Quins partits amaguen els seus contractes?

BarcelonaEn l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B, Esquerra es va negar a publicar els contractes amb els seus proveïdors, entre els quals Relevance, l'empresa afí que pagava els militants del partit perquè fessin accions de contracampanya. Ara bé, què fan la resta de les formacions polítiques? Fan públiques les relacions amb els seus proveïdors? Segons tots els experts consultats, aquesta és informació que la llei de transparència catalana obliga a publicar a les organitzacions polítiques, ja que coincideixen a dir que són dades necessàries per a la fiscalització i la "prevenció de la corrupció". Doncs bé, ERC no és l'única formació que no compleix el que diu la norma; Junts tampoc comunica els seus proveïdors, ni el PP i Vox a Catalunya. I Aliança Catalana tampoc, tot i que assegura que només té dos contractes de lloguer de les seves seus i tampoc detalla els seus proveïdors. De fet, no han facilitat aquestes dades malgrat que l'ARA els hi ha sol·licitat a través d'una sol·licitud a la Sindicatura de Comptes.

Com ho justifiquen? Des d'Esquerra declinen entregar cap dels seus contractes basant-se en el criteri interpretatiu 5/2015 del Consell de Transparència i Bon Govern –òrgan que depèn del govern espanyol–, que diu que "els partits només han de fer públics els contractes i convenis quan se subscriguin amb una administració pública", una interpretació que es basa en la llei espanyola i no la catalana, que ampliava les obligacions de transparència. Junts respon amb la mateixa negativa sense explicar quines són les seves raons i es limita a dir que publiquen el que "estan legalment obligats a publicar". El PP no ha donat cap resposta a aquest diari i Vox es justifica asseverant que no té un NIF propi a Catalunya, malgrat que hi opera i, per tant, també està sotmès a la legislació catalana.

El grau de transparència és diferent en el cas del PSC, que sí que té un apartat a la seva pàgina web en què donen a conèixer els seus proveïdors amb informació des del 2021 fins al 2023, mentre que els comuns i la CUP també han lliurat les dades a aquest diari. La llei catalana obliga els partits a publicar la mateixa informació que les administracions (article 3.4), com els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per contractar i la identitat de l’adjudicatari i la durada, entre altres coses. També han de fer públiques les instruccions de contractació a la seva pàgina web.

En el cas dels socialistes, la darrera contractació que tenen a la web és la dels serveis de comunicació amb Telefónica per un valor de 620.000 euros, o una altra licitació d'urgència que van fer pel subministrament i la retirada de cadires per la Festa de la Rosa amb Tandem Projects SL, amb un cost de 96.000 euros. També hi consta l'encàrrec d'una enquesta sobre opinió pública catalana de l'any 2022 per 65.000 euros al Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) o la contractació de Takticom SL per a la comunicació estratègica per 10.000 euros. En total, hi ha penjats nou contractes. Els comuns no tenen la informació actualitzada a la seva pàgina web –només hi ha dades fins al 2021–, però sí que han lliurat l'actualització a aquest diari.

Els de Jéssica Albiach, per exemple, tenen una contractació amb Eco Taxi el 2023 amb un cost de 17.222 euros, una altra amb l'empresa de consultoria digital Ixiam Global Solutions SLU, de 22.100 euros, i serveis d'entre 18.000 i 19.000 euros per a la realització de vídeos. En total han destinat 95.161 euros a proveïdors el 2023. La CUP, a diferència d'aquests partits, no té contractes fixos perquè treballa amb quantitats més petites –gairebé no tenen factures de més de 5.000 euros, apunten fonts cupaires–, però també han facilitat els seus proveïdors, als quals demanen pressupost per cada encàrrec: Quesoni i Pràctic Audiovisuals els munten escoles d'estiu, actes, diades i assemblees nacionals, mentre que per fer cartelleria i marxandatge s'adrecen a Foli Verd, Global Solutions.

Per què és important aquesta informació

Pep Mir, especialista en transparència, assegura que tots els partits estan obligats a comunicar els contractes que tenen amb empreses, així com els sous que cobren els directius equivalents a alts càrrecs, la relació de llocs de treball o els convenis, igual que les administracions. Ara bé, també apunta que, si no compleixen amb aquestes obligacions, tampoc els pot sancionar cap autoritat. "Hi ha resistències incomprensibles a l'hora d'ensenyar determinades coses: el nom del contractista s'hauria de tenir penjat; no és una dada personal, és una obligació legal", es reafirma.

Al seu torn, l'advocada i consultora sobre governança Gemma Calvet coincideix que les formacions haurien de complir amb totes les obligacions de transparència, predicar amb l'"exemple", i lamenta que, en lloc d'això, generalment interpreten la transparència com un "obstacle" i no com un símbol de "bona governança". Mostrar amb quins proveïdors treballen els partits, remarca, també és una manera de prevenir els "conflictes d'interès" i la "corrupció", ja que són elements per fiscalitzar després la contractació que fan les mateixes formacions amb les administracions. "El rendiment de comptes ha de ser complet –reivindica–, tant amb la militància com amb la ciutadania".

La diferència amb la llei espanyola

Álvaro González-Juliana, professor de dret administratiu de la Universitat d'Extremadura, subratlla la diferència entre la llei de transparència espanyola i la catalana, ja que la d'aquí a Catalunya –a la qual estan sotmesos els partits amb representació al Parlament– obliga les formacions polítiques a ser transparents en els mateixos termes que l'administració, també en la contractació amb proveïdors. Ara bé, la llei estatal redueix aquesta obligació als contractes amb les administracions. Aquesta diferència és a la que s'agafen bona part dels partits per no publicar tota la informació, malgrat que van ser ells els que van impulsar la norma catalana.