Quins moviments hi ha hagut dins del bloc independentista?

PolitòlegEn aquestes eleccions, malgrat que la participació ha baixat i s’han perdut 273.441 votants pel camí de la repetició electoral, l’independentisme ha aconseguit sumar 7.000 votants nous, i avançar gairebé tres punts. S’ha situat en un 42,6% del vot, una xifra inèdita en unes eleccions generals. Sembla, doncs, que en aquest cas la multiplicació de les opcions electorals independentistes ha sigut positiva per als seus interessos electorals.

Tanmateix, aquest eixamplament de la base independentista és limitat. Els 7.000 nous votants representen un creixement de poc més del 0,4%. I l’independentisme queda, encara, per sota del 50%. Una xifra que no ho canviarà tot d’un dia per l’altre, però que ens abocaria a un escenari qualitativament diferent en termes de legitimitat del projecte sobiranista.

Més enllà de les grans xifres, però, hi ha moviments dins del bloc sobiranista que convé analitzar perquè donen moltes pistes per interpretar les tendències de fons. D’entrada, és significatiu el fet que Esquerra revalidi la seva victòria. ERC es manté a molta distància de JxCat i de la CUP. De fet, de cada 100 vots independentistes, gairebé 53 han sigut per a ERC, 32 per a JxCat i 14 per a la CUP.

Ara bé, una cosa són les proporcions i una altra de ben diferent són els canvis respecte a l’abril. Mentre que Esquerra ha perdut 150.000 votants, JxCat n’ha guanyat 26.000 i la CUP ha obtingut 130.000 vots més que el Front Republicà. Tot i que els transvasaments de vot mai no són directes i sempre hi ha fluxos creuats en múltiples direccions, tots els indicis apunten que la CUP ha estat la principal beneficiària de la pèrdua de vots d’ERC.

Com es veu a la primera gràfica, en els municipis on ERC s’ha mantingut o fins i tot ha pujat lleugerament la CUP no ha sigut capaç de penetrar-hi de manera significativa. Per exemple, a l’Hospitalet de Llobregat la CUP no passa del 2,9% del vot i Esquerra s’ha mantingut en el 13,8, dues dècimes més que a l’abril. Un patró semblant el trobem en altres ciutats metropolitanes, com Gavà o el Prat de Llobregat. Per contra, allà on la CUP és més forta, ERC ha baixat més. És el cas de molts municipis d’Osona o el Berguedà, per exemple.

El transvasament de vots entre ERC i la CUP és, en bona mesura, esperable. Són espais polítics contigus, amb una frontera molt permeable. D’alguna manera, l’absència de la marca CUP a l’abril havia distorsionat la fotografia, i molts votants cupaires s’havien refugiat en ERC com a segon plat. Ara, però, la CUP sí que els ha atret, i és la principal causa de la davallada d’ERC.

Distribució territorial

Més enllà de la direcció dels transvasaments de vot, és interessant mirar-ne la distribució territorial, perquè ens dona moltes pistes sobre els factors que hi pot haver darrere d’aquests canvis de vot. En aquest sentit, les dades són força clares: ERC perd més vots en zones com el Berguedà, Osona o el Moianès. Són zones en què la CUP ha penetrat amb molta força en aquesta ocasió, i són també les comarques en què Junts per Catalunya ha crescut més. ERC també pateix en comarques com el Priorat o el Pallars, on la CUP hi té molta presència però JxC no hi avança significativament.

Per contra, ERC resisteix millor en indrets com el Tarragonès, el Baix Llobregat, el Baix Penedès o la Vall d’Aran, que són, tradicionalment, les comarques en què l’independentisme ha sigut sempre més feble.

A la segona gràfica hi representem aquestes dades. Hem dividit els municipis catalans en cinc grups, en funció de la força que hi tenia l’independentisme el 2016, i mirem els guanys o pèrdues de les tres forces independentistes respecte a l’abril. Hi veiem amb claredat com als municipis tradicionalment menys independentistes ERC s’hi ha mantingut relativament estable i JxCat i la CUP han avançat menys. Per contra, als feus independentistes, els transvasaments han sigut molt més marcats: ERC ha patit més, i JxCat i la CUP han crescut molt.

Estratègia a Madrid

Aquest patró es pot atribuir a factors diversos, com el perfil de la candidatura d’ERC o l’estratègia seguida aquests mesos a Madrid pels republicans. També pot ser, esclar, el

resultat de l’atractiu de les candidatures i estratègies de la CUP i JxCat en aquests territoris. En tot cas, tot plegat consolida una certa dualitat territorial en el vot independentista que fa temps que observem. ERC penetra de manera més homogènia a tot el territori, i es va consolidant a poc a poc en zones tradicionalment poc receptives a l’independentisme. Per la seva banda, JxCat torna a mostrar solidesa electoral a les comarques centrals i gironines i, en general, als municipis tradicionalment més sobiranistes. La CUP, finalment, va consolidant un patró propi i diferenciat d’implantació territorial però que, en tot cas, s’assembla més al de JxCat que no al d’ERC.