Quin serà el primer pas dels advocats per aplicar l'amnistia?
L'independentisme exigeix al poder judicial que no posi "bastons a les rodes" per implementar la llei
Barcelona / Brussel·lesL'independentisme ha celebrat en bloc l'aprovació de la llei d'amnistia i el missatge unitari que han volgut donar tots els seus dirigents, també s'ha dirigit cap al poder judicial, sobre qui recau ara l'aplicació de la normativa. Ho ha fet el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que s'ha desplaçat fins al Congrés dels Diputats per presenciar el debat al costat de diversos dirigents del partit. El dirigent republicà ha avisat que hi haurà tribunals que "vulguin posar molts bastons a les rodes" a l'hora d'aplicar aquesta normativa, una tesi que també ha defensat l'eurodiputat i candidat de Junts al 9-J, Toni Comín, que ha advertit directament que si els jutges intenten maniobrar per no aplicar la llei "estaran prevaricant", perquè "saben que la llei d'amnistia no és contradictòria amb la Constitució ni amb el dret comunitari" i "només ho faran amb ànim de retardar-la". A partir d'ara, quins seran els primers passos dels advocats de les defenses?
En el moment que es publiqui la llei al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la llei estarà en mans dels tribunals, que tenen dos mesos per aplicar la llei. A banda dels recursos d'inconstitucionalitat que ja han anunciat des del PP, els jutges també podrien presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ara bé, en principi la llei blinda que, malgrat aquests recursos, els jutges estan obligats a aixecar les mesures cautelars, és a dir, les ordres de detenció i ingrés a presó –tot i que sectors de la magistratura estudien vies per driblar aquesta obligatorietat–, cosa que permetria el retorn dels exiliats com l'expresident Carles Puigdemont, però també Toni Comín, Lluís Puig, Marta Rovira o Ruben Wagensberg, entre d'altres. "No sé quan tindrà efectes per a mi l'amnistia, si d'aquí a un mes o d'aquí a un any", ha admès Rovira en declaracions a RAC1. Turull, en aquest sentit, ha demanat a la cúpula judicial que deixi de banda el paper de "justiciers" i apliqui la llei en el marc dels "estàndards europeus". Al seu torn, l'expresident Carles Puigdemont ha fet una declaració des de Waterloo en què ha titllat la fita d'"històrica" i s'ha refermat que ara és el moment de començar a "negociar en certa igualtat de condicions" amb Espanya la resolució del conflicte. "Avui l'Estat corregeix un error", ha acabat.
Les estratègies dels advocats
D'entrada, els advocats poden presentar un escrit als tribunals per demanar que s'apliqui la llei de forma immediata. Fonts de la defensa de Turull expliquen a l'ARA que, tan aviat com entri en vigor la llei, sol·licitaran al jutge la fi de la seva inhabilitació, un moviment que també té intenció de fer la defensa dels exconsellers d'ERC –igual que Turull i Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva també continuen inhabilitats–. En aquest sentit, es pronunciava aquest matí l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, que ha assegurat que ara no poden treballar amb un "calendari" per aplicar la llei d'amnistia, perquè la "resistència" que pot plantejar el poder judicial és una "sorpresa", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. En canvi, la defensa de Carles Puigdemont que porta l'advocat Gonzalo Boye no té previst presentar l'escrit per sol·licitar que se li apliqui la llei d'amnistia, ja que creuen que ho han de fer els tribunals d'ofici.
En tot cas, abans que entri en vigor la norma, ja hi ha hagut un dels potencials beneficiaris de la llei d'amnistia que ha sol·licitat als jutges que se li apliqui immediatament l'amnistia. Es tracta de l'exresponsable de Tecnologia del departament de Treball i processat per un delicte de malversació per l'1-O, David Palanques, segons explica l'agència Efe. També ho farà la defensa dels investigats al jutjat número 13 pels preparatius del referèndum del 2017. Alerta Solidària, responsable de la defensa de casos com el dels CDR de l'operació Judes i d'altres activistes, també optarà per instar els jutges a l'aplicació de la llei, tan bon punt sigui publicada al BOE. Alhora, estaran amatents per veure com ho entoma el ministeri fiscal en cadascun dels casos. També vetllaran per l'aplicació de la llei a través d'un observatori, després que ja fessin públic aquesta setmana que l'oblit judicial encara pot beneficiar 420 activistes.
D'altra banda, qui no té previst fer cap moviment és Irídia, que porta les acusacions contra policies espanyols arran de l'1-O. Preveuen que tot quedarà igual i que els membres de les forces de seguretat no es podran acollir a l'amnistia. El motiu és que els blocs de casos que recullen són greus com ara la lesió a Roger Español: aquest procediment va per un supòsit d'excepció per la inutilització d'un òrgan essencial com l'ull. L'altre procediment obert recull agressions a les escoles l'1-O i està agreujat per delictes contra la integritat moral i també tortura. Ara bé, no descarten que els policies vulguin aprofitar-se'n: si passés, respondrien judicialment per evitar-ho.
Tot i que el PP assegura que la Comissió Europea pot actuar contra la llei d'amnistia, la portaveu d'Interior de l'òrgan, Anitta Hipper, ha dit que "ara que s'ha adoptat" la llei d'amnistia al Congrés "podran avaluar-la pel que fa al compliment amb l'estat de dret comunitari". Tot i això, ha evitat posar-se cap "termini específic" per entregar l'informe. També ha recordat que Brussel·les "manté un contacte estret" amb les autoritats espanyoles.
Dards creuats
L'independentisme ha celebrat l'aprovació de la llei i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, l'ha presentat com una "victòria de país" que posa fi a la "persecució judicial". En una declaració institucional, ha afegit que el Govern estarà "amatent" perquè l'amnistia s'apliqui a "tothom i amb la màxima celeritat possible". Ara bé, també hi ha hagut dards creuats dins les files sobiranistes. Oriol Junqueras ha reivindicat que Junts s'hagi apropat a l'estratègia negociadora dels republicans. "Uns, com el PSOE, ens deien que ni amnistia ni res d'això, i d'altres ens deien que era un error treballar per a l'amnistia", ha afirmat en declaracions als mitjans de comunicació. Toni Comín, al seu torn, ha afegit que el seu partit va aconseguir l'amnistia "sense pagar cap preu polític". Tot i que ha dit que no "vol posar el dit a la llaga" contra Esquerra, ha assegurat que "tothom sap" que quan Pedro Sánchez va necessitar els vots de Junts es va aconseguir l'amnistia i, en canvi, quan només requeria els del partit republicà es va quedar en la concessió d'indults.