Quins partits es posicionen a favor d'Israel i quins a favor de Palestina?

BarcelonaLa guerra entre Israel i Palestina ha posat el món en alerta per l'elevat nombre de morts que han provocat el grup terrorista Hamàs i la resposta contundent de l'exèrcit israelià. Però també ha originat una munió de reaccions entre els partits polítics. On se situen en el conflicte les formacions catalanes i les espanyoles?

Han apostat per la contundència en la condemna dels atacs de Hamàs a Israel des del PSOE fins al PP, Vox, Junts i Ciutadans. Mentrestant, ERC s'ha decantat per la condemna de la violència i els atacs, però amb el matís de parlar a favor de totes les víctimes, sense centrar-se més en unes que en unes altres, en un joc d'equilibris davant les seves bases, amb parers diversos, i unes joventuts propalestines –que tenen el suport de Gabriel Rufián–. De la banda dels palestins han arribat opinions de Podem i Sumar, que han responsabilitzat Israel dels atacs i han demanat un alto el foc. La CUP ha estat la més contundent perquè ha celebrat la "resistència palestina". La posició d'una part de l'esquerra ha aixecat polseguera en el debat polític.

Suport a Palestina

La vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar és una de les que estan al centre de la tempesta política, i ha rebut dures crítiques dels populars i l'extrema dreta, que han qualificat de "vergonya" les seves declaracions. Va defensar que estava "amb totes les víctimes" i que calia "posar fi a l'ocupació i que el poble palestí pugui viure amb dignitat". El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, s'hi ha ratificat, posant la màxima responsabilitat en "l'ocupant, Israel" i criticant la "doble vara de mesurar" de la comunitat internacional. En la mateixa línia s'ha pronunciat la portaveu de Podem, Isa Serra, que ha carregat contra la "teocràcia" israeliana i ha aclarit que està "a favor del poble palestí" i el seu dret a l'autodeterminació. I la CUP es va manifestar a Barcelona a favor de Palestina, va criticar el "genocidi" que pateixen i va lloar la "lluita" contra la "injustícia" a través de les xarxes, amb un "Amunt el poble palestí! Fins a la victòria!" Cap d'ells ha posat l'accent en la condemna a Hamàs.

Contra la violència, suport a Israel i els matisos

Per la seva banda, la dreta espanyola ha exhibit ple suport a Israel i condemna a Hamàs, alhora que ha incidit en la divisió de l'actual govern de coalició per la posició de Sumar. En canvi, el govern de la Generalitat ha ofert un comunicat més matisat a través de la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret: "condemna" els atacs "contra la població civil a Israel i lamenta profundament les víctimes que han provocat", però "fa una crida a posar fi a l’escalada de violència que està tenint efectes devastadors, sobretot entre la població civil palestina i israeliana".

Per rematar-ho, Serret conclou que l'executiu català està "al costat dels pobles d’Israel i Palestina, de totes les víctimes d’aquest conflicte", i fa una crida a la pau. D'altra banda, el govern de l'Estat va condemnar l'atac de manera semblant, amb "rotunditat" i recalcant que era "terrorista". En paraules del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, cal rebutjar la "violència" i cercar la convivència entre "pobles i religions". Alhora, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha explicat a RAC1 que ha estat en contacte amb els ministres d’Exteriors d’Israel i Palestina i que "hi ha preocupació per part de tot el món per si aquesta violència té seguiment". Per això, volen "treballar perquè aquesta situació s’acabi" des del diàleg i el compromís per la desescalada. On hi ha unanimitat al govern espanyol és en el "malestar" per la decisió de la Comissió Europea de suspendre els ajuts al desenvolupament per a Palestina: Yolanda Díaz està "indignada" i el ministre Albares ha transmès el "desacord".

Junts ha registrat una moció al Parlament per "reconèixer el dret d'Israel a existir", a favor de resoldre el conflicte "pacíficament" mitjançant els dos estats –que ha comptat amb la majoria de la cambra diversos cops– i en contra de qualificar d'"apartheid" la situació en determinats territoris del país. La regidora barcelonina i exconsellera d'Acció Exterior Victòria Alsina ha lamentat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no s'hagi posicionat directament sobre aquest assumpte i s'hagi limitat a republicar a les xarxes el comunicat de Serret, "tardà i equidistant". Aquest és un tema que ja els va dividir tan bon punt van trencar el pacte governamental perquè l'estratègia de política exterior va canviar i no va prioritzar obrir una delegació a Tel-Aviv (Israel) com a punt estratègic de l'acció exterior. De fet, van tornar a topar quan ERC, els PSC, els comuns i la CUP van aprovar una moció al Parlament l'any passat per titllar d'"apartheid" la política d'ocupació d'Israel en territoris palestins. Si bé els dos partits coincideixen en la solució dels dos estats, ERC ha optat més per la neutralitat i Junts per una posició més proisraeliana.