Quin serà el paper dels municipis en el referèndum?

Barcelona“Vosaltres sou la garantia del referèndum”. Amb aquesta frase el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va adreçar-se ahir als més de 500 càrrecs locals que es van aplegar al paranimf de la Universitat de Barcelona per expressar el suport al referèndum de l’1 d’octubre. Els alcaldes tindran un paper “determinant” en la consulta, va dir ahir el president. Ara bé, quines funcions hauran d’assumir els municipis en la logística? Actuaran de la mateixa manera que en unes eleccions ordinàries?

Tot i que aquestes preguntes es podran respondre amb exactitud el 4 de juliol quan Junts pel Sí i la CUP al matí, i el Govern a la tarda, exposin la cobertura jurídica i els detalls logístics del referèndum, a hores d’ara els ajuntaments sobiranistes ja s’han compromès a cedir espais municipals i a assumir la legislació que aprovi el Parlament.

Col·legis electorals

Els municipis sobiranistes cediran els locals de les eleccions

El manifest del món local sobiranista es compromet a cedir espais municipals a la Generalitat. La idea és que els ajuntaments obrin els col·legis electorals que s’habiliten en unes eleccions ordinàries perquè els ciutadans vagin a votar allà on ho fan habitualment. Als municipis on l’alcalde no col·labori, la Generalitat té previst posar les urnes en dependències pròpies. L’obertura d’espais municipals per part dels alcaldes i alcaldesses implicarà, probablement, la desobediència a una prohibició del Tribunal Constitucional.

Cobertura jurídica

L’AMI farà un informe avalant la cobertura jurídica de la consulta

Quan arribi la dicotomia entre tirar endavant el referèndum -tot i estar prohibit pel TC- o frenar-lo, bona part dels alcaldes demanaran un informe al secretari municipal de l’Ajuntament, funcionari de carrera de l’Estat. El PSC, per exemple, ja ha determinat que aquest serà el seu modus operandi. El sobiranisme vol ser proactiu a l’hora d’elaborar informes jurídics que avalin el referèndum i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ja en prepara un de basat en la llei de referèndums que presentaran el dia 4 Junts pel Sí i la CUP. L’informe tindrà l’objectiu de donar cobertura jurídica als alcaldes que tinguin un informe desfavorable dels secretaris.

Exposició del cens

El Govern encara no ha resolt com pot usar legalment les dades

El cens és una de les qüestions més candents dels preparatius per al referèndum. Legalment, només l’Estat pot utilitzar les dades dels ciutadans per als processos electorals i, en aquest context, la Generalitat busca fórmules per poder disposar de les dades dels electors -majors de 18 anys i amb nacionalitat espanyola- per al referèndum. Una de les funcions que podrien fer els ajuntaments -tal com fan en unes eleccions-és publicitar el cens al municipi.

Col·laboradors per a l’1-O

Els consistoris tenen un paper en la coordinació de la jornada

En unes eleccions ordinàries, els ajuntaments creen una bossa de voluntaris que actuen com a enllaç amb l’administració i nomenen representants que coordinen la jornada electoral. Per al referèndum de l’1-O, el més probable és que sigui la Generalitat la que creï aquesta borsa de voluntaris per evitar que en quedin exclosos els municipis en què l’alcalde decideixi oposar-se a la votació. Una altra tasca que, probablement, assumirà el Govern serà la del sorteig de les meses electorals.

Observadors municipals

Les entitats locals convidaran representants de ciutats

L’executiu català vol portar observadors internacionals el dia de la votació. I les entitats volen complementar aquesta tasca aprofitant els seus contactes internacionals. Ahir l’AMI va anunciar que els seus ajuntaments convidaran l’1 d’octubre representants de les ciutats agermanades perquè facin aquesta tasca de control. La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, va explicar que l’entitat ja ha teixit complicitats a l’exterior que serviran el dia del referèndum.