on no només participen afiliats, sinó també potencials votants de Vox que criden a favor de la presidenta.

Ayuso ha passat a representar la part més conservadora i retrògada del PP. I això s’ha traduït amb suports explícits de Cayetana Álvarez de Toledo i també de l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, que s’ha erigit com la seva principal valedora. Dos avals que se sumen al bloc gairebé granític dels membres del seu govern. El conseller de Justícia, Enrique López, és l’únic que té un peu a cada banda -és membre de l’executiva de Casado- i ha evitat entrar en la guerra amb Génova. Tot i estar anunciada la seva presència, López no va participar en la roda de premsa de divendres al costat del conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i el d’Economia i Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, per defensar la legalitat del contracte de les mascaretes que està en el punt de mira del conflicte. Lasquetty, precisament, és un dels efectius que ha reclutat Ayuso i que fins fa pocs anys era del cercle de confiança de Casado. Ara bé, més enllà de Madrid, els barons no han mostrat un suport explícit a Ayuso -són conscients que mantenen discrepàncies ideològiques amb la presidenta- i simplement s’han limitat a demanar unitat.

Ayuso sí que té al costat la majoria de mitjans conservadors espanyols. Tant El Mundo com l’Abc han responsabilitzat Casado de la guerra i han deixat en un segon pla el debat sobre si la comissió del seu germà és legal o no.

El juliol del 2018, Pablo Casado va guanyar les primàries del PP. La seva candidatura es va imposar a la de l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que representava l’herència de Mariano Rajoy. Casado havia aconseguit sumar el suport dels partidaris de l’exministra María Dolores de Cospedal i havia connectat amb una bona part de la militància que apostava per cares noves al PP. Si al principi del seu lideratge havia trobat reticències de dirigents veterans, com el mateix Mariano Rajoy, ara a Casado també se li comencen a girar en contra les bases, l’aval més preuat que tenia fins ara el líder popular.

De la seva etapa a Noves Generacions, les joventuts del PP, i també com a diputat ras al Congrés, en va pescar dirigents com el mateix alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ara li ha declarat la guerra. Però també el seu nucli dur, que capitaneja Teodoro García Egea. És precisament el tàndem amb el secretari general del partit el que l’ha acabat desgastant internament per la seva gestió al territori, on té els barons en contra -el president de Múrcia, Fernando López Miras, és l’únic que fa pinya amb Egea- i ha posat a dit uns quants càrrecs territorials. És paradigmàtic l’exemple de Catalunya, on Alejandro Fernández era un dels líders territorials més afins a Casado, però la relació s’ha acabat refredant després que Egea li desmuntés l’equip. Els barons només avalen la continuïtat de Casado si cessa el seu número 2. El líder popular sí que té la protecció fidel de la seva cúpula i de bona part dels diputats al Congrés. De fet, des que va esclatar la batalla amb Ayuso, Génova ha començat una campanya a les xarxes amb missatges de suport a Casado de diputats i membres de la direcció.

És significatiu el silenci del pare polític de Casado, José María Aznar. En les últimes setmanes ha discrepat públicament de la seva estratègia i, des que ha esclatat el conflicte amb Ayuso, només ha obert la boca per dir que el conflicte a Ucraïna es quedava curt al costat del que havia esclatat al PP. A Casado tampoc l’acompanya el poder mediàtic. Només La Razón avala sense matisos la seva gestió. Si vol sobreviure a aquesta guerra, doncs, és evident que necessitarà fer canvis o reclutar més suports.