A quines acusacions s'exposen Turull i els mossos detinguts per ajudar Puigdemont?

BarcelonaEls mossos detinguts per ajudar Carles Puigdemont a esfumar-se del passeig Lluís Companys no són els primers agents del cos que s’arrisquen a conseqüències penals per protegir l’expresident. El sergent Lluís Escolà ja va ser jutjat i condemnat a quatre anys de presó per escortar-lo a Bèlgica. Escolà també va ser, amb l’exconseller Miquel Buch, dels primers a rebre l’amnistia. ¿Fins a quin punt els casos d’aquests tres mossos es poden assimilar? Quins delictes els poden atribuir als agents detinguts aquest dijous? L'escenari és diferent per al secretari general de Junts, Jordi Turull: ell no ha estat detingut i no té la condició d'agent i els efectes legals que implica, però també perquè el seu indult per l'1-O està subjecte a la condició de no tornar a delinquir.

Precisament, l’advocada que va defensar Escolà, Isabel Elbal, ha posat en dubte que es pogués atribuir cap delicte al mosso propietari de l’Honda blanc en què ha fugit Puigdemont. A ell i a la resta de col·laboradors en la seva sortida de l'acte, que els Mossos tenen intenció de detenir també. “Existeix l’obediència deguda de complir una ordre de detenció manifestament il·legal?”, s’ha preguntat Elbal, que també forma part de l’equip de defensa de Puigdemont. “Resulta proporcionat privar algú de llibertat mitjançant una detenció per un suposat delicte d’ajudar un diputat il·legalment perseguit?”. Posant en dubte la legalitat de la detenció, el primer agent arrestat ha presentat un habeas corpus, que la jutgessa ha rebutjat, si bé l'ha deixat en llibertat.

Abans d'amnistiar-lo, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Escolà per un delicte de malversació, perquè mentre protegia Puigdemont en el seu temps lliure també tenia un sou públic com a assessor de Buch a la conselleria d'Interior. La identitat dels agents arrestats aquest dijous no ha transcendit per ara i, respecte a quin delicte se'ls podria atribuir, d'entrada fonts dels Mossos parlen d’un presumpte delicte d’obstrucció a la justícia. Aquest delicte comporta penes d’entre tres i sis mesos de presó, si bé fonts jurídiques consultades per l’ARA remarquen que el redactat del Codi Penal preveu que aquesta infracció la poden cometre persones que estan implicades en el procediment judicial en qüestió, cosa que no es compleix en el cas dels agents arrestats ni tampoc en el de Turull.

Cap delicte de què ser còmplices

Les mateixes fonts afegeixen que tampoc se’ls podria considerar còmplices o col·laboradors de cap altre delicte, perquè Puigdemont no ha delinquit aquest dijous i, per tant, els policies i el secretari general de Junts no l’han ajudat a delinquir. “Que Puigdemont desobeeixi l’ordre judicial de personar-se tampoc és delicte”, remarca a l’ARA un advocat penalista.

Altres fonts valoren que els agents es podrien enfrontar a una acusació per omissió del deure de perseguir delictes, un delicte que només afecta autoritats o funcionaris que tinguin aquesta tasca entre les seves funcions, com els Mossos. Comporta entre un i quatre anys de presó i fins a 10 d’inhabilitació, que per als agents suposaria l’expulsió del cos. Ara bé, un lletrat especialitzat a defensar agents de policia matisa que emmarcar en aquest delicte l’actuació d’aquest matí a l’Arc de Triomf seria rebatible, perquè el tipus penal està pensat per a funcionaris que no compleixen la seva obligació “a l’inici”, i, en canvi, en aquest cas el delicte ja està comès i perseguit". 

Encobriment?

Una tercera opció, que pren més força entre les fonts consultades, és el delicte d’encobriment. Comporta penes de sis mesos a tres anys de presó, i té condicionants diferents segons si el sospitós és agent o civil. Per a un policia, seria delicte ajudar un investigat a escapar-se si ho fa “amb abús de funcions públiques”. En aquest cas, els funcionaris també s’exposen a una inhabilitació d’entre dos i 12 anys que, de nou, els suposaria l’expulsió del cos.

En canvi, per atribuir aquest delicte a Turull, apunten juristes consultats, hauria d'haver ajudat a encobrir un dels delictes que recull el Codi Penal per a aquest cas concret: homicidi d’un monarca, genocidi, delictes de lesa humanitat, tràfic d’éssers humans o altres que es van poder sentir durant el Procés com la traïció, la rebel·lió o el terrorisme. Així i tot, ara mateix l'ordre de detenció a Puigdemont és per un delicte de malversació.

Indult condicionat

L’indult que Turull va rebre ara fa tres anys era parcial (no acabava amb la pena d’inhabilitació) i incloïa un “període de seguretat” que condicionava el perdó de la seva condemna a presó. En concret, un termini de sis anys en què Turull no podia cometre delictes greus per conservar l’indult, que en el seu cas va suposar extingir una condemna de 12 anys de presó per sedició i malversació. 

La derogació de la sedició va convertir la condemna de Turull en un delicte de desobediència i un de malversació, dos delictes que ara per ara no s’estan amnistiant per part del Tribunal Suprem, que ha plantejat qüestions d’inconstitucionalitat. Sense l’amnistia, Turull continua inhabilitat malgrat haver extingit la seva pena de presó. Ara bé, en l’hipotètic cas que se li revoqués l’indult per haver reincidit dins del “període de seguretat” de sis anys, tindria encara vuit anys de presó pendents de complir, els mateixos que li quedaven quan va rebre l’indult el 2021. Amb tot, per a això caldria una sentència, i cal tenir compte que Turull fins ara no ha estat ni tan sols detingut.